Amant de la cuina, Pere Pons Salom (Alaior, 1989) va marxar a Itàlia fa gairebé un any amb la intenció de conèixer de primera mà les tècniques i els productes gastronòmics del país. En un primer moment, l'alaiorenc es va instal·lar a Costigliole d'Asti, un petit poble de la regió del Piamonte, on va dur a terme un curs de cuina. Posteriorment, es va traslladar a Loreto, ubicada a la província d'Ancona, en la regió de les Marcas, al centre d'Itàlia. Allà treballa com a cap de partida a la cuina del restaurant Andreina que, sota les ordres del xef Errico Recanti, va a la recerca d'una estrella Michelin. Pons té previst tornar a Menorca a principis de 2012 tot i que planeja tornar a partir cap a l'estranger després del proper estiu.
Què el va empènyer a fer les maletes i marxar a l'estranger?
Vaig prendre la decisió de marxar de Menorca perquè cercava aventura i nous coneixements. La meva intenció era aprendre cuina, un ofici que sempre m'ha agradat, a més d'un idioma i una nova cultura.
Per què es va decantar per Itàlia?
És un país que sempre m'ha atret i vaig trobar que seria una bona oportunitat per conèixer la seva cuina. Tot i així, no té res a veure amb el que pensava.
Què vol dir?
No creia que la cuina italiana fos tan complerta. Hi ha una gran quantitat de bons productes i també pots trobar sabors bastant forts.
Quin va ser el seu primer destí?
En un primer moment em vaig instal·lar a un poblet molt acollidor a la regió del Piamonte, Costigliole d'Asti. Allà vaig fer un curs de cuina de tres setmanes. La zona em va agradar molt, tot són muntanyes, neu i tristor pels carrers. M'agrada la solitud i per això vaig estar molt a gust a Costigliole d'Asti. Gràcies a un contacte que vaig fer durant el curs vaig aconseguir una feina a un restaurant de Loreto, anomenat Andreina.
Havia treballat com a cuiner abans?
Vaig treballar com a cuiner a Menorca quan tenia 18 i 19 anys. Vaig fer feina amb en Max, un xef del restaurant Acuario, a Na Macaret. Vaig aprendre molt amb ell però les coses van canviar i, finalment, vaig començar a fer feina de lampista.
Com van anar les primeres setmanes a Itàlia?
Van ser genials. Vaig partir amb el cotxe i el GPS i cada dia feia diferents rutes. Volia veure com vivia la gent del Piamonte , vaig provar el menjar, els vins.... De la mateixa manera que a Menorca tenim el mar, allà tenen muntanyes i bon vi. Tot era nou i interessant i les primeres setmanes ho vaig passar molt bé. Em va sorprendre sobretot que els italians mengen pasta, com a mínim, una vegada al dia.
Va tenir problemes amb l'idioma?
No. Des del primer moment el vaig entendre bastant bé, tot i que xerrar en italià ja és un altra història. Parlo una miqueta tot i que no amb gaire claredat. Tot i així, la gent m'entén!
Què li va semblar la ciutat de Loreto?
A Loreto es viu bé, és un poble petit i molt tranquil. El que més m'agrada és la Basílica de la Santa Casa i les vistes que té del mar Adriàtic. Molts pelegrins visiten Loreto per admirar la Basílica i per això hi ha bastant turisme. Em trobo molt a gust a Itàlica però també trobo a faltar la meva vida a Menorca.
Com definiria els italians que viuen a aquesta regió?
El seu tracte és sempre agradós, la veritat és que són molt simpàtics. M'he trobat moltes vegades que em pregunten coses sobre Espanya que, normalment, tenen relació amb les sevillanes, els bous o el pernil! La veritat és que em costa fer bona propaganda perquè no he visitat gaire llocs d'Espanya. Sempre he d'explicar que sóc de Menorca, una illa petita que es troba al costat de Mallorca.
Quin tipus de cuina ofereix el restaurant on treballa?
