El Cercle Artístic de Ciutadella brinda avui l'oportunitat, a les 20 hores, d'un col·loqui sobre "Jo confesso", de Jaume Cabré, l'última de les grans novel·les d'aquest escriptor català que viatja fins a Menorca perquè els seus lectors i seguidors el puguin palpar de prop i gaudir per tant encara més de la seva ben preuada literatura.
L'obra de Cabré està considerada una de les més sòlides dels autors de la seva generació. "L'ombra de l'eunuc" (1996) i "Les veus del Pamano" (2004) són dues altres de les seves obres per les que ha estat distingit i ha rebut nombrosos premis. A més és autor de guions de programes i sèries per a la televisió, com "Estació d'enllaç" i "La Granja".
"Jo confesso" és una carta d'amor, un tractat de maldat on té cabuda la traïció, sentiments de culpa i tantes coses més que potser per tot això i el que aconsegueix atrapa tant als lectors.
Aquesta novel·la és certament moltes coses, està plena de idees humanes. És una novel·la en la qual el narrador, o els narradors múltiples que hi ha, els agrada explicar històries, barregen el món i fan que tot sigui relacionable, és tantes coses que amb una sola no es pot explicar què és el conjunt de la novel·la.
Amb aquesta obra abraça sis segles de la història d'Europa. La ficció ens permet un viatge al passat més real que la història?
Segons com podríem dir que l'estudi que pot fer un historiador des d'un punt de vista d'objectivitat pot ser molt més exacte que una novel·la. Però si et llegeixes una sèrie d'estudis sobre Egipte, per exemple, sabràs d'Egipte però si llegeixes una novel·la ben feta potser llavors ho hauràs viscut. Per tant diríem que si bé no és tan exacta com un estudi històric, una novel·la històrica és més vital. Això vol posa de manifest el poder de l'art, el poder de la literatura. La capacitat de poder fer-te viure mons diferents.
Un violí és un dels fils conductors de la seva història. La música hi pren així un paper important, hi ha al darrera algun motiu personal?
Jo toco el violí, però molt malament, horrorosament, però hi tinc interès per aquest instrument en concret i per tot el món que l'envolta. La música m'interessa molt, moltíssim de fet, més que la literatura.
1.000 pàgines treballades al llarg de vuit anys. El dia que la donar per acabada, el 27 de gener de 2011, coincidia amb l'aniversari de l'alliberament d'Auschwitz. Va ser casualitat?
Sí, sí, va ser absolutament casualitat. Quan vaig haver escrit 27 de gener me'n vaig adonar que just era el dia de l'aniversari de l'alliberament d'Auschwitz, un dels espais que és important en aquesta novel·la.
Està treballant en la següent novel·la?
No, i suposo que sí. Treballo de forma intuïtiva i no sé si el que faig té sentit o no en té i com acabarà tot plegat. No paro d'estar tancat i assegut a casa i vaig fent coses, però no tenc ara per ara idea de com acabarà.