Volia trobar respostes i les va cercar estudiant Ciències Empresarials. Daniel Manrique Sintes (Maó, 1979) va créixer jugant entre l'antic hospital Verge del Toro i l'Esplanada, aliè a la crisi de 1995, que va enfonsar l'antiga empresa familiar. Aquest fet va marcar l'adolescència de Manrique i el va portar fins a Barcelona, on va aprendre les claus per portar endavant una empresa en temps de dificultats econòmiques.
En acabar d'estudiar, el menorquí va viure durant poc més d'un any a Liverpool amb la finalitat de millorar l'anglès. Posteriorment, va tornar a Barcelona per treballar com a comptable pel grup Coca-Cola fins que, al desembre de 2009, va decidir marxar de nou a l'estranger, aquesta vegada acompanyat per la seva parella.
Manrique es va instal·lar a Colònia, on treballa com a professor d'espanyol i traductor. Actualment es troba immers en un projecte empresarial mitjançant el qual pretén representar i incrementar les vendes i la presència internacional dels interessos espanyols i menorquins a l'estranger.
Com molts altres joves menorquins, va marxar a Barcelona per continuar estudiant...
Sí. Vaig anar a l'institut Joan Ramis i Ramis i, amb 20 anys, vaig marxar a Barcelona per estudiar Ciències Empresarials. Quan era petit, el meu pare tenia una empresa a Menorca. No érem rics, però vivíem bé. Ell feia molta feina i la feia bé. Es va fer conegut i cada vegada li encarregaven més projectes. El negoci creixia i, algunes nits, quan cobrava qualque projecte important tornava a casa amb els guanys, dos o tres munts de bitllets de tots tipus. Ens cridava a mi i a la meva germana a la cuina, i quan arribàvem els tirava cap el sostre i hi havia bitllets per tot.
Què fèieu vosaltres?
La meva germana i jo, amb sis i vuit anyets, fèiem una festa amb tots aquells papers de colors volant per tota la cuina. No tot era per a la família, naturalment. Hi havia molts empleats i moltes factures per pagar, però amb aquell acte el meu pare es recompensava per la moltíssima feina que havia fet i, al mateix temps, ens regalava una petita festa a la cuina. Però va venir una crisis econòmica i s'ho va menjar tot.
Què vol dir?
Va deixar d'haver-hi feina per al meu pare i el seus treballadors, l'empresa va tancar i els meus pares es van separar. Quan vaig créixer vaig decidir estudiar Ciències Empresarials per poder entendre què havia passat. Volia que m'expliquessin com funcionava el món que va canviar completament la vida de la meva família, que m'ensenyessin com funciona una empresa i com ho havia de fer perquè, quan hi hagués una crisi, no s'ho emportés tot. Per això vaig estudiar aquesta carrera i per això em vaig fer comptable.
Què va fer quan va acabar d'estudiar?
En acabar la carrera a Barcelona vaig marxar a Anglaterra, on vaig viure durant una mica més d'un any. Volia acabar d'arrodonir el meu anglès i veure una mica de món. Va ser una gran experiència!
A quina ciutat es va instal·lar?
A Liverpool. Durant la setmana treballava a una oficina de lloguer de cotxes al centre de la ciutat. El cap de setmana anava a jugar al futbol i quedava amb amics per anar a fer unes cerveses i a veure els partits del Liverpool. Feia només unes setmanes que havia tornat a Espanya quan van guanyar la Copa d'Europa. Llàstima no haver-hi estat!
Va tornar a Barcelona?
Sí. Durant aquesta etapa vaig fer feina com a comptable per al grup Coca-Cola. Treballar per a una multinacional va ser una bona experiència. Vaig aprendre molt. No puc explicar amb detall les meves tasques per una clàusula de confidencialitat del meu contracte però la meva feina estava molt relacionada amb la reinversió i gestió dels beneficis generats per la companyia.
Quan va decidir marxar cap a Alemanya?
Vam arribar a Alemanya al desembre del 2009. Vaig marxar amb la meva parella.
Per què van prendre la decisió de partir a l'estranger?
Jo volia completar la meva formació, dominar una segona llengua estrangera. Vaig pensar que parlar bé l'alemany podia obrir-me moltes portes. A més, Alemanya és maca, molt més del que la gent creu.
Què els va portar fins a Colònia?
De fet, no sabíem molt bé a quina ciutat instal·lar-nos, així que vam fer una llista de sis ciutats i vam tirar un dau. Va sortir Düsseldorf però, un cop allà, no ens va agradar. Vam trair la voluntat del dau i vam provar amb Colònia. Just arribar ens va agradar. Conclusió: Amb la vida no pots jugar als daus!
A Alemanya van començar de zero, va resultar fàcil?
Sempre és difícil començar de zero si no coneixes ningú i no domines l'idioma. És difícil trobar pis, trobar feina o fer amics, però tot és voler-ho. Des de petit m'ha agradat l'hivern, així que el clima m'agrada, fins que baixem dels cinc graus sota zero. A partir d'aquí ja has de dur doble capa de roba!
