De pare alemany i mare menorquina, Claudia Woerner Borrás (Maó, 1985) va viure la seva primera experiència a l'estranger durant els seus estudis d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona (UB). Gràcies al programa Erasmus, la menorquina va marxar a Alemanya i, en concret, es va instal·lar a Reutlingen, un poble situat al sur de Stuttgart.
Woerner es va llicenciar a la Ciutat Comptal i a finals de 2008 va decidir fer les maletes i partir cap a Londres per a perfeccionar el seu anglès. Després de l'estada a la capital britànica, la menorquina va tornar a l'Illa però les seves ganes de tornar a marxar fora d'Espanya la van portar de nou cap a Alemanya, aquesta vegada a Colònia, on viu des de desembre de 2009.
Durant la seva època d'estudiant va tenir l'oportunitat de fer una estada a Alemanya gràcies al programa Erasmus. L'experiència va resultar positiva?
La veritat és que durant aquell any vaig aprendre moltíssim i va ser una de les millors experiències de la meva vida. La riquesa de gent diferent em va permetre conèixer diferents maneres de veure el món, de fer les coses i d'adaptar-se.
A quina ciutat va instal·lar-se?
A Reutlingen, un poble un poblet de 100.000 habitants al sur de Stuttgart. La universitat estava al mig del camp, rodejada de verd i es veia el començament dels Alps de fons. A més, tenia convenis amb universitats d'altres països pel qual es podia fer mitja carrera en el país d'origen i mitja allà, aconseguint un doble títol. Per aquest motiu, vaig estar en un ambient molt internacional, tot i tractar-se d'una universitat relativament petita. Hi havia estudiants de França, Anglaterra, Irlanda, Mèxic, Estats Units, Itàlia i Espanya.
On s'allotjava?
La majoria dels alumnes que estudiàvem allà vivíem a les quatre residències que hi havia a cinc minuts caminant. No eren com les típiques residències espanyoles en les que et fan el menjar i et renten la roba sinó més bé com a apartaments que compartien cuina i banys. És a dir, a la meva planta hi havia 12 habitacions emmoblades i amb un lavabo amb mirall i compartíem una cuina enorme, un balcó molt gran, quatre banys i quatre dutxes.
Va fer amics fàcilment?
Si. La universitat a la que anava era la millor de país en aquell moment i la que demanava notes més altes per entrar-hi. No obstant, enfora de ser tots rates de biblioteca, la gran majoria dels estudiants tenien moltes ganes de festa. A més, hi havia molta organització en aquest sentit. Els alumnes del darrer curs es dividien en diferents grups i duen a terme tasques com la preparació del viatge anual, el campionat d'esports o el cap de setmana d'integració a principi de curs, entre altres activitats. Un dels grups s'encarregava de organitzar les festes, a les que tots anàvem fins i tot quan es celebraven entre setmana. S'ha de tenir en compte que a Alemanya els horaris son diferents. La festa començava cap a les 21 hores i a les 2 de la matinada totes les discoteques tancaven. A l'endemà, tothom era a classe. Al final de l'època d'exàmens s'organitzava una "End of the world Party", sempre a llocs perduts on només hi havia gent de la nostra carrera. Com que érem tants, contractaven un bus que anava i venia cada hora cap a les residències. I aquelles festes sí que no acabaven fins que sortia el sol! Per un altre banda, molts dels meus companys de la Universitat de Barcelona també havien marxat d'Erasmus a Suècia, Dinamarca, Franca, Itàlia o Holanda. Un cap de setmana quedàvem a qualque ciutat, com París, agafàvem l'avió i ens veiem allà.
Sembla que s'ho va passar d'allò més bé...
Sí. A més, no vaig tenir cap problema per adaptar-me a la nova vida. El meu pare és alemany, de Stuttgart, i per això ja havia estat moltes vegades a Alemanya, coneixia els costums i dominava l'idioma. El que no sabia és que a les 22 hores és "hora de silenci", com les 24 a Espanya. Ho vam descobrir al principi d'estar allà. Era l'aniversari d'un noi i es va improvisar una festa al pati de la seva residència. Poc després de les 22 hores va aparèixer la policia per dir-nos que baixéssim el volum de la música. Ens va sorprendre, perquè per a nosaltres encara era prest. Ens van dir: "Això és Alemanya i aquí a les 22, silenci". El que em va costar més va ser adaptar-me al clima. A l'hivern quasi mai fa sol, simplement, està gris. De vegades, es posava a ploure i estava tres dies plovent, sense aturar. No obstant, la gent feia vida totalment normal.
Una vegada va tornar a Barcelona, va dur a terme unes pràctiques a l'empresa Nestlé...
Sí. Al gener de 2008 vaig començar unes pràctiques de nou mesos al departament de màrqueting culinaris de la Nestlé. Ens encarregàvem de tota la promoció, coordinació de nous llançaments, regals, provàvem productes i de la competència, etcètera. Em va agradar molt però no em volia quedar a Barcelona.
Va marxar de nou a l'estranger?
