Autofitxa. Vaig néixer a Ciutadella el novembre de 1963. Estic casada i tenim tres fills. Vaig estudiar Belles Arts a Barcelona i actualment estic de professora a l'Escola d'Art de Menorca. M'agrada passejar, veure una bona pel·lícula, llegir un bon llibre i escoltar música.
Què li diu la seva escultura Mediterrània cada vegada que la veu passejar entre el carrer Nou i s'Arravaleta?
Sempre que pas per allà me l'he de mirar de reüll. Al principi de col·locar-la m'hi sentia molt lligada, fins i tot, quan la pintaven (dia si, dia també) em causava pena i preferia no passar-hi per davant. També en aquell moment tenia molt viu el seu procés de configuració, el modelatge amb fang, la confecció dels motlles, el buidatge del formigó, el dia de la col·locació al lloc on és ara amb la grua i les hores de treball de taller que li vaig dedicar. Amb el temps hi he posat distància i crec que s'ha fet al lloc, forma part del paisatge urbà. I evidentment per jo ja és prou satisfacció.
Com artista prefereix l'escultura? Què hi troba?
Es pot dir que sempre m'he trobat molt còmoda amb la forma, el dibuix, i tal vegada per això m'he decantat més per l'escultura, la forma tridimensional, l'espai, els materials. A l'escultura hi trob tal vegada més concreció. De l'escultura també m'atreu la lentitud, el repòs del projecte i les idees. Tal vegada és un procés més acord amb la meva manera de fer.
La pintura, quin racó del seu estudi ocupa?
Quan vaig acabar Belles Arts pintava més, fins i tot m'atreia el món de la il·lustració de contes. Ara en aquests moments ho tenc bastant abandonat. De manera esporàdica he anat fent algunes coses però sense massa hàbit, molt lentament i sense cap tipus de pressió. No obstant, en aquests moments després d'uns anys de dedicació familiar vull dedicar-hi més temps i encarar nous reptes i projectes.
També és professora. Què és el millor d'introduir joves talents en el món de l'art?
Sí, també estic de professora de l'Escola d'Art de Menorca, concretament en l'especialitat de Volum. L'ensenyament de fet ocupa la major part del meu fer. És una feina que m'agrada molt. Malgrat els anys que duc fent classes es tracta d'una feina molt creativa, sempre diferent i rica tant pel que respecte als alumnes com a la disciplina. El millor dels nostres ensenyaments és el treball de matèries on es pot aprendre gaudint si és que realment a un l'interessa aquest món i permet contribuir a humanitzar el món. Però a la vegada aquest món de l'art no és fàcil, implica molta feina i constància, valors que moltes vegades costa assumir a la joventut i més en una època canviant i difícil com la que vivim.
L'art dels estudiants, potser encara en procés de maduració, és d'alguna manera més pur?
Hem de pensar que la majoria d'estudiants quan arriben a l'Escola han tingut pocs contactes amb les arts plàstiques (educació visual i plàstica a l'ESO) i es troben de cop i volta amb moltes hores dedicades a les matèries artístiques. En general les seves feines tal vegada si que són més directes o ingènues... Però els falta bagatge de cultura visual i tècnica. Mancances aquestes que es poden superar amb formació sempre i quan vagi acompanyada d'una actitud d'inquietud, curiositat i recerca per part de l'estudiant.