Com va aprendre l'idioma?
Havia estat estudiant abans d'arribar a Colònia però no vaig tardar per descobrir el poc que en sabia. L'alemany m'ha resultat molt més difícil de dominar que l'anglès. Afortunadament, tot és una qüestió de perseverança.
Va trobar feina a Alemanya?
Vaig llogar un petit local on faig classes d'espanyol a grups de diferents nivells, des d'estudiants que volen aprovar com sigui, fins a empresaris que necessiten l'espanyol per poder tractar amb empreses d'Espanya i Amèrica. Fins que no vaig començar a ensenyar espanyol no era conscient que difícil és aprendre'l per als estrangers.
Hi ha molta gent a Colònia interessada en aprendre castellà?
N'hi ha bastant. S'ensenya a les escoles, als instituts, i al que seria l'equivalent a l'escola d'adults d'aquí. Fins i tot hi ha gent que està interessada en aprendre català. Tinc una amiga alemanya que l'ensenya a l'escola d'adults.
També exerceix de traductor...
Sí. Sóc traductor autònom i tradueixo textos d'anglès o d'alemany a l'espanyol o al català per a diaris, revistes, editorials o pàgines web.
Després de dos anys, es troba a gust a Colònia?
Sí. Recordo que els primers mesos tot era fred i neu i jo no entenia pràcticament res. Amb el pas del temps m'hi he acostumat i em trobo bé a Colònia. Una de les coses que més m'agrada de la ciutat són els conills que et trobes al parc, sobretot per la nit. Em fa molta gràcia que n'hi hagi tants i que en qualsevol moment en passi un a dos metres de tu. La catedral de Colònia, al costat del riu, és immensa i per Cap d'Any tothom tira els seus propis focs artificials durant més d'una hora. Per contra, tant el tren com el metro són molt cars i sovint venen amb retard.
Ara té un nou projecte en marxa...
Sí. Alguns dels meus alumnes són representants d'importants empreses alemanyes i parlant amb ells em va venir la idea de crear una empresa a Alemanya que tingués com a objectiu ajudar les empreses espanyoles, i especialment menorquines, a exportar.
Quina és la idea?
La meva mare, a qui li dec tot, m'explica com estan les coses a Menorca. Per això vaig decidir cercar la manera de poder fer alguna cosa per ajudar a millorar la situació econòmica de l'Illa des del nord d'Alemanya. Així vaig començar a estudiar la possibilitat de posar en marxa una empresa que pugui representar i promoure els interessos d'empreses menorquines en el mercat més gran d'Europa. Vaig pensar que si aconseguia que aquestes empreses exportessin i venguessin més a Alemanya es crearien més llocs de feina a l'Illa. Suposo que, tenint els estudis, els anys d'experiència en administració i comptabilitat, els idiomes, i havent après a obrir-me camí a dos països diferents començant de zero m'han donat totes les eines que necessitava per a realitzar un projecte com aquest.
Com facilitarà l'activitat de les empreses espanyoles i menorquines a Alemanya?
La màxima de Sintes International Services GmbH és "Som les teves mans a Alemanya". La meva funció serà contractar i coordinar un grup de professionals, principalment alemanys, perquè treballin a Colònia amb l'objectiu final que les empreses menorquines i espanyoles que confiïn en nosaltres aconsegueixin el major èxit possible en el seu desig d'exportar. A diferència dels comercials internacionals, que van i venen constantment, aquesta empresa serà un establiment permanent a Colònia que ha d'estudiar els productes competidors dels nostres clients espanyols, preparar i dur a terme campanyes de promoció i publicitat dels productes representats i, sobretot, trobar els possibles clients alemanys per a les empreses representades i establir una comunicació fluida i de llarga durada amb ells, de manera que puguin relacionar-se amb les empreses espanyoles de la manera més còmoda i fàcil possible, i amb el seu propi idioma.
Quan començaran a fer feina?
A partir del febrer del proper any. La meva intenció és trobar-me amb les empreses interessades durant aquestes festes nadalenques, que passaré a Menorca per estar amb la família. Es poden posar en contacte amb mi a través del correu electrònic contact@sintesinternationalservices.com i també poden consultar la pàgina web www.sintesinternationalservices.com. Crec que és un bon projecte. Està pensat per a facilitar la vida a tothom i per a oferir un important avantatge competitiu a les empreses que veritablement estiguin decidides a créixer progressivament al cor d'Europa.
Té previst quedar-se a Colònia durant una llarga temporada?
Sí. El meu principal objectiu és construir aquesta empresa de la millor manera possible. Aquest és un projecte a llarg termini i els serveis oferts són també a llarg termini. Això vol dir quedar-se a viure a Alemanya. No sé si tornaré a Menorca en el futur, però suposo que algun dia sí, que tard o d'hora tots els menorquins que vivim a l'estranger tornem a l'Illa. Menorca és casa nostra!