Sí. Aquesta vegada a Londres. M'havien concedit una beca per a anar a Anglaterra i vaig escollir la capital perquè encara no hi havia estat mai i em feia il·lusió. Vaig instal·lar-me a Greenwich, a les afores de Londres. Vivia a casa d'una dona gran que em tractava com si fos la seva neta, em cuinava coses que sabia que m'agradaven, ens explicàvem coses o veiem la televisió juntes. La Mary era molt curiosa, tenia 70 anys i cada matí feia exercici a la sala d'estar. Alçava unes manuelles que pesaven una barbaritat. Tenia dos gats que estaven a règim perquè havien engreixat molt i no passaven pel forat de la porta per sortir al jardí. Més tard va venir a viure amb nosaltres un al·lot xino. Recordo que els seus pares telefonaven a vegades de matinada perquè s'oblidaven de la diferència horària.
Va tornar a Menorca després d'aquesta estada a Londres?
Sí. Vaig fer feina de temporada a l'Illa però quan va acabar l'estiu em vaig plantejar tornar a marxar. No sabia molt bé on anar i la idea de tornar a Alemanya no va ser del tot meva sinó més aviat de la meva parella, en Dani. Al desembre de 2009 vam partir els dos cap a Colònia i realment va ser una aventura. Ens vam plantar a Alemanya amb només dues nits d'hotel pagades i vam cercar un pis. Recordo que el dia que vam arribar estava tot nevat. Hi havia tanta neu que arrossegar les maletes no era gens fàcil! Un any i set mesos després, aquí seguim.
A quina zona de la ciutat viuen?
Vivim a un barri anomenat Bilderstökchen i compartim pis amb dos nois alemanys. Sovint ens reunim a la cuina al capvespre després de la feina i parlem durant hores. Em va sorprendre que a la majoria dels pisos compartits, com el nostre, tenen llogada la sala d'estar com a una habitació més. I, sobretot, que a cap dels que vaig visitar hi havia microones!
Ha trobat feina a Colònia?
Sí. Estic treballant a una empresa que desenvolupa aplicacions per a mòbils com Iphone, Android, Blackberry o Windows Phone. Al principi em vaig haver de barallar-me una mica amb la tecnologia Apple perquè mai havia tocat un Mac. La majoria d'aplicacions amb les que treballo són de cuina, semblants a un ebook. A totes elles hi ha les receptes organitzades per categories i a cada recepta s'especifiquen els passos a seguir, acompanyats de fotografies i vídeos, així com també consells i trucs. La veritat és que quan vaig començar a treballar a aquesta empresa no pensava que aquest tipus d'aplicacions tinguessin tant d'èxit!
Quina és la seva tasca?
Soc la responsable de màrqueting i vendes. En concret, m'encarrego de coordinar l'equip pel desenvolupament i llançament d'una nova aplicació i que es compleixin els terminis establerts. La nostra peca principal és el guardonat cuiner Patrik Jaros, que és qui desenvolupa les receptes i qui les cuina per a que el fotògraf pugi fotografiar l'el·laboració dels plats i els resultat final. Posteriorment s'escriuen els textos i es munta i programa tota la aplicació. Un cop s'ha fet tot això, jo ho reviso per a veure que tot està correcte i després la pujo al programa Itunes i als altres mercats. Finalment, també m'encarrego de la promoció i de cercar col.laboradors.
No obstant, continua estudiant..
Sí. Des del febrer de 2009 estudio Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Volia continuar estudiant i aquesta carrera em cridava l'atenció, sempre m'havia resultat molt interessant. Ara estic encantada perquè, a més, la UOC et dóna molta llibertat, tant temporal com espacial. Puc seguir estudiar tant si som a Menorca com a Alemanya o a un altre lloc, i puc fer-ho quan vull, no tinc horaris, només terminis d'entrega. La UOC dóna moltes facilitats per a fer estudis a distància, inclús si estàs a l'estranger. Jo he tingut "companys d'aula" que estaven a Singapur o a Canadà!
Quins són els trets característics de Colònia?
La ciutat va quedar molt danyada a la segona guerra mundial i, per tant, no hi ha grans edificis històrics. Afortunadament, la catedral va aguantar. És, per darrera de la d'Ulm, la segona catedral més alta d'Europa i la tercera del món. La vista des de l'altra banda del Rin, des d'on es veu la catedral i el pont, és espectacular. També els carnavals son molt típics de Colònia. La festa comença aquí el dia 11 de novembre a les 11.11 hores. Els dies forts son els primers i els darrers abans del dimecres de cendra, tot i que hi ha activitats tots els dies. La darrera setmana és una bogeria. La gent va disfressada permanentment des del dijous fins al dimarts i hi ha festa a tota la ciutat. Les di fresses estan molt treballades i les carrosses que surten a la rua les preparen durant tot l'any. La gent ho viu amb molta intensitat. A més, a la rua tiren bosses de llaminadures, xocolatines, caixes de bombons, roses i altres flors i conviden a bandes de música de tota Alemanya i d'altres països.
Té previst quedar-se a Alemnya durant una bona temporada?
No sé quant de temps em quedaré aquí, tot depèn dels esdeveniments. Tot i així, he de dir que m'agradaria tornar a viure en un futur a Menorca. Trobo molt a faltar el sol, els amics i la família. Per sort, existeixen el telèfon, el Facebook i l'Skype i puc parlar sovint amb ells. Intento visitar l'Illa amb regularitat, sobretot per Setmana Santa i a l'estiu.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info