Al finalitzar el batxillerat al institut Joan Ramis i Ramis, José Jiménez Miró (1988, Maó) va partir cap a Barcelona per estudiar enginyeria Industrial a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Quatre anys després d'iniciar la carrera, el menorquí va ser escollit per dur a terme un programa de doble titulació a Toulousse i, en concret, al Institut Supérieur de l'Aéronautique et de l'Espace (SUPAERO), un dels centre més reconeguts a nivell internacional.
Aquest estiu Jiménez es troba treballant al Institut Von Karman de Brussel·les tot i que el proper mes de setembre tornarà a la ciutat del sud de França per finalitzar els seus estudis.
Per què es va decantar per estudiar enginyeria industrial?
Em vaig decidir per l'enginyeria industrial perquè m'agradava el seu caràcter generalista. És, sense cap mena de dubte, una enginyeria des de la qual pots aprofundir en qualsevol altra de les seves branques amb una base científica i tècnica molt sòlida. Això m'ha permès obtenir una visió molt àmplia del que és el món de l'enginyeria. Als industrials ens ensenyen de tot! La veritat és que s'agraeix haver pogut gaudir d'una formació tan completa. També ha ajudat el fet d'haver cursat la carrera a la UPC. L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria és una facultat exigent i amb procediments rigorosos però t'ajuda a saber enfrontar-te a qualsevol problema d'enginyeria d'una manera directa i eficient. Amb això agraeixo també la bona formació que vaig aconseguir a l'escola i a l'institut, ja que, fins ara, no hi ha hagut encara cap repte acadèmic que no hagi pogut superar.
Va ser escollit per dur a terme un programa de doble titulació. Quins són els requisits que es demanen?
La UPC té un procés de selecció en què es tenen en compte, en primer lloc, l'expedient acadèmic i rendiment durant la carrera. D'aquesta manera, un estudiant que sempre ha aprovat tot tindrà més facilitat d'escollir la plaça que vol. Cal també haver completat els quatre primers anys de la carrera en la seva totalitat. Aleshores, la universitat fa una assignació de les places oferides als estudiants que les han sol·licitat en funció d'aquests tres paràmetres. Això és la primera fase d'elecció, feta a la universitat d'origen . Un cop t'han assignat la plaça, la sol·licitud se'n va a la universitat estrangera on es farà l'intercanvi. Allà, un jurat estudia la candidatura de l'alumne i decideix si és apte i si compleix el perfil que busca la facultat. Un cop l'alumne ha estat acceptat, es rep una carta on t'anuncien de forma oficial que la candidatura ha estat aprovada.
Gràcies a aquest programa el proper any es llicenciarà en enginyeria Industrial i enginyeria Aeronàutica, no es així?
Sí. Es tracta d'obtenir dos títols d'enginyeria per dos universitats diferents. Jo vaig fer quatre anys dels cinc que dura la carrera d'Enginyeria Industrial a Barcelona. Després d'això, s'han de completar dos anys més a la universitat estrangera que ofereix la doble titulació. Això significa que fent dos anys més d'enginyeria aeronàutica, obtinc el títol espanyol d'enginyeria industrial per la UPC i el títol francès d'enginyeria aeronàutica per l'Institut Supérieur de l'Aéronautique et de l'Espace (SUPAERO), de Toulousse. Així doncs, jo ara he fet el meu cinquè any a França estudiant aeronàutica, de manera que l'any següent completaré el meu darrer any i així aconseguiré ambdues titulacions.
Quan va arribar a Toulousse?
A l'agost de l'any passat. El SUPAERO acull als estudiants de doble titulació estrangers per començar l'adaptació a França i familiaritzar-se amb el que és l'ambient universitari francès i el mètode d'ensenyament.
Era la primera vegada que visitava la ciutat?
Sí, abans no havia visitat mai Toulousse. La veritat és que em va sorprendre molt gratament, ja que és una ciutat molt acollidora i plena d'estudiants. Segons diuen, és la tercera ciutat de França en nombre d'estudiants després de París i de Lyon. Per tot això, la ciutat està molt viva i l'ambient estudiantil es pot respirar pels carrers. A més, a Toulousse s'ajunta el caràcter afable i entranyable del sud de França amb la riquesa cultural i d'oci de tot el país. És una ciutat que recomano a tothom!
Sabia parlar francès?
Sí, havia estudiat francès durant sis anys, tant a l'institut com a l'escola oficial d'idiomes. De totes maneres, és quan vius al país on es parla l'idioma quan et llences a xerrar-lo i a dominar-lo de forma definitiva, ja que comences a agafar soltesa i a aprendre allò que no es troba als llibres.
Com recorda els inicis a Toulousse?
Guardo molt bon record de les primeres setmanes a França, ja que vaig conèixer a un munt d'amics de molts llocs diferents, vaig poder millorar el meu francès ràpidament i vaig visitar la zona del sud del país... Ben al contrari del que vaig pensar al principi, ja que marxar de Menorca en ple agost no em va resultar gens fàcil!
Es va habituar amb facilitat a la vida francesa?
