Autofitxa
Tenc 41 anys i som mestra d'Educació Infantil. Estic casada amb en Miquel Mesquida Mercadal i tenim dues filletes, n'Agnès (11 anys) i na Irene (5 anys). És el cinquè estiu consecutiu que a la nostra família acollim na Yaguta Zaier Mohamed Embarek, una filleta sahrauí de 12 anys. Aquest és el darrer estiu que és amb noltros perquè ja ha complert els 12 anys, l'edat límit per a participar al programa Vacances en Pau.
Com ha estat l'experiència?
Molt positiva, tant per noltros com a parella com per a les nostres filles. Hem pogut compartir amb na Yaguta la seva cultura, la seva manera de viure i veure les coses, amb una via senzilla d'entendre la vida, sempre a apunt per compartir.
I ara que acaba el període d'acollida, com es sent la família?
Ho tenim assumit des del primer moment que va arribar a casa i durant aquests estius ens hem anat fent a la idea. Però quan se'n vagi ens quedarà un buit enorme... La seva família està molt contenta amb l'experiència i els agradaria que després de na Yaguta poguéssim acollir el seu germà petit, de 8 anys. Ho hem de rumiar.
Mantenen la comunicació oberta amb na Yaguta i la seva família?
Sí, però és difícil. Per telèfon no hi ha cobertura als campaments de refugiats i l'idioma també és una dificultat afegida. Però quan és possible, sí, rallam amb ells.
Na Yaguta parteix avui, amb els altres 8 fillets sahrauís que han estat a Menorca, de tornada al desert. Què s'endurà a la maleta?
Hem preparat una maleta plena fins dalt per a ella i la seva família. S'endurà roba, joguines per als germans, obsequis per a la família i menjar, sobretot aquelles coses que li hagin agradat i que als campaments de refugiats no té, com cola-cao, melmelada, cereals, nocilla... També un àlbum amb les fotos de l'estiu. Hem de tenir en compte que quan na Yaguta arriba a Menorca ve carregada d'obsequis per a noltros, com te, henna i teles de vestir.
Hi ha qui qüestiona el programa Vacances en Pau, perquè els fillets després de viure amb les comoditats d'aquí, han de tornar a la cruesa del desert. Què n'opina?
Crec que és un programa molt positiu. Als fillets sahrauís els permet obrir-se al món, perquè al desert estan aïllats. Aquí també passen totes les revisions mèdiques i aprenen moltes coses que els poden ser de profit. Na Yaguta, per exemple, necessitava unes ulleres i se les endurà. Aquí també ha agafat el gust per dibuixar i llegir, i ha adquirit l'hàbit de la lectura. També li agrada la música i ja sap rallar el menorquí. Són fillets molt observadors i aprenen ràpid.
I les seves filles, què han après de na Yaguta?
S'ha creat una amistat, han jugat molt i han après a compartir el dia a dia amb l'altra cultura que representa na Yaguta.
S'animaran a visitar na Yaguta als camps de refugiats, on viuen desplaçats els sahrauís, a La Hamada, al desert d'Algèria?
Ho tenim pendent! No sé si com a família ho podrem arribar a fer, però jo ho sé cert, sé que és una cosa que faré, ho tenc claríssim! "Noltros també vindrem!" - deixen clar les seves dues filles amb contundència-.