A l'agost de l'exercici passat Julián Hernández Sintes (Maó, 1952) ocupava la cadira del delegat d'Educació per Menorca disposat a gestionar les seves competències de la manera més eficient possible. Per a Hernández, la seva funció al capdavant de la delegació no és ostentar un càrrec polític sinó fer de gestor de totes aquelles tasques que tenen a veure amb l'educació.
Amb una nodrida trajectòria en el món educatiu, que va adquirir al llarg d'una vintena d'anys de docència al centre maonès CP Sa Graduada i d'uns altres quinze treballant a les oficines de la mateixa Conselleria, Hernández reconeix que aquest primer any al front de la delegació ha estat molt positiu però, alhora, complicat.
Un any al capdavant de la delegació territorial. Quina lectura en fa?
La lectura és positiva. He aconseguit, amb tot l'equip que treballa a la Conselleria, i amb una situació econòmica complicada, posar en marxa les obres d'un institut que tenia carències per tots els costats. Hem aconseguit finalitzar les obres de dos centres educatius nous. Hem salvat les calefaccions de dos o tres centres que estaven en molt mal estat. S'ha donat atenció a tots els alumnes, tant de la educació pública com de la concertada que han tingut algun tipus de problema. A més, Menorca tindrà enguany quatre centres amb educació plurilingüe -CP Antoni Juan, CP Tramuntana, CP Fornells i CP Francesc d'Albranca- quan fins el moment només es feia al CP Sa Graduada. També s'ha pogut recuperar el programa Alter i Pise gràcies a la col·laboració del Consell i els ajuntaments que han fet una aportació econòmica per al seu manteniment. Tot això ha estat possible gràcies a la col·laboració que he rebut del personal que treballa a la Conselleria, del qual jo en sóc un més. Les APIMA també m'han ajudat així com els equips directius dels centres i els inspectors dels quals, enguany, només en quedarà un dels tres que hi havia. Però no tot ha estat positiu. Me saben molt de greu les retallades, a nivell de personal i econòmiques. Tot i així, confio en el personal docent que com a professional que és sabrà estar a l'alçada per tal que la qualitat que tenim a Menorca no es vegi ressentida, no podem baixar el llistó. Me sap greu també que el CP Sa Graduada no estigui reformada encara com tampoc l'Escola d'Adults.
Ha estat un any de novetats, de tensions, amb retallades i amb la sortida al carrer de la societat per oposar-se a aquestes decisions. Com ho ha viscut?
Sempre em solc col·locar al lloc dels altres i entenc els docents que han sortit al carrer. El col·lectiu no m'ha atacat com a delegat territorial ja que crec que cada cosa que m'han demanat he intentat posar-hi solució. Així i tot, no està en les meves mans solucionar una retallada, o un canvi de sistema educatiu. Des del meu parer, hi ha raó per cada costat, els extrems no són bons. He de dir, sobre l'elecció de la llengua en la lectoescriptura, que hi havia una immersió lingüística que funcionava, on els nouvinguts eren atesos en les dues llengües. Crec que el problema a Menorca no existia però com que vivim a una comunitat autònoma hem de fer allò que marca l'autonomia. Així i tot es podrà continuar igual amb les classes de català i qui vulgui rebrà la lectoescriptura en castellà, també es podrà.
Quines són les prioritats?
Que tots els fillets estiguin atesos i no els falti res. Intentar que els centres rebin partides econòmiques i no hagin d'anar amb el cinturó estret con passa fins ara. Procurar que ens dotin de més personal docent i que confio que podem recuperar-ne uns quants. Intentar que m'enviïn professorat per col·laborar amb la lectoescriptura i vetllar per la continuïtat dels projectes del CP Sa Graduada i l'Escola d'Adults.
La multiculturalitat segueix sent notícia. És un avantatge o una tasca afegida a la càrrega que ja tenen els docents?
Les dues coses. Per una banda permet que els nens des de ben petits aprenguin a conviure amb companys d'altres cultures. Quan nosaltres anàvem a escola separaven nens de nenes. Als anys 80 les aules van passar a ser mixtes i a dia d'avui ningú no discrimina per sexe. D'aquí a uns pocs anys, ningú no discriminarà per pertànyer a altres nacionalitats. Però tota cara té la seva creu i aquesta situació obliga als docents a ampliar el ventall del sistema d'aprenentatge que abans era uniforme. El docent s'ha d'esforçar molt més i enguany hi ha, a més, un problema afegit. I és que tindrem entre 50 i 60 docents menys. Confio, com he dit abans que aquesta xifra es vegi minvada amb l'arribada de més docents.
Així, com afronta l'inici de curs?
Amb optimisme. Sí és cert que l'ensenyança es feia amb unes condicions diferents a les d'ara. Pot ser suposi un retrocés però confio en què el nivell es mantingui. Demano als docents la màxima implicació en benefici dels alumnes que no són els culpables de la situació actual.