Bufa un ventet agradable que aixeca un paper mig subjectat amb un cendrer. Un bolígraf reposa sobre la taula de la terrassa, alguns centímetres més enllà d'aquella poesia que mira cap a la naturalesa més aïllada de Menorca.
El lloc de Mongofra és aquests dies seu de trobada, reflexió, aprenentatge i intercanvi de sensacions d'un grup de 14 persones que han posat rumb a la desconnexió per tal que les muses apareguin.
L'escriptor i periodista gallec Manuel Rivas centra l'atenció d'aquest grup d'amants de la literatura que, llapis en mà i amb una atenció extrema, va donant forma a les reflexions proposades per aquest creador de paraules. No deixa indiferent ningú quan es demana sobre "la boca de la literatura", és a dir, el naixement de la veu, la inspiració.
Talleres Islados ha reprès l'activitat cultural de les estàncies de quatre dies "a l'Illa més aïllada", segons la promotora, Mariona Fernández, per tal d'oferir un tipus d'ensenyament on la frontera entre les classes i la vida està esborrada. "El taller pretén que la cultura, la literatura o l'art es puguin aprendre fora de la rigidesa acadèmica, en un entorn que parla de vida", explica Fernández.
Aquest és el vuitè curs que Talleres Islados organitza a l'Illa, un any d'activitat que ha aconseguit reunir un centenar d'inscrits dels quals vuit de cada deu es desplacen des de la Península (Barcelona, València, Madrid, Andalusia, Galícia) per desconnectar, aprendre d'un gran professional i intercanviar experiències amb persones amb les mateixes inquietuds. "De moment és més complicat aconseguir alumnes que professors", indica Fernández qui assegura que l'Illa enamora qualsevol. L'objectiu és portar personatges de renom en el món de les arts en general - ja sigui fotografia, escriptura, il·lustració o pintura, entre altres-. "Volem que els tallers arribin a ser un punt de trobada amb autors de gran pes malgrat no hagin traspassat la frontera del món públic, però per aconseguir-ho Talleres Islados ha de tenir millor salut de la que ja té, ha de ser més conegut", assevera la promotora. Així hi tot indica que "anem per bon camí, portem una línia ascendent". Per a Fernández, "és un petit luxe accessible".
Els bolígrafs deixen d'escriure i els participants a l'encontre surten de l'espai -amb vistes espectaculars a les salines de Mongofra- comentant entre ells i amb el ponent algun dubte sense resoldre.
L'artista menorquina Zulema Bagur és una de les inscrites. És el cinquè taller en què participa i no dubta en assegurar que "sempre hem de sortir de l'Illa per nodrir-nos de formació, quan aquesta recala a l'Illa, no ho podem desaprofitar". Per a ella, no és una conferència rígida sinó un "intercanvi de coneixement i també d'experiències personals, t'oblides del món, fuges del dia a dia que tan acostumat ens té de bombardejos de males notícies". Bagur reconeix que "és efervescència, adrenal·lina pura, t'agafen unes ganes enormes de crear i crear".
Així mateix, Luisa Antolín és una poetessa qui assegura no poder viure sense les paraules. És madrilenya encara que actualment resideix a Brussel·les i ha passat temporades a Menorca. "Participo per la conjunció de situacions que emana aquesta trobada: que sigui Rivas, que es faci a Menorca i, a més, a una part solitària de l'Illa".
És hora de retornar a la classe. Segurament na Linda, na Laura i en Luis, els tres gossos que rondinen per la sala, aniran a dormir avui una mica més intel·lectuals que ahir i menys que demà.