Aquests dies, quan entres a l'escoleta "Borja Moll", et submergeixes en un univers de racons i detalls de Sant Joan, que es sumen amb els anys i que acaben transformant el centre en un escenari deliciós on els ulls, constantment es van sorprenent i l'ànima somriu. I te n'adones que no és estrany que els infants de Ciutadella siguin tan santjoaners com són, perquè pinten carotes i banderes, i fan bens preciosos de cotó, i canten cançons i tenen plafons de cartró amb un forat per on treure el cap i jugar a ser s'homo des be, o el caixer fadrí.
Sant Joan l'aprenem a sentir des de petits i açò ens fa ser com som. Però és que les escoletes aprofiten tot el que ocorre a l'exterior per ajudar a créixer els alumnes. Quan no són les estacions de l'any, són les festes, així que Sant Joan, com a tema de final de curs, és ideal per aprendre de la cultura popular i desplegar a la vegada tota la inventiva i la creativitat.
Ahir, era un dia especial perquè a una de les classes de 2 anys hi tenien de convidada a la pintora Carmen Vivó. El fillets i filletes ja la coneixien abans de que arribàs, perquè han estat fent feina a partir de les seves obres. "Tot l'any feim feina amb el color i cada dimarts fem experimetació -explicava la mestra Nona Benejam- i hem aprofitat el color i la temàtica santjoanera de Carmen Vivó per treballar diferents aspectes". Els fillets i filletes, a més, han analitzat al seu nivell, alguns quadres, indentificant coses com la bandera de Sant Joan amb la creu o Ses Voltes.
Tal vegada, la feina més espectacular i creativa que n'ha resultat de tot plegat, és la de pintar els vidres de l'aula, tenint d'inspiració tres obres de la pintora ciutadellenca. Carmen Vivó, emocionada i divertida entre els infants deia mentre s'ho mirava curiosa, "estic al cel amb angelets".
Després de veure les feines fetes, la pintora els va explicar als infants una rondalla, que van sortir a escoltar dues aules més.
Entre els oients, a més de les mestres, hi havia el següent personatge que faria del matí d'ahir un matí molt especial, i és que l'avi Pedro Taltavull, equipat amb un tambor i un fabiol, va anar fent voltes per les aules i després pel pati, seguit per bona part dels infants que li anaven darrere com si es tractàs del flautista d'Hamelin.
Va ser un matí entranyable.