Autofitxa
Vaig néixer a Ciutadella el 1960 i tenc 51 anys. Tota la meva vida he fet de pescador i d'arreglar xarxes, però ara no tenc feina. Sempre he treballat al port de Ciutadella, excepte un any i mig a una barca bou de Maó. La mar m'estira molt. M'agrada trobar-me amb els amics, escoltar la ràdio i música. La gent me coneix com en Metos Poma.
Ve de família açò de ser pescador?
Sí. El meu avi, Jaume Martí Adrover, i el meu pare, Martín Martí Tugores, eren pescadors nascuts a Alcúdia. En el temps de la Guerra civil van establir-se a Ciutadella. El 1959 van adquirir un llaüt, el "Flor silvestre", per anar a pescar.
I com es decidí a continuar l'ofici?
Jo anava a l'Escola des Born. Tenia 12 anys i mon pare em va demanar si volia seguir anant a escola o fer feina. Li vaig dir que preferia treballar. I em vaig embarcar amb ell amb el "Flor silvestre".
A quantes barques ha treballat?
Abans de fer la "mili" vaig estar embarcat a la "Valldemosa", després del servei militar, el 1981 vaig tornar a fer feina amb mon pare. Però amb la gran rissaga de 1984, vam trobar el "Flor silvestre" as Pla, havia rebut molt. No es va poder recuperar i la vam perdre. Llavors mon pare es va retirar i el novembre d'aquell any em vaig embarcar amb l'"Oliu", on hi vaig fer fins el 1994. Després vaig fer 8 anys més amb la "Bonanova"; uns anys més amb "Leisa", una barca de pesca de llagosta; vaig fer un any i mig a Maó amb una barca bou i vaig tornar a Ciutadella on vaig treballar amb l'embarcació "Los Mares del Sur".D'açò deu fer uns dos anys i ja no m'ha sortit res més.
A més de ser pescador, sap adobar xarxes, qui el va ensenyar?
No tots els pescadors en saben arreglar. Teníem una cova damunt el restaurant Sa Rissaga i allà mon pare feia nanses i arreglava xarxes. En vaig aprendre per jo mateix, quan tenia 18 anys i des de llavors sempre n'he adobat.
Com arregla les xarxes?
Les normals fan 50 metres de llarg i les més grosses fins a 100 metres. Abans eren de fil de cotó i es tenyien al tenyidor de Baixamar. Ara són de nylon i més resistents, però és rompen quan al estirar-les s'enganxen amb roques del fons de la mar o quan es treu la "porqueria" que arrosseguen. La xarxa és un arreu de pesca format per un teixit de fils nuats que formen una malla. Està feta per un conjunt de tres peces: una xarxa de malla petita al mig i dues altres de malla més ampla que formen el tresmall. Per adobar, talles el fil romput i n'afegeixes de nou fent nusos.
Uf, i no s'embulla per adobar tants metres de fil?
Caaa! Són molt d'anys de pràctica. També és important la manera d'estendre la xarxa i la tècnica de treballar.
Sempre ha estat al port de Ciutadella, que representa per a vostè?
És el meu món, no podria viure enfora de Baixamar. Quan vaig fer la "mili" em sentia enyorat.
Haurà viscut moltes experiències enmig de la mar...
Record haver vist una manta botant damunt la mar o un peix espasa a proa com un dofí. El que no oblidaré és que quan tenia 13 anys i anàvem amb el "Flor silvestre" davant el Pont d'en Gil. Hi havia estropeig a la mar. Vaig salvar a mon pare de caure a la mar i només era un fillet. També record que el primer dia que em vaig embarcar, mon pare ja me va donar el timó.
Què és el que l'estira de la mar?
Tot, s'aire que es respira, els temporals, la fauna... els virots no (riu).
I de Baixamar?
La bona gent que hi ha, que te respecta i t'aprecia. Som una persona que no vull cap mal a ningú.