Miquel Estelrich (Palma, 27 de Novembre de 1965) és pianista de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears des de la seva fundació i un dels músics que més ha destacat en la recuperació i difusió a l'obra dels compositors de les Illes. L'any 1987 va rebre el Premi Nacional del Ministeri de Cultura a banda d'altres reconeixements. La seva intensa activitat musical l'ha duit a actuar com a solista amb l'Orquestra Simfònica Ciutat de Palma i fou fundador del Trio de Palma.
Ha actuat a diversos indrets d'Espanya, com al Palau de la Música de València, al Festival Chopin de Valldemossa, i ha realitzat enregistraments per a RNE, TVE, Catalunya Música i per a televisions estrangeres En el camp de la docència cal destacar que és professor titular de piano del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, i ha estat, professor titular, cap del departament de piano i director del Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears dels anys 1993-1997. A l'actualitat és el director del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Ha estat convidat per impartir cursos d'interpretació i, també és convidat habitualment a formar part de jurats de concursos nacionals i internacionals de piano. Dissabte acompanyarà al piano a la mezzosoprano, María José Montiel en un concert benèfic que clourà els actes del Foro Menorca.
Quan va començar a tocar el piano?
La meva relació amb la música i el piano prové de fa molt temps, de la meva infantesa. A casa no havia viscut una tradició musical però estava apuntat a unes activitats escolars. Primer vaig començar amb la guitarra però se'm va trencar un dia que vaig caure escales avall. Va ser llavors, als 9 anys, quan vaig passar-me al piano, encetant una relació molt intima que encara mantinc i que m'omple d'una manera especial.
Quins han estat els seus professors?
Principalment citaré en Joan Moll, en Bartomeu Jaume i Perfecto García Chornet però n'he tingut molts d'altres. En acabar els primers anys de conservatori a Palma, vaig estudiar el grau superior a València perquè a Balears no ho podia fer. Després he anat ampliant amb d'altres cursos, que han servit per aprendre i perfeccionar. Ara mateix, per exemple, vinc de fer-ne un a l'Ecole National de Paris amb Philippe Entremont, mestre de mestres, que ha gravat nombrosos enregistramentents amb figures destacadíssimes com Leonard Bernstein, i he compartit una experiència privilegiada amb d'altres professors del Japó i dels Estats Units. Realment ha estat molt enriquidor tant per a mi com per a la resta de companys amb els que hem treballat junts.
Per on l'ha portat la seva trajectòria musical?
Mai m'he volgut dedicar a una cosa en concret. Sóc pianista titular de l'Orquestra Simfònica de Balears des de 1989, he tocat molt sol, he fet molta música de cambra però no m'he volgut encasillar en un aspecte concret sinó que he aprofundit en diversos camps. Conec grans pianistes que fan música de cambra però quan els treus d'aquest entorn, sonen diferent. A més a més, també m'he dedicat a la docència com una de les parts maques de la meva professió com a músic.
De fet, va ser responsable del Conservatori de Ciutadella, no?
I tant! Guardo molts bons records durant els cinc anys que vaig portar el Conservatori endavant a Menorca. Vaig ser una de les persones que més va voler influir que es convertís en un conservatori professional i independent de Mallorca perquè essent una delegació, no podria tenir personalitat pròpia en una terra amb tanta tradició musical com Menorca. Ara bé, vaig fer el que vaig poder...
També ha destacat per ser un dels pianistes que més han treballat en la recuperació i difusió a l'obra dels compositors de les Illes. Què el va portar a fer-ho ?
Ha estat una de les tasques que porto fent durant tota la meva carrera i que em va fer mereixedor del Premi Nacional del Ministeri de Cultura l'any 1987. Aquesta feina i recerca constant s'ha traduït en nou llibres i dotze discs editats. Des dels meus diferents llocs de responsabilitat musical, per exemple, vaig col·laborar amb la recuperació del Miserere, del prevere Benet Andreu, quan havia estat professor del Conservatori Superior de Musica. També, per citar-te compositors menorquins, vaig recuperar l'obra de na Margalida Orfila, un altra compositora que fa pocs dies vaig tocar en un concert. Feia una feina molt a gust a Menorca amb molt bons col·laboradors.
En el camp de la docència, de què es sent més orgullós?
Doncs quan veus que els teus alumnes surten als escenaris, guanyen concursos i poden fer la seva pròpia carrera musical. El més difícil de la pedagogia musical es saber estimular els teus alumnes, més que transmetre coneixements que acabaran aprenent. Transmetre la teva pròpia il·lusió perquè siguin músics i que siguin els millors. Els temps que corren són i seran complicats, especialment per als que ara comencen. En el meu cas no em puc queixar però penso en d'altres companys músics que tot just enceten les seves carreres. La puja de l'IVA, per exemple, farà molt de mal al món de la cultura que ja de per si, estava delicat.
Com tenen previst el concert del Teatre Principal de Maó del proper dissabte?
Em fa molta il·lusió perquè serà la primera vegada que estarem junts dalt l'escenari del Principal. El conec molt bé aquest teatre perquè és una joia musical amb molta història que es transmet molt intensament. De fet, quan surts damunt l'escenari, perceps de seguida que hi han passat moltes coses. A més, sempre que vaig a Menorca, em fa especial il·lusió perquè hi ha un públic sensible, que està pendent i escolta, molt reverencial. Estic segur que la Maria José gaudirà molt d'aquesta primera experiència.
Quants anys fa que l'acompanya al piano?
Ufff, és una relació de molt d'anys. Et diria sense enganyar-te que potser ens coneixem de fa 20 anys en el terreny personal i que vam començar junts al piano fa set o vuit anys. A més, damunt els escenaris que ens han acollit, tenim una química molt especial on amb un gest, amb una respiració ens compenetrem perfectament. Són d'aquelles coses imperceptibles per al gran públic però que es tradueixen en bones vibracions. Ara fa poc que vam enregistrar un disc que ha estat finalista dels Premi de Música Independent i també tenim previst un disc amb cançons de Montsalvatge com un dels projectes que ens fa molta il·lusió. Fa uns dies vam estar actuant a Palma i el gener vinent estarem tocant junts de nou al Kennedy Center, una de les sales mes importants del món. En fi, tenim molta corda junts...
Quin repertori portaran al Teatre Principal de Maó?
Començarem amb música espanyola, amb cançons espanyoles de Manuel de Falla i cinc cançons negres de Montsalvatge. Acabarem la primera part amb compositors francesos, amb Debussy i Ravel. La segona part, a banda de protagonitzar-la altra vegada Montsalvatge, ens deixarem portar per música d'aires brasilers amb Villalobos. Espero que la gent gaudeixi.