autofitxa
Sóc en Llorenç Gerard Febrer, ciutadellenc, nascut el 1957 al camp, on vaig viure fins els 18 anys. Sóc fadrí, i els darrers anys he fet feina fent paret seca, que va ser una manera d'enllaçar amb l'escultura. Em vaig introduir en el tema artístic anant a classes a la Casa de Cultura. Allò, junt amb el meu gust per l'època prehistòrica, deu ser el que m'ha duit a l'afició per la pedra.
Com comença la seva afició per l'art?
Vaig començar com quasi tothom, a través de la pintura. Durant molts anys vaig anar a l'Escola de Pintura a la Casa de Cultura, amb Pacífic Camps, Juan Elorduy, Rafel Jofre i Pere Mesquida. A mesura que anava pintant vaig anar incorporant relleus, poc a poc, i més tard vaig començar a treballar amb plaques de marès. Després vaig fer un bot cap als volums, he fet molta feina amb marès, pedra de Santanyí, diferents marbres, i amb alabastre. Entenc l'art com un joc de construcció a partir del no res i anar creant amb diferents materials.
En què treballa darrerament?
Fa un parell d'anys que faig feina amb ciments, fent plaques amb relleus i m'he inspirat en figures femenines per fer escultures. En tenc diverses sèries.
Quin sistema empra per treballar el ciment?
És una cosa que ha anat sortint a partir de la reflexió, no ho havia vist mai de ningú. Jo utilitzo envasos de 'tetra brick', els omplo de ciment amb les mescles oportunes, amb graves o altres materials com carbó o qualsevol altre, i vaig fent capes. Després es tanca i es deixa reposar unes deu hores. Abans que s'endureixi treballo el material, que és més bo de manejar. Així es poden treure textures que no serien possibles d'una altra manera.
En la seva obra hi ha experimentació amb materials poc comuns...
Sí. He emprat reganyols d'alumini o pols de vidre. Quan faig una figura amb ciment cola o amb ciment blanc d'estructura, és molt interessant aferrar reganyols mentre es bla, hi queda ben incorporat. M'agrada provar diferents materials, combinats amb el ciment. També he emprat reganyols daurats per a la part superior d'un cos femení, i fa l'efecte que duu un vel.
Casa seva és un museu, per les escultures i pintures, per les làmpades fetes amb cotó i materials diversos o pels baixos relleus que hi ha a les parets i al sostre.
Sí, és el meu petit museu. Vaig fer murals a la planta baixa i a la part de dalt. Tot d'una feia un poc de por fer feina damunt la paret, però quan t'acostumes és fàcil, marcant el dibuix amb carbó i marcant els relleus. He fet les parets i el sostre del menjador, que és un cel amb estrelles, núvols, tres llunes i un sol. Al centre hi ha la creu de Sant Joan, que és el símbol del poble. Ho he fet perquè crec que és relaxant, dóna quietud. I a les parets hi ha escenes menorquines, animals, ullastres, molins, un aljub, un talaiot. Tenc la satisfacció d'haver fet feina amb molts de materials diferents.