Autofitxa
El meu nom és Cristóbal Torrent Goñalons, tenc 50 anys i estic casat amb Teodora Rodríguez Sánchez, i tenc tres fills: Cristóbal, Fèlix i Alejandro. La gent em coneix com el pescador de cala Galdana. Vaig aprendre l'ofici de la pesca del meu pare quan just tenia dotze anys i he continuat la tradició familiar. Tot i que ara no ho puc practicar, una de les meves aficions la caça.
Vostè és un dels pocs pescadors professionals de Ferreries.
Efectivament, jo i el meu cosí en Toni, som els dos únics.
Però és l'únic que té la barca a Cala Galdana.
Sí, el meu cosí la té a Ciutadella. Jo la vaig tenir un parell d'anys a Addaia, però ho vaig deixar anar i vaig tornar aquí, açò és ca meva, i ja no m'he mogut.
Vostè ve de família de pescadors.
Mon pare va començar a pescar a Fornells quan tenia 25 anys, i anava amb una barca que eren tres homes., i després amb el meu conco Climent, s'establiren a Cala Galdana. Amb mon pare hi vaig anar quinze anys, fins que va tenir la desgràcia de naufragar i perdre la vida just davant Cala Mitjana fa uns disset anys, va ser un cop molt dur, vaig tenir que començar de nou.
Quin tipus de barca te?
Tenc un llaüt tipo mallorquí (6'56 metres d'eslora), el vaig comprar a Alcúdia, després de la desgràcia de mon pare.
Ha canviat la pesca de com la feia amb son pare.
Quan vaig començar la pesca que feia amb mon pare era la de la llagosta amb nanses, també pescàvem amb palangre, per les nanses fa falta ser dues persones. D'ençà vaig quedar tot sol, seguesc amb la llagosta, però amb els tresmall com ormeig. El que sí ha canviat és la venda del peix, abans tot el que trèiem ho veníem directament pel poble i tota la treta era per nosaltres. Tot i que ara ho tenc tot venut, sempre hi ha intermediaris, a més d'altres requisits legals.
Es sent a gust amb l'ofici de pescador?.
Abans gaudíem més. Fèiem quasi tot el dia dins el mar, fins i tot hi dormíem. Ara tot és més 'estresant', vas amb un coet al cul. D'ençà vaig tot sol, no he pescat més serrans, ni en volantí, és que ni el duc dins la barca, el que faig és pesca industrial, però sense cap mena de dubtes, m'ho pas bé amb la feina que faig.
Mon pare ho tenia molt clar, del que sembres culls, no vagis a pescar amb un paner, que no trauràs res.
Ha minvat la pesca.
Pel que a mi respecte, en el cas de la llagosta no ha minvat, del que no puc dir el mateix és de la cranca, s'escat, aquest dos darrers, amb mon pare ja varen deixar de pescar-los. Avui en dia, amb les eines que emprem, com les sondes, GPS, tot és mes precís, més fàcil i pots pescar més quantitat, tot i açò, jo seguesc pescant a les mateixes pesqueres que en va mostrar mon pare i allà trec, ballestriu, dèntols, ratjada, molls, sípia (tot dins el seu temps), és a dir, el peix més comercial.
Cala Galdana no està massa preparat per l'ofici de pescador?.
Jo tenc una de les coves que hi ha a baix de tot, l'empro com a magatzem, i pel que fa a les feines d'arranjar les xarxes i ormeigs, ho faig dins el menjador de ca nostra, encara que els meus fill ho han vist tota la vida, no crec que cap pregui el meu relleu, potser el petit, però encara és massa jove per saber-ho.