De la seva obra, la crítica afirma que denota soltesa i domini del dibuix. La trajectòria d'Ivan Jordà (Mataró, 1976) -"Ivanjot" damunt el llenç– gira al voltant de la suavitat i la imaginació. La seva pintura evolucionà cap a una tècnica de collage que inclou la ruptura de la imatge clàssica a la manera dels dadà i la tècnica mixta. Avui es compleixen deu anys de la seva primera mostra a l'Illa, una data que celebra amb una nova col·lecció de gran càrrega sentimental. "Fràgil" s'inaugura avui (20 hores) a la galeria Vidrart de Ciutadella, i romandrà oberta al públic fins el proper dia 22.
A "Fràgil", dóna continuïtat al simbolisme de la figura humana?
Les inquietuds o allò que empeny a cadascú a l'hora d'expressar-se troba diverses vies i referents. En el meu cas, la figuració em permet crear entorns i escenaris que despertin emocions i sensibilitats. La figura humana, aquí com a símbol, és una eina, un nexe per arribar al concepte.
Què envolta la concepció d'aquesta mostra?
A Vidrart he tingut l'oportunitat de concebre una exposició de mitjans i grans formats, unes 20 obres, del darrer any. Amb la complicitat de la galeria he provat de crear un treball que m'alliberés de l'obra més recent, sense renunciar a l'essència del meu discurs.
Ha reflexionat durant aquest temps de silenci sense veure la seva obra a Menorca?
L'exposició "Fràgil" té una vessant personal emotiva. Fa deu anys de la primera exposició a Menorca i m'agrada tancar aquest cicle a la galeria Vidrart de Ciutadella, un espai perfecte per a uns quadres amb gran càrrega sentimental on, des de la primera peça, intentaré establir un passeig simbòlic amb el visitant, i on cada pintura pot tenir relació amb la següent.
Hi torna a tenir cabuda el collage?
Es tracta d'un conjunt d'olis i collages damunt tela, on la figura és la protagonista associant-se amb l'entorn.
Què seria de la seva producció sense la sensualitat?
Dins d'aquest joc d'emocions que proposo a l'espectador, el meu discurs és variat i extrem. La sensualitat, la delicadesa o l'extravagància però també la cruesa o la perversió, em motiven a l'hora de pintar. Són un pas més en aquest intercanvi d'estímuls entre l'obra i la persona que la observa.
Com ha definit el joc compositiu?
Crear l'atmosfera per a cada quadre és el repte per al pintor. Uns tons o unes llums definides per a cada peça que harmonitzin amb el contingut en una voluntat explícita d'atreure l'atenció.