Volia treballar per una multinacional americana del món de l'animació i ho va aconseguir. Pako Bagur Gomila (Alaior, 1974) sempre va tenir clars que volia fer el salt als Estats Units i va treballar de valent fins que l'any 2010 va arribar el moment de creuar l'Atlàntic.
Amb només dues maletes i moltes ganes, va aterrar a Nova York de la mà de Blue Sky, l'estudi d'animació del qual han sortit pel·lícules com "Robots", "Horton", "Rio", i "Ice Age 4: La formación de los continentes".
Precisament en l'animació d'aquests dos darrers llargmetratges ha participat Gomila, que actualment treballa en el procés de creació de la que serà la propera estrena de Blue Sky, "Epic".
El seu primer destí fora de Menorca va ser Barcelona....
Sí, vaig marxar a la Ciutat Comtal amb 17 anys, més o menys. Allà vaig fer COU i després vaig dur a terme un curs de disseny multimèdia. Mentre estudiava també treballava per una empresa anomenada Dortoka Disseny, que es dedicava a fer imatges en 3D d'edificis que encara no estaven construïts. Vaig estar allà durant tres anys i, posteriorment, vaig partir cap a Palma.
Què cercava?
Volia especialitzar-me una mica més i, d'alguna manera, atracar-me a la vessant més artística del