El nom de Miquel Petrus Marquès, més conegut com Padre Petrus, ja figura a la galeria de maonesos extraordinaris i singulars de Maó. Ahir va ser anomenat Fill Il·lustre de la ciutat en un acte solemne, emotiu i carregat d'empremtes personals d'aquest sacerdot sembrador de pau, d'amor, de justícia, de llibertat i d'il·lusió.
Uns 600 maonesos i una nodrida representació política, social, cultural, educativa, esportiva i religiosa, es van voler adherir, amb la seva presència, a l'acte de reconeixement celebrat al Teatre Principal, després que el ple de maig acordés de forma unànime retre homenatge a "un cas exemplar de prestació de serveis extraordinaris a la ciutat de Maó, més concretament a la joventut i a la societat maonesa dels anys de la postguerra i segona meitat del segle passat", tal i com pronuncià la batlessa, Águeda Reynés. I afegia que "la seva memòria perdura en l'obra que ens ha deixat, la tangible, però també la intangible i espiritual, perceptible en l'educació de dues generacions de maonesos".
El tinent de batle de Serveis Generals i jutge instructor del nomenament, Salvador Botella, encetà el torn de parlaments fent "dialogar" el Padre Petrus amb altres Fills Il·lustres de Maó, establint semblances entre ells. Recordà a Joan Hernández Mora, qui, conjuntament, van proposar l'any 1966 la creació del Batxillerat nocturn. I a Benet Andreu, qui fou prevere i organista, com el Padre Petrus. Botella exaltà la capacitat de lideratge vertaderament aclaparador entre la joventut maonesa, una exaltació que coincidiren a ressaltar els tres ponents de l'acte.
El jutge instructor va concloure el seu parlament evocant les paraules de Francisco Parpal en el seu escrit d'adhesió qui, recordava que el 'pater' acostumava a dir que "la voz de la palabra suena, pero la voz del ejemplo truena". D'aquí que Botella demanà al públic que "deixem-nos de paraules i facem tots junts, amb fets que el nostre exemple retroni amb força en el si de la societat".
Una segona perspectiva de la trajectòria humana, vocacional i personal del Padre Petrus l'aportà l'expresident del Club Deportivo Alcázar, Joan Mercadal. "Transcorria l'any 1947. Jo tenia llavors vuit anys. Un bon dia, a la part baixa del carrer de Gràcia vaig veure com tiraven en terra una casa i darrere aquest enderrocament vaig descobrir allò que era per a mi un altre món. Però allò que em va cridar l'atenció va ser la figura d'un jove capellà, vestit de negre, amb sotana, que en moltes ocasions duia arromangada fins la cintura, fent feina amb un pic, removent terra per aplanar allò que més tard seria el camp de futbol i la pista de bàsquet des Freginal". Amb aquestes paraules retractava Mercadal un personatge entranyable, admirat i estimat de qui va aprendre a "creure en Déu, a tenir fe en les persones i a aprendre per poder ensenyar".
L'expresident del club va parlar de la "nineta dels seus ulls, el CD Alcázar", la victòria més gran del qual ha estat veure com els components s'han convertit en vertaders ciutadans que han triomfat en la vida gràcies als consells del 'pater', i amb uns "ensenyaments que estan encara en vigor".
La semblança detallada i minuciosa del prevere diocesà va anar a càrrec del rector de la parròquia de Santa Maria, Josep Manguán. Amb una dialèctica perfecte, acompanyat de fotografies de cadascun dels moments narrats sobre la vida de la figura en qüestió i amb un símil amb la música, Manguán va parlar de les "quatre estacions" de la vida de Petrus.
"Tractant-se d'un capellà músic em permet evocar els quatre concerts per a violí i orquestra de Vivaldi", assenyalava Manguán. I començà a sonar la primera estació, la primavera. La primavera de Petrus fou la seva joventut ja marcada per l'amor cap a Jesucrist, els seus orígens humils i la religiositat de la mare.
L'estiu fou el període més important de la seva vida, l'època quan Petrus "va ser un veritable motor d'iniciatives múltiples, un vehicle tot terreny". La tardor és "l'època de la collita i de la verema, quan es recullen ja alguns fruits de la feina feta i, els més intrèpids són encara a temps per sembrar una segona anyada", assegurava Manguán. I és que tot i estar jubilat, continuà sent un mestre per vocació. En aquest punt del discurs, Manguán va fer esglaiar el públic amb un vídeo del Padre Petrus actuant. Finalment, l'hivern, fou l'estació on "el vehicle tot terreny "va sortir de circulació, quan amb el cap enterbolit per l'alzheimer ja no podia passar la ITV". Fou la recta final de la seva trajectòria. Però, ara ja és història, una "història que forma part de la vida de molts dels presents", va concloure Manguán.
L'acte va continuar amb el descobriment del quadre que passarà a formar part dels Fills Il·lustres de la ciutat. La seva neboda, com a portaveu de tots els familiars del prevere, Isabel Petrus, amb la veu trencada per l'emoció, va agrair l'acte cap a "l'oncle, tal com li dèiem tots els familiars". I assenyalà que "nosaltres, la seva família, érem part d'aquesta societat que ell volia més justa i equitativa".
El reconeixement va concloure amb el cant d'una peça escrita per Miquel Petrus i d'algunes cançons del Grup Musical Padre Petrus, reunit de nou per a aquest acte".
El pavelló de Sínia Costabella s'anomena Padre Petrus
Salvador Botella va aconseguir ahir que tot el públic congregat a la sala expressés la seva conformitat amb un fort i rotund aplaudiment. Es produí quan el tinent de batle de Serveis Generals anuncià que, per expressa indicació de la batlessa, Águeda Reynés, el pavelló municipal de Sínia Costabella passa a denominar-se Pavelló Municipal Padre Petrus.
Cal assenyalar que l'acte celebrat ahir va comptar amb una important representació de joves esportistes del CD Alcázar, qui, estrinjolats amb la camiseta del club, van fer honor a la vessant esportiva de la figura reconeguda.