autofiTXa
Em dic Tóbal, sóc d'Alaior i tenc 27 anys. Sóc diplomat en Gestió i Administració Pública i llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona, on també he treballat com a becari els dos últims anys. Diria que la política és per a mi tant la feina com un hobby. També m'agrada practicar esport, sobre tot el bàsquet i anar a córrer de tant en quant, sortir amb els amics i conèixer nous llocs, d'aquí que dugui un meset a Londres.
Expliqui'ns una mica la seva trajectòria professional.
Sempre deia que no tenia un gran interès pels estudis, els meus professors de l'institut Josep Miquel Guàrdia ho poden corroborar, ara bé, quan trobes l'estímul en uns estudis que t'interessen de veritat, la cosa canvia. Sense cap dubte la curiositat per seguir llegint, aprenent, és la clau per a un estudiant. He passat de no estar gens interessat en els llibres, a haver d'estar llegint constantment.
Què el va dur a estudiar Ciències Polítiques?
Quan vaig acabar la diplomatura en Gestió i Administració Pública, estava fent les pràctiques a un bufet d'advocats molt vinculat a l'Ajuntament de Barcelona, allà vaig estar més d'un any, em van arribar a fer fix, però dins meu no m'acabava de sentir a gust. Des de jove tenia bastant d'interès per la política i quan vaig començar Gestió i Administració Pública ja notava que m'atreia moltíssim la carrera de Ciències Polítiques, fins l'extrem que totes les optatives que feia eren d'aquesta carrera. Vaig tornar a Menorca uns mesos, allà amb més tranquil·litat vaig apostar fort per tornar cap a Barcelona i fer la llicenciatura de Ciències Polítiques. Crec que és una de les decisions més encertades de la meva vida. La carrera m'ha omplert.
En què va consistir el seu pas com a becari de la UB?
El primer any vaig estar a la biblioteca de la Facultat de Dret i el segon, de becari al departament de Dret Internacional. En aquest, vaig compartir moltes hores amb diferents professors i això és una experiència molt positiva, encara més si la matèria que tracten t'agrada. Feia de suport a la docència, això vol dir que ajudar al professor en el seu dia a dia, buscant informació, revisant alguns treballs i correccions, seguiment dels alumnes i les seves notes, manteniment de les assignatures a través del campus virtual o fer de controlador als exàmens.
Què el va dur a marxar a Londres?
Quan vaig acabar la carrera de Ciències Polítiques es va obrir un món de dubtes sobre el meu futur. El món laboral a Espanya està en un moment crític, molta gent marxa a altres països a buscar treball. El problema és que la majoria són joves que han finalitzat els seus estudis, es a dir, l'Estat esta invertint molts diners en l'educació i la formació de nous professionals ben preparats i aquests marxen a altres països perquè aquí no hi ha sortides. En lloc de crear noves empreses, s'estan destruint. En el meu cas, m'ho vaig prendre com una oportunitat. A Espanya era bastant difícil treballar, llavors vaig pensar que el millor era marxar i tenir l'oportunitat de conèixer a fons un idioma indispensable com és l'anglès.
Què està desenvolupant allà?
M'estic preparant per obtenir el títol First Certificate, vaig a classes d'anglès tot el matí per preparar el futur examen i també per millorar el domini de l'idioma. Tenia l'anglès una mica rovellat i les classes a Londres m'ajuden bastant. També estic començant a cercar feina.