El Cós de Gràcia estava ple a vessar. No hi cabia ni una agulla tot i que les corregudes ja havien acabat. Passaven cinc minuts de les vuit i mitja quan, amb una puntualitat extrema, la Banda de Música de Maó, dirigida per Miquel Larios, deixava anar notes i més notes a ritme de pasdoble. La gent no s'ho pensà ni un moment i es posà a ballar.
La banda començà a avançar sense deixar de sonar i el públic, animat com si es tractés del primer moment que posava els peus sobre l'asfalt, es va desfer en una allau d'alegria i satisfacció.
A uns pocs metres de la banda, el fabioler Víctor Pons, seguit d'uns seixanta cavalls, començaren a avançar a pas lent però ferm. Les melodies s'entremesclaven però la combinació agradava al públic qui anava fent passes i afegint-se a la festa musical i cavalleresca. Es tractava del darrer caragol que, per primer cop, es celebrava a Maó.
La banda va animar el poble amb passos-dobles tan coneguts com "Amparito Roca", "Aitana", "José Luis Valero" o "Marcial, eres el grande". Però sens dubte la gent va embogir quan la quarantena de músics van començar a entonar el popular "El senyor Ramon".
La banda va desfilar des del Cós de Gràcia fins la Plaça Colon. Per la seva banda, la qualcada va seguir el recorregut pel carrer de l'Àngel i espargí l'essència cavalleresca per carrers i places. L'arribada a la Plaça Constitució s'havia de fer per Portal de Mar però la gernació que omplia el vial va obligar a canviar el recorregut fent-lo una mica més llarg, Passaren pel carrer Sant Crist, Carrer Nou, Àngel, Plaça Colon i finalment Plaça Constitució.
Malgrat els actes centrals de la jornada anessin amb retard, l'arribada al pla de l'Església es va fer mitja hora abans del previst. Així, a les 21.30 hores, el fabioler feia l'entrada triomfal. Els cavallers es col·locaren a banda i banda de la Plaça per tal que batllessa i capellà desfilessin pel centre i ocupessin l'espai de davant l'Ajuntament.
La Plaça estava plena a vessar i la nota hilarant la posà el fabioler. Portava un micròfon per tal de fer més extensiu l'acte. De repent es va sentir un fort "aquí!" mentre el fabioler desapareixia cap el carrer de Sant Roc. La seva tornada a la Plaça va provocar una onada d'aplaudiments.
Les dues autoritats de la festa van arribar a les 21.40 hores i la disbauxa i l'ambient que creaven els centenars de persones es convertiren en un silenci rotund. Víctor Pons entonà amb el fabiol un perfecte "Es Mahón" que anà acompanyat d'una eufòrica ovació del públic.
Tot seguit, la gent s'agafà per la cintura perquè el moment més melangiós estava apunt d'ocórrer. I les notes del darrer toc emmudiren la Plaça.
Els cavallers començaren a desfilar davant de la caixera batllessa i sa capellana deixant anar paraules d'agraïment i de comiat. L'acte va acabar amb el toc de guindoles entre les dues autoritats.
El final de la jornada havia arribat, Maó ja havia escrit una nova pàgina de la seva història i el llibre amb data de dia 8 de setembre estava gairebé a punt de tancar-se. Però de sobte, el públic es resistia a acomiadar-se de la Plaça que havia omplert hores i més hores d'emoció.
"Un senyor damunt un ruc" i "Es Mahón" retronaren. I Àgueda Reynés no s'ho pensà ni un moment, pujà al balcó, saludà els ciutadans i es posà a cantar amb ells. La gent continuà amb el "Volem vi" i seguí demanat-li "Que boti la batllessa!" i la batllessa va botar.
Una hora després del darrer toc, els cavallers, aquest cop sense company de gesta, van tornar a la Casa Consistorial on es celebrà la beguda de caixers.