Ester Villalonga Olives té 31 anys, és de Sant Climent i acaba de doctorar-se en Biomedicina amb la màxima qualificació, 'cum laude'. Als 18 anys va marxar de Menorca per fer la llicenciatura de Sociologia a la Universitat de Barcelona. Després va fer una diplomatura de Postgrau en Estadística a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va especialitzar en epidemiologia social, a partir del Màster de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i el Programa Europeu d'estudis en Epidemiologia de Florència. Ara ha defensat la seva tesi doctoral, que sorgeix de la feina feta al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i que ha rebut la distinció de la menció europea, per haver-la realitzat a partir d'un programa de doctorat internacional basat en la recerca a Itàlia, Regne Unit i Alemanya. Una tesi feta en anglès i basada en els articles científics publicats per la investigadora, entre els que en destaca un publicat a la prestigiosa "Journal of Adolescent Health". Ara, Villalonga seguirà amb la recerca postdoctoral i estudia sortir del país i preparar també la tesi doctoral en Sociologia.
Vostè ha presentat la seva tesi al doctorat de Biomedicina, no en el de Sociologia que és d'on partia...
Jo vaig començar a fer epidemiologia perquè quan vaig acabar la carrera de Sociologia vaig començar el doctorat de Sociologia de la Salut. Per preparar la primera part de la meva tesi vaig anar a Londres, on vaig fer feina a un departament que feia Sociologia de la Salut, però que també feia anàlisi de dades sense un perfil epidemiològic. L'epidemiologia social el que fa és combinar els coneixements de les malalties amb els coneixements sobre la societat. És molt particular perquè no hi ha molts sociòlegs que es dediquin a una branca tan específica. Per això, per acabar el doctorat en Medicina de la Salut em van obligar a centrar-me en Biomedicina, perquè ho necessitava per a la meva feina. Així he presentat la tesi a l'altre doctorat més relacionat en medicina perquè els resultats del que he estudiat estan més enllaçats amb el món de la medicina i l'epidemiologia.
En què es centra la seva especialitat?
La meva especialitat és bastant multidisciplinar, la fan tant metges com estadístics, com epidemiòlegs, com sociòlegs. La branca que jo he triat és la d'epidemiologia, que estudia les causes de les malalties.
Com ha preparat la seva tesi doctoral?
La primera part de la tesi és una adaptació d'una escala d'esdeveniments vitals per mesurar l'estres en persones d'entre els 5 i els 20 anys. Aquesta escala es va crear a Toronto, i com que aquí no hi havia cap tipus d'escala per mesurar l'estres en joves i infants, jo vaig fer una adaptació transcultural. De fet, ja s'està començant a utilitzar. A partir d'aquesta escala el que vaig fer va ser observar com aquest estres tenia una influència negativa, amb problemes en la qualitat de vida, amb problemes de salut, de salut mental infantil i també amb problemes psicosomàtics. Bàsicament és observar com l'estres afecta a les persones.
És cada cop més freqüent aquest estres infantil?
És una pregunta complexa. L'estres és habitual. Quan parlem d'esdeveniments vitals ens referim a coses que passen durant l'adolescència. Esdeveniments vitals que es consideren importants són tenir la primera parella, canviar d'escola o, senzillament, fer la selectivitat i anar a la universitat. Són esdeveniments que, tot i ser positius, poden tenir uns efectes. Després també hi ha esdeveniments vitals que tindrien un efecte molt negatiu, com la separació dels pares o la pèrdua de la feina. Nosaltres hem avaluat 840 famílies de tota Espanya i hem observat que un 22 per cent d'aquests fillets han tingut algun esdeveniment vital negatiu poden sofrir efectes importants, problemes d'hiperactivitat o psicosomàtics com mals de cap o d'esquena. Després, en menor relació, té un efecte en la qualitat de vida, però aquest no és tan negatiu.
Com es pot evitar aquest estres quan ve provocat per fets tan normals i fins i tot positius?
La nostra feina era, bàsicament, observar si això passa, com de freqüent és i quina magnitud té aquest efecte. Però una part important de la tesi era observar si hi ha alguna cosa que protegeixi l'infant davant d'aquests factors de risc. El que més protegeix són les relacions a la família. En el cas d'un infant, la família serien els pares i els germans, i en funció del suport que hi hagi, l'infant estarà més o menys protegit. Si han tingut temps d'estar amb el fill, si han tingut temps de rallar, d'estar atents amb el que passava a l'escola, amb el que passava amb els amics, si t'han donat suport en les situacions quotidianes. Després, paral·lelament, una part important que protegeix són les amistats, el capital social, que encara que és menor, també té un efecte. També hi ha una relació en termes econòmics, estarà més protegit en funció de la situació de la família.
Com ha evolucionat l'estres infantil els darrers anys?
No tinc suficients dades per seguir l'evolució. El que sí hem fet ha estat mesurar aquestes famílies diferents vegades, per veure l'evolució. Però necessitaríem fer una nova mesura en un futur per veure com afecten els problemes actuals, la desestructuració de les famílies o la crisi actual. Encara no ho sabem, però és un projecte de futur. Hi ha estudis d'altres països que indiquen que la probabilitat de tenir problemes mentals serà cada vegada més alta, que hi haurà més problemes psicosomàtics. La tendència és a empitjorar la salut mental.