Sí. La gent del sud de França és molt agradable i molt disposada a ajudar-te, i encara més si ets estranger. També el fet de ser una ciutat molt jove fa que tothom sigui molt obert. Pel que fa al clima, Toulousse és un lloc on el sol surt i on sovint fa bon temps, cosa que es nota molt en l'ànim de les persones. Coses negatives, en puc dir ben poques... Potser el que més em va costar va ser el canvi d'horaris, ja que és completament diferent a l'espanyol. Els horaris de dinar, a les 12 del migdia, i de sopar, cap a les 7 de la tarda, van ser especialment durs al principi!
Dóna la impressió que es troba molt bé a Toulousse...
Sí. M'agrada molt la calor de la gent, sempre amb un somriure a la cara, i la mida de la ciutat que, sense ser massa gran, no t'arriba a avorrir mai. També m'agrada la seva proximitat a totes bandes: tens els Pirineus i tens el Mediterrani a una hora de cotxe, a més d'una regió amb un munt de coses a descobrir. Per la seva part, els francesos del sud són molt més propers a nosaltres del que la gent es pensa. La gent del mateix Toulousse és molt afable i molt simpàtica. El típic estereotip que tenim a Espanya de que al sud la gent és més oberta és, també, pràcticament idèntic a França. De totes maneres, puc assegurar que els francesos sempre s'han mostrat molt disposats a ajudar-me a integrar-me al seu país: tant amb la llengua com amb els costums. I el que encara és més elogiable és que sempre ho han fet d'una manera involuntària i sense esperar res a canvi.
On viu?
El campus universitari de SUPAERO ofereix residències d'estudiants, que és on he estat vivint durant aquest primer curs.
SUPAERO és una de les millors escoles d'aeronàutica d'Europa. Com ha anat l'experiència aquest primer curs?
L'experiència ha resultat immillorable i extremadament enriquidora, tant a nivell personal com acadèmic. A nivell personal, el fet de conèixer a gent de tantes nacionalitats que es troben en la teva mateixa situació uneix molt i fa que creïs grans amistats, que duraran tota la vida. Trobar-te a un país estranger fa que siguis més obert i estiguis disposat a tot, de manera que penso que et fa créixer d'una forma més que destacable com a persona. A nivell acadèmic, SUPAERO no només ha significat conèixer un altre sistema d'ensenyament o haver de manejar-me de forma precisa en un altre idioma, sinó que també m'ha permès descobrir el món dels avions a l'entorn més privilegiat per l'aeronàutica i l'espai, ja que Toulousse és la ciutat per excel·lència de l'Airbus i una de les meques de l'aeronàutica a nivell mundial.
Té intenció de dedicar-se al món de l'aeronàutica una vegada finalitzats els seus estudis?
Sí. Em sembla un món veritablement apassionant i ple de reptes que encara estan pendents de ser descoberts i de ser "enlairats". El món dels avions i l'espai em cridava l'atenció des de feia temps. Per això, quan vaig veure la gran ocasió que tenia al davant amb aquesta doble titulació no ho vaig dubtar en cap moment. El fet de poder estudiar aeronàutica a la universitat més prestigiosa d'Europa en aquest camp era tota una oportunitat difícil de rebutjar.
En quin àmbit concret li agradaria especialitzar-se?
L'any que ve, durant el meu darrer any a SUPAERO, faré l'especialitat de Sistemes Aeronàutics, que es centra en la concepció i arquitectura d'avions i helicòpters, juntament amb l'aprofundiment de la propulsió relacionat amb tots els sistemes que permeten donar potència als vehicles aeroespacials i terrestres. Amb aquestes especialitats les sortides de l'aeronàutica són innombrables, ja que són enginyers molt sol·licitats que poden treballar no només al món dels avions i de l'espai, sinó que també a qualsevol tipus d'indústria i, fins i tot, al món dels negocis, gestió i finances.
Li agradaria tornar a Espanya quan acabi?
Quan vius a l'estranger te n'adones, tot i que visquis bé al nou país on t'has instal·lat, que a Espanya es viu molt i molt bé, i que som uns privilegiats de tenir un país com el que tenim en moltíssims sentits. Tot i que per descomptat m'agradaria tornar a Espanya, mai es pot assegurar res i la meva ubicació futura encara és un misteri fins i tot per mi.
Avui es troba a Brussel·les fent feina a l'institut de Von Karman. Com va sorgir aquesta opció?
SUPAERO em va escollir per fer les pràctiques d'estiu al institut de Von Karman de Dinàmica de Fluids, una institució de renom internacional que es troba a les afores de Brussel·les. Vaig arribar aquí a principis del mes de juny i la meva estada es perllongarà fins l'agost.
És una gran oportunitat a nivell formatiu...
I tant! El Institut de Von Karman és una institució molt respectada i prestigiosa al món sencer, que realitza estudis conjunts amb la NASA i amb les universitats més reconegudes a nivell internacional, amb investigadors molt aptes i que han fet importants contribucions a la ciència. La veritat és que l'oportunitat de venir a una institució com aquesta és tot un honor i em dóna l'afany de seguir esforçant-me per així millorar, d'alguna manera, el món al que vivim.
Quina tasca portarà a terme durant aquests mesos?
Estic realitzant un projecte basant en l'estudi i càlcul dels fluxos de calor i de les variables procedents de dades experimentals que tenen lloc a les parets dels vehicles espacials quan aquests entren en contacte amb l'atmosfera després d'haver realitzat una missió espacial, en condicions de flux hipersònic. Aquests paràmetres es veuen influenciats per la composició físico-química de les partícules de l'aire que envolta la nau, de manera que s'ha d'estudiar la mescla de gasos existent amb detall, com també els materials dels quals estan fetes les parets de la nau. Això és important, ja que una petita variació en les seves propietats podria influir també en els paràmetres que estic calculant.
Sembla complicat....
Aquesta és una part de la ciència de la qual encara no es sap massa al respecte, ja que en aquestes condicions tan extremes en què es troba el vehicle espacial quan torna a la Terra, hi ha mil i un aspectes a tenir en compte que podrien fer que la nau espacial no fos capaç de suportar aquestes condicions, de manera que la missió espacial podria fer fallida... Això és precisament el que he de fer i de calcular: identificar d'una manera rigorosa tots aquests paràmetres realitzant assajos experimentals al institut, per després reprogramar-los utilitzant programes i calculadores informàtiques de gran poder de càlcul.
On s'allotja durant la seva estada a Brussel·les?
Estic vivint a un pis de lloguer al centre de la ciutat, a prop de la zona del Parlament de la Comissió Europea. Visc amb uns companys de Toulousse que també fan pràctiques al institut de Von Karman. La zona on vivim es certament impressionant. En un no res puc arribar a peu a la Grande Place, a les seus de la Unió Europea i als parcs del Palau Reial i del Cinquantennaire. Millor situat no hi puc estar!
Suposo que l'idioma no va suposar un problema ja que a Brussel·les també es parla francès...
No vaig tenir cap problema en aquest sentit. Es pot dir que a Brussel·les la llengua vehicular principal és el francès. La ciutat és una mescla de cultures procedents de totes bandes però tothom parla el francès gairebé sempre com primera llengua per comunicar-se amb la gent.
La multiculturalitat és un dels trets característics de la ciutat, no és així?
Sí. Definiria a Brussel·les com una mescla de cultures de tot el món ben avingudes entre elles. A Brussel·les es respira l'ambient europeu: la Unió Europea té acte de presència per tots els racons de la ciutat, una ciutat que es troba excel·lentment comunicada tant per aire com per terra amb qualsevol indret europeu. Tot i aquesta diversitat cultural, la ciutat mostra amb orgull els seus símbols característics sota un estil francès, símbols que de fet, donen vida a la ciutat. Els gofres (típics de Bèlgica), la xocolata (segons els mateixos belgues, la millor del món) o Tintin (el personatge de còmic, d'autor belga), entre molts d'altres, són trets característics que estan presents per totes bandes. A més, la seva condició de capital no només li dóna entreteniment continu a totes hores, sinó que també fa que sigui una ciutat que mai dorm.
Què espera d'aquesta experiència a l'estranger?
Espero que m'aporti no només experiència professional sinó també personal. Amb Brussel·les, després de Maó, Barcelona i Toulousse, ja hauré viscut a tres països diferents, a cadascun dels quals he pogut descobrir cultures, experiències i gent de totes bandes. Estic convençut que l'experiència a l'estranger aporta una gran riquesa i que et fa obrir els ulls de cara al món que t'envolta, ja que et fa més humà i fàcilment condescendent.
El proper curs continuarà la seva formació a Toulousse...
Sí. A finals d'agost acabaré les practiques a Brussel·les i vindré a Menorca durant poc més d'una setmana. Serà una visita llampec perquè el 5 de setembre començo les classes a Toulousse.
Troba a faltar Menorca?
Sempre trobes en falta, sobretot, a la família i els amics. També recordo sovint casa meva, la tranquil·litat de l'Illa, les seves platges increïbles, els camins plens de calma, el clima, la gastronomia... L'essència de Menorca en si... que és precisament allò que la fa diferent. Sempre es recorda el lloc d'origen com el millor del món.
Viatja a l'Illa regularment?
Sempre que puc ho faig! Les visites per vacances són imperatives. Ja fa temps que ja vaig volar de l'Illa, gràcies a l'esperit de lluita, la capacitat de treball i la superació que he vist sempre als meus pares, juntament amb la gran força de voluntat, afany de superació i el optimisme que sempre m'han inculcat i que he viscut a casa. Tot i així, sempre recordaré que existeix una petita Illa, allà al Mediterrani, que és el lloc d'on sóc i que m'ha vist créixer. Menorca m'ajuda sovint a retornar a la realitat!
No té plans de tornar a Menorca a curt termini?
L'enginyeria industrial i, més particularment, l'aeronàutica, no tenen molta sortida a la nostra Illa però qui sap, potser algun dia podré tornar a Menorca i per donar-li ales i encaminar-la fins a les altures..
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info