Les energies que donen el sentiment pel patró, la passió i les ganes de xalar són el combustible màgic que expliquen com els ferreriencs poden aguantar una jornada com la d'ahir, dia de Sant Bartomeu. Una jornada que va començar de bon dematí i es va allargar, pel que fa als actes centrals de la festa, fins el fosquet sense que en cap moment defallissin les forces de centenars de veïns i alguns visitants. I a més amb calor, molta calor, moltíssima calor, que va provocar una massiva presència de capells i refrigeris.
El jaleo va començar més o manco puntual. Tampoc són dies per anar mirant el rellotge. Es veia sobretot gent del poble. No s'ha d'oblidar que a la resta de l'Illa no és festa i que els turistes, quan veuen el sol, es decanten per anar a la platja. Conseqüència: accessos rodats tolerables.
Es van anar succeint les voltes amb molta animació, esperonada per la música de la banda, i sense incidents de consideració, fins que van arribar les canyes verdes. La darrera va ser per a Bosco Faner, que es va acomiadar per donar pas a una relativament improvisada guerra d'avellanes que va entretenir sobretot els més petits.
Tres caragols van ser el preludi de la beguda i el replec a peu, ralentitzat per la gernació festiva i la distància amb el domicili del caixer batle Josep Maria Huguet. El rellotge no parava, com no paraven els càntics i les manifestacions de festa, algunes allunyades dels protocols però no de l'amistat, el bon ambient i la disbauxa.
Fet i fet, la missa de caixers va començar a les 18 hores. L'església era plena del tot, no hi cabia un fil però sí les gotes de suor que queien del front dels presents. Les portes es van tancar perquè a fora no paraven de cantar. I és que a Sant Bartomeu és complicat que els ferreriencs vulguin parar.
Afortunadament, i al tancament d'aquesta edició, la festa s'havia completat sense incidents greus. Els voluntaris de Creu Roja (tot agraïment a la seva tasca serà sempre poc) van atendre catorze dolències lleus, sobretot per contusions.