Era el dia dels turistes, dels ciclistes motxillers, de les pistoletes d'aigua, de les bombolles de sabó. De les guindoles. Era el dia dels capells, els pantalons curts i les xancletes, les graneres al portal per començar a netejar la brutor del dia anterior. De les gualdrapes. El dia dels serrells multicolors movent-se a ritme del vent, de les càmeres de fotografiar alçades fins gairebé el cel, dels carrers a ritme de ressaca. De l'aigua-ros.
El moment de la Plaça poc concorreguda i dels voltants plens a vessar, dels refrescos i dels esperons. De les ulleres de sol, els berenars –a casa o al carrer– de xocolata i ensaïmada, dels nens sobre les espatlles i amb un bon gelat. El dia de les canyes verdes.
Era la festa dels 'martins', la dels protocols, la del dia gran des Mercadal. El poble va celebrar ahir la festivitat de Sant Martí amb el darrer jaleo i l'última jornada de protocols. Així, el jove fabioler Francesc Gomila va començar amb el replec i, amb puntualitat, a les onze, la colcada, formada per 52 cavallers, feia acte de presència a la Plaça Constitució per completar el recorregut pels carrers del poble. A les 11.15 hores la Banda de Música des Mercadal deixava anar les primeres notes a ritme de pasdoble per tal que el caixer batlle, Francesc Ametller, i capellà, Francesc Cardona, es marquessin els primers salts de la jornada festiva. Tot seguit, el jaleo començà a sonar i no va aturar fins les 14.30 hores quan la música avisà de nou que el lliurament de les canyes verdes anava a començar.
Durant les tres voltes de jaleo i canyes, de prop d'una hora cada una, el públic deixà anar l'eufòria i el sentiment santmartiner aplaudint, divertint-se, dansant.
Cavalls i cavallers amb experiència en l'art del salt, aquells qui oferiren al públic caminades a dues potes al llarg de gairebé tota la Plaça i aquells qui convertiren l'espai en un festival van ser, sens dubte, els més aplaudits de la jornada. Un cop va acabar el jaleo, l'església de Sant Martí va acollir la solemne missa i el tradicional repartiment de l'aigua-ros per, posteriorment, assistir a la recepció a la Sala. El final de la festa era ben aprop. Els caixers van viure el darrer i emotiu toc de fabiol, amb un adéu-siau, fins l'any que ve.
Per la tarda, el poble va poder marcar-se uns passos a ritme de molta música.
La jornada es va desenvolupar sense incidències remarcables. Creu Roja informa que es van realitzar menys de 20 assistències, totes elles, de caràcter lleu, majoritàriament contusions provocades per cops de cavall.