Ciutadella demostrà ahir que no vol perdre l'essència de les festes de Sant Joan. Els Jocs des Pla eren el moment clau per fer-ho. L'any passat els accidents els deslluïren molt, i s'obrí un debat sobre com aconseguir retornar les coses al seu lloc. La gent prengué consciència, i en veure la festa en perill, alguna cosa s'instal·là a dins de tots els ciutadellencs que els instava a fer quelcom per canviar les coses. I les coses, efectivament, van canviar.
Els Jocs des Pla d'ahir foren uns dels més tranquils dels darrers anys. No hi hagué incidents destacables, i el passadís que obrí el grup de voluntaris per a que els cavalls correguessin sense por fou realment efectiu. Açò sí, els Jocs foren lents per la necessitat de garantir aquest passadís cada vegada que els cavalls havien de córrer, però almanco, es guanyà en seguretat. I segurament per açò, els d'ahir foren uns Jocs plens d'encert per part dels cavallers.
Ara, el primer punt a destacar d'enguany és que en arribar els cavalls as Pla, encara era bé de dia. La puntualitat, fins i tot la celeritat amb què es movia la qualcada feu que a les vuit i quart, les notes del Jaleo sonessin allà on el port de Ciutadella perd la seva aigua. De fet, aquesta hora inusual els darrers anys feu que els altaveus de la música no funcionessin durant uns moments, perquè depenien de l'encesa de les faroles i aquestes encara estaven apagades.
Anècdotes a part, el primer dels jocs de la nit, el de l'ensortilla, acabà amb uns resultats certament notables. S'encertaren dotze anelles. Després del 2007, és el segon any de la dècada amb més encerts. De fet, l'ensortilla començà de la millor manera que podia fer-ho, amb un encert, el d'en Toni de Son Àngel.
A la primera tanda, de catorze intents s'aconseguiren quatre ensortilles. A més de la ja citada, l'amo de Binidonairet el de s'Almudaina i el de Son Marc foren els que tingueren la punteria més fina. El passadís funcionava. Els voluntaris, a cop de xiulet, obrien el pas, i semblava que els cavallers corrien amb més confiança. Alguns d'ells oferien una estampa espectacular, agafant una velocitat que altres anys no es veia.
A la segona tanda s'encertaren dues ensortilles, bé al final, per part de Pau Bosch Moll, caixer pagès de Migjorn, i un dels cavallers més joves de la comitiva. En aquesta tongada, volà una asta després que el cavaller no encertés l'ensortilla, i a la següent tanda no la pogueren emprar.
Un incident menor que no deslluí aquesta tercera tanda, la darrera i la de major punteria. De catorze intents, sis foren fructífers. En Tòfol de Son Vell, en Jaume de Son Bou Vell, l'amo de Binicanó, el de Binigarba, en Toni de Son Tica i un altre participant jove que demostrà un galopar espectacular.
Els assistents celebraven cada èxit amb eufòria, al ritme de la música de la gran Banda de Ciutadella, que enguany incorporà al seu repertori la popular "Ai si eu te pego", a més de preservar "Applejack", més coneguda com el "Papa papa parara" que fa uns anys va acompanyar l'anunci d'una cervesa.
Després de les ensortilles, arribà el torn de les carotes. Mentre es preparaven, la bulla seguia inundant es Pla com una rissaga d'alegria. Un germà duia a espatlles la seva germana, a qui retrobava després de mesos d'estudiar a fora. Més enllà, uns quants joves es preparaven per intentar agafar un tros d'aquest trofeu que no té preu. I a vegades, aquesta missió fou realment dura i lenta.
Les sis carotes foren esmitjades per les lladrioles dels cavallers, però després la lluita dels ciutadellencs la convertia en trossos encara més petits. Qui n'aconseguia un, el besava amb energia i aixecava el braç cap al cel, mostrant el trofeu i celebrant la seva consecució.
Alguns el regalaven a les seves parelles. A Ciutadella, aquest és un dels millors regals que pot rebre una enamorada. Les avellanes llançades amb amor serveixen per cridar l'atenció de la parella. Un tros de carota serveix per demostrar l'amor ja consolidat.
Rompudes les sis carotes (les dues indultades foren la del Guernica, que quedà en mans del caixer senyor, i la de Toni Bañon, salvada per l'Ajuntament), arribà el torn de les corregudes abraçats. També per aquest joc s'obrí passadís per part dels voluntaris, i també aquesta vegada es guanyà en seguretat però segurament es perdé ritme.
Ara sí, els cavallers podien córrer a gran velocitat, galopar lliures i desinhibits, i fer volar les levites com no havien pogut fer en anys anteriors. Deu parelles s'apuntaren a aquestes corregudes.
Per tancar la nit as Pla, quan ja eren prop de les onze i mitja, començà el darrer caragol, aquell que està reservat per als ciutadellencs més valents. De fons, la música d'una Banda que, després, oferí diverses cançons a un públic entregat que vivia cada nota com una injecció d'energia, com un esperó al sentiment de devoció cap a la festa.
Passaven dos minuts de la mitjanit quan es Pla s'acomiadà, després d'una nit més segura. Lenta, però segura, en la que Ciutadella, sembla, ha salvat una pilota de partit.
Els apunts
Ensortilles
Dotze encerts durant la nit. Quatre a la primera tanda, dos a la segona i sis a la tercera.
Carotes
Se'n romperen sis i, com cada any, se n'indultaren dues. La que representa a Toni Bañon fou salvada per l'Ajuntament i el caixer senyor es quedà la que recorda al Guernica de Pablo Picasso.
Incident amb l'asta
A la segona tanda, un cavaller perdé l'asta després de no encertar l'ensortilla. L'asta sortí volant, i a la tercera tanda, no la pogueren emprar.
Xiulets
Segurament fou el so de la nit. Els voluntaris que obrien el passadís per a què correguessin els cavalls empraven xiulets, els mateixos que també servien per avisar en cas d'incident.
Córrer abraçats
Deu parelles s'animaren a participar al tercer joc de la nit. Enguany, pogueren agafar grans velocitats.