Autofitxa
Sóc Marcos Fuster i vaig néixer a Barcelona l'any 1966. Estic casat amb Estrella Cortés, i tinc dos fills, Marc de 16 anys i Núria de 13. Vaig arribar a Menorca l'any 80 amb els meus pares, per buscar-nos la vida. Des de llavors sempre he fet de venedor ambulant, des del 99 per compte propi. Abans, els meus pares havien tingut botigues. M'agrada llegir i veure el futbol.
Com és aquesta feina realment?
Dura. És dura per la calor, el fred, la tramuntana, l'aigua, matinar. És el que hi ha si treballes al carrer. Té coses bones, el tracte amb la gent és el millor, però per la resta és una feina feixuga.
Tal vegada la gent no s'ho pensa?
No, la gent només veu la parada muntada, però a les sis i mitja del matí has de començar a posar els ferros, a preparar. Però sobretot el gran problema que tenim és el temps, ens marca molt.
És complicat guanyar-se la vida sent venedor ambulant?
Qui no és als mercats grans com Maó o Ciutadella ho té cru, perquè la crisi també ens afecta a nosaltres. Si tens Maó i Ciutadella encara subsisteixes, apretant-te molt. Abans es guanyaven més doblers que avui en dia que la competència és major. Abans les botigues pujaven els preus més que nosaltres, ara han d'igualar els seus preus amb els nostres, la competència és més dura.
És una guerra de preus.
Tothom vol vendre, tothom vol menjar i, o baixes els preus, o no espaviles.
Quin tipus de client ve al mercat?
Sobretot és gent del poble, i a l'hivern de l'IMSERSO, que ens ajuda moltíssim. Perquè és gent de ciutat que acostumada a anar a mercats. I els turistes, sobretot els anglesos, que tenen una cultura del 'mercadillo' que no tenen altres.
S'ha perdut la cultura d'anar al mercat?
No. Jo tinc una dita que diu: "Si la borsa baixa el mercat puja". Hi ha gent que no es pot permetre uns pantalons de 30 euros i ha de venir aquí a buscar-ne uns de 15. Nosaltres tenim uns preus més o menys raonables.
Així la crisi us va bé?
Crec que és en xinès que crisi s'escriu igual que oportunitat. Aleshores, si estem en crisi, la gent no en té, i si un no pot pagar 30 per uns pantalons, els pot comprar per 15 al mercat.
Tenen més clients amb la crisi?
No hem notat una pujada. El que ens fa molt de mal són les grans superfícies, perquè venen de tot, mitjons, jaquetes, puzzles. Això a Menorca i per tot. Parlo amb gent de fora que també diu que està apretat, però no en conec gaire que hagin plegat. A Menorca no conec ningú, tots estem lluitant però no desapareixen parades. Ara el que tenim és un problema que es diu Bolkestein. A veure si es posen les piles i fan una llei específica per al comerç ambulant.
Senten que són el 'patito feo'?
No ho som, però ens hi tracten. Però els bars tenen terrasses al carrer, ells venen cafès amb llet, jo, roba. No sé el perquè d'aquesta discriminació, paguem els nostres impostos igual que tots. I sobre la qualitat de la roba, tinc la mateixa que tenia a la botiga, és la fama que ens volen donar.