Es van quedar atrapats, ebris de la llum, servils i acabats, bojos per la cançó. Com una onada el record va arribar a la seva ment, como una onada de força desmesurada, com una onada d'escoltar les veus al vent. Així va ser com es van quedar les més de 1.100 persones que ahir van decidir deixar anar el record fins els anys 80 i embogir de frenesí, d'emoció i de deliri.
La quarta edició del Festival de la Cançó d'Alaior va emocionar, esglaiar i, sobretot, va motivar el públic a picar de mans i peus a ritme de cobles, balades i compassos pop. El camp de futbol Los Pinos es va omplir de cançons d'antany per recordar avui. El cor i l'orquestra, dirigida per Ricard Ramisa, van encetar l'espectacle quan faltaven quinze minuts per les deu. La batllessa, Misericordia Sugrañes, va voler dedicar unes paraules al públic, abans de servir-se el plat fort musical, assegurant que "vostès no han vingut a escoltar-me però jo sí he vingut a veure'ls, i allò que veig m'agrada, gent de tots els pobles, residents, visitants, estiuejants". I bromejà en pronosticar que "tots en sortir taral·lejarem i esper que ho facem bé perquè de pluja n'hem tingut ben prou".
El primer artista en pujar a l'escenari fou Ramón Saura qui entonà un "Santa Lucía" carregat de passió. I de passió es va omplir la graderia en escoltar lletres tan enigmàtiques com "No me importa nada", "La chica de ayer", "Woman", "Bandido", "Boig per tu" o "Como una ola", entre moltes altres. Divuit artistes van entonar una vintena de partitures, un espectacle que després de taral·lejar lletres i més lletres va arribar al final amb una versió curiosa del "We are the world" protagonitzada per totes les veus i que combinà frases en anglès amb altres de menorquines.