Hom mira el cel i pensa que farà calor si ha sortit el sol, remuga si anuncia pluja (o al contrari), imagina figures amb el cotó dels núvols o es deixa captivar amb l'explosió taronja, vermella o violeta del vesprejar. La mirada canvia si és la de membres de la Societat Ornitològica de Menorca, per als quals el cel és la casa dels ocells que estimen. És el cas de Joan Florit Sans, ornitòleg de la SOM. Aquest dissabte va observar dos exemplars de gavina cendrosa "Larus canus" al port de Maó. Feia més de quatre dècades que açò no passava a l'Illa, motiu pel qual Florit no amaga la seva satisfacció.
"Per a un ornitòleg l'observació és fonamental, és la clau per conèixer l'hàbitat i els costums dels ocells. Quan et passa una cosa com aquesta ho vius com una fita especial, és una alegria", explica. Aquest sentiment el comparteix Xavier Méndez, secretari general de l'entitat naturalista. "Aquesta espècie s'havia vist a l'Illa però ja feia temps. No és infreqüent que alguns anys pel fred o qualque altra circumstància arriben a Menorca ocells d'especies no comunes, i les observacions fan possible detectar-los. Agrada, com també trobar exemplars anellats lluny, cas d'un ocell de Polònia".
L'aparició accidental de la gavina cendrosa podria explicar-se en opinió dels ornitòlegs de la SOM per l'onada de fred siberià que ha patit Europa les darreres setmanes, que hauria fet que aquesta espècie, i d'altres no detectades, hagin fet moviments dispersius cap a àrees més temperades del sud del continent, com ara el Mediterrani per trobar zones més aptes per alimentar-se.
Així ha estat possible que la "Larus canus", una gavina lleugerament més petita que la gavina camagroga- la més comuna a Menorca-, s'hagi deixat caure pel cel illenc, permetent els afeccionats apreciar el seu bec lleugerament més fi, verdós amb una taca negra a la seva punta, els seus tons grisosos al cap, les marques blanques més grans a la punta de les plomes de les ales i el verdós de les seves potes.
Matisos inapreciables a l'ull de la majoria de les persones, però no dels amants dels ocells, una trentena dels quals pertanyen a la SOM, "encara que per sortir habitualment o col·laborar en les diferents activitats són més o menys la meitat", puntualitza Méndez. Tant ell como Florit destaquen que sortir molt al camp és la clau per conèixer els ocells.
"T'ha d'agradar molt, t'has d'aixecar prest, has de caminar molt, agafar molta oïda... sols així és possible fer un bon seguiment dels ocells de Menorca i avançar en el seu estudi", remarca Florit. Per a ell, Méndez i la resta de membres de la SOM, aquesta tasca a la que s'ha d'afegir l'elaboració de les dades, la seva difusió, les campanyes d'anellament- ahir mateix la SOM desenvolupà una a l'Albufera des Grau- o els tallers o activitats escolars són molt importants, més a una reserva de Biosfera. "Si vols protegir, has de conèixer", apunta Florit, satisfet perquè a açò s'hi dediqui la SOM sense que els retalls, que també pateixen, minvin la seva empenta.