Pinzell en mà, rasqueta a la vora, un bon capell per lluir a ple pic del sol i un sac de paciència. Així és com es doten els disset estudiants d'Arqueologia i Història per poder llevar la terra a les roques i excavar la història arqueològica de l'Illa.
La nova campanya d'excavacions a la Torrre d'en Galmés ha encetat enguany un nou espai, el pati exterior que s'alça davant la casa del Cercle 7 que els Amics del Museu de Menorca han recuperat al llarg de cinc anys i que l'any passat fou donada per acabada.
El treball de camp es troba encara en fase inicial amb unes excavacions "als nivells més superficials del recinte", assenyala el co-director de l'excavació, Antoni Ferrer. Així i tot, es tracta amb gairebé tota seguretat d'un espai depenent de l'habitacle del Cercle 7, estructura que segons Ferrer, "es repeteix i és corrent en tota la zona del poblat". Segons l'arqueòleg, el Cercle Cartailhac reprodueix aquesta organització.
L'espai obert compta amb una sèrie, tres de moment, d'habitacles tancats que, malgrat sigui de forma hipotètica, podrien haver-se destinat a magatzem o a tallers. Les primeres hipòtesis indiquen que el moment d'abandonament d'aquest nou espai és contemporani al de la casa del Cercle 7 que fou desallotjada al segle III abans de Crist, en temps de la segona guerra púnica.
Ferrer assegura que en aquesta primera campanya "no s'han fet troballes tan espectaculars com les aconseguides en les anteriors excavacions" tenint en compte que encara està en fase inicial.
Així i tot, el recinte ja ha començat a treure a la llum algunes peces de rellevància. Entre aquestes destaca un crani humà que segons Ferrer "sembla estar directament relacionat amb unes restes que aparegueren al pati interior de la casa".
Així i tot, no es pot donar per segur encara, a l'espera d'unes datacions. També s'ha trobat una peça d'un collar púnic probablement importat des d'Eivissa. Destaca pel seu color blau i unes vetes blanques. També ha estat motiu de troballa un capet "d'una figura femenina, feta a motlle que podria correspondre a alguna divinitat púnica i possiblement també importada des d'Eivissa", apunta Antoni Ferrer.
Per altra banda, han aparegut dos morters de pedra relacionats amb les feines de processat del cereal i que ja se n'havien trobat a la casa. Al centre de l'espai es veu una cavitat que sembla tapada aposta, i que podria ser un sitjot o una cavitat natural. Ferrer creu que es destaparà el proper any.
La campanya d'enguany va començar el mes de juliol i finalitzarà a finals d'agost. Han treballat en el poblat un total de disset estudiants (vuit en el primer torn i nou en el segon) procedents de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la de València i la Complutense de Madrid.
Els co-directors (Antoni Ferrer, Martí Carbonell, Irene Riudavets, Joaquim Pons i Carmen Lara) preveuen que amb una o dues campanyes més podria quedar finalitzada la recuperació.
La consellera d'Educació, Cultura i Patrimoni, Maruja Baíllo, va destacar ahir els dos objectius centrals d'aquestes campanyes, "la investigació i ampliació del coneixement arqueològic de Menorca a més de l'execució d'unes excavacions".
Per la seva banda, la regidora de Cultura, Educació i Festes d'Alaior, Isabel Rodríguez, va manifestar la importància de "seguir recolzant iniciatives que permeten treure a la llum uns vestigis del passat".
El projecte rep una aportació econòmica del Consell insular que ascendeix a 36.000 euros (15.000 euros procedents del departament de Cultura i Patrimoni i 21.000 euros del departament de Medi Ambient a través del programa Leader), a més d'una ajuda de 2.600 euros que aporta l'Ajuntament d'Alaior.