Autofitxa
Som en Marc Riera Vidal. Vaig néixer a Maó l'any 1998. Mon pare és en Pedro Riera i ma mare na Sandra Vidal. Tenc dos germans més petits que jo, en Pau i en Pol. Estic estudiant segon curs d'ESO a l'institut Joan Ramis i Ramis. M'agrada molt escoltar música i llegir els llibres que m'agraden.
Hauràs d'explicar d'on neix aquesta passió per la dansa!
Quan era petit i anava a ca l'àvia sempre li demanava que em posés el vídeo de quan ma mare ballava a ca n'Ute Dahl. Un dia mon pare em va demanar si volia fer alguna altra activitat i li vaig dir que volia ballar flamenc. Havia provat de fer natació i tennis, però el que més em va agradar va ser el ball. Vaig començar ballant flamenc a la Casa de Andalucía i un poc més tard a ca n'Ute. Ara vaig a classes a dues escoles, a la d'Ute Dahl i a Flamenco Escola Ferres Dance.
I quan t'introdueixes en la dansa clàssica?
A la mateixa escola d'Ute Dahl vaig començar a fer classes de dansa clàssica i darrerament és pel que me decant. També faig jazz, contemporània, dansa espanyola, entre altres estils.
Quantes hores hi dediques a la setmana?
Quinze hores i mitja. Per jo no són moltes hores, podria ballar moltíssim més però ho he de compaginar amb els estudis.
Alguna meta a curt termini?
A inicis de maig vaig presentar una sol·licitud al Real Conservatori de Dansa Mariemma de Madrid per poder fer un examen d'ingrés. Açò implicaria traslladar-me a Madrid i inscriure'm a un nou institut a més de trobar una residència. Em faria molta il·lusió poder-ho fer.
De quina coreografia o espectacle dels que ha fet fins ara guarda millor record?
De tot el que he fet fins ara guard molt bon record. Quan he muntat una coreografia i l'he ballada després procur recordar-la per perfeccionar-la. Una de les últimes, i que més m'agrada, és la cançó principal de la banda sonora de Titànic.
De fet la vas ballar durant la celebració del final del projecte Comenius del teu institut al Teatre Principal.
Sí, havia vist aquesta pel·lícula amb el meu pare i quan vaig sentir la cançó em va agradar molt i tot d'una em vaig posar a crear una coreografia. A més del Teatre Principal també l'he ballada per al concurs de Maó "Tu sí que pots!".
Viu la dansa com un gran sacrifici?
El temps que dedic a la dansa és el millor del dia. Com he dit abans jo hi dedicaria moltes més hores i esper poder-ho fer en breu. Vull aprendre més, millorar la tècnica i transmetre sentiments en cada coreografia que ball.