És un restaurant tradicional de la zona de les Marcas. Es tracta d'un establiment molt reconegut que està obert des de fa 50 anys. Actualment, ofereixen una cuina més moderna. El xef, Errico Recanti, és el net del fundador del restaurant i ha viatjat molt per aprendre altres conceptes de la cuina francesa, japonesa o espanyola, tot i que sempre respecta la tradició de la seva regió. Precisament, Errico Recanti acaba de publicar un llibre i el passat més de setembre, el restaurant va sortir a un diari italià. Ara mateix està en el punt de mira per obtenir una estrella Michelín.
Quina és la seva tasca exactament?
Sóc cap de partida i, per tant, m'encarrego de elaborar, preparar, conservar i emplatar els plats de l'"antipasti". Així es com s'anomena a l'aperitiu fred servit abans del menjar. Tot i això, també estic tocant primers i segons plats i alguna cosa de pastisseria. A més, quan el xef té altres compromisos, ens deixa a mi i a un altre cuiner al comandament del restaurant.
Quanta gent treballa a la cuina?
Som només dos i el xef. Tot i això, els caps de setmana venen dos ajudants i un escura-plats. La majoria són italians menys un que és de Bangladesh.
S'estan complint les seves expectatives?
Sí. La veritat és que, gràcies a tot el que he aprés al restaurant Andreina, podria portar un local tot sol.
Viu al mateix restaurant, com es un dia a dia en la seva vida?
M'aixeco cap a les 8.30 hores i cap a les 9 hores ja sóc dins la cuina per elaborar el pa grissini i la resta de productes que entren dins la meva partida. Els caps de setmana, un ajudant m'ajuda en aquesta tasca. Dinam cap a les 11 hores, jo m'encarrego de preparar el dinar i el sopar pel personal tres cops per setmana. El servei del dinar acaba a les 15 hores però gairebé sempre marxo de la cuina cap a les 17.30 i, fins i tot, hi ha dies que ni surto perquè entrem de nou a les 18 hores. Sopam a les 19 hores i el servei del sopar comença a les 20 hores. No acabam mai de fer feina abans de les 24 hores, a vegades son les dues de la matinada quan surto de la cuina i, normalment, vaig directament cap al llit. Si qualque dia acabo una mica abans vaig a fer un vinet.
Què fa en els seu temps lliure?
Els dimarts sempre tinc lliure i aprofito per dormir una mica més. M'aixeco cap a les 10 hores i vaig a fer un cafè. Aprofito per llegir els diaris esportius italians i després agafo el cotxe i faig quilòmetres. Hi ha dies que condueixo durant 1 hora i mitja i hi ha d'altres que estic 30 minuts, depèn del que em demani el cos. Dino a qualque restaurant que em vengui de gust i després aprofito per voltar per la zona durant un parell d'hores. En tornar a Loreto, vaig a un spa o al cinema i després cap a casa per contactar amb la família i descansar una miqueta. El que no pot faltar durant el meu dia lliure és anar a fer una visita o un aperitiu devora el mar, ja sigui pel matí o pel capvespre.
Enyora el mar?
Sí. Trobo a faltar la família els amics, la xicota, el CD Migjorn, anar a pescar i el mar. Des de que vaig marxar a Itàlia només he visitat Menorca durant una setmana. Vaig estar allà el mes de juny i ara, per Nadal, aniré a Verona amb el meu pare.
Quan té previst tornar a Menorca?
Tornaré a casa cap el gener o el febrer. Vull fer la temporada d'estiu a l'Illa per practicar la cuina menorquina. Crec que podré aplicar moltes de les tècniques que he aprés a Itàlia. No canvio Menorca per res, m'agrada l'alegria de l'estiu, la tristor de la tardor, el fred de l'hivern i la meravellosa primavera. Tot i que la meva intenció és instal·lar-me a l'Illa en un futur, després del proper estiu tornaré a marxar a l'estranger.
A on?
Ja veurem. La meva xicota també vol partir i encara hem de decidir on anirem. A mi m'agradaria anar a França, per la qualitat dels formatges, o al Japó, per aprendre les tècniques amb el peix. Tot i així, tampoc tindria inconvenient en tornar a un altre regió italiana.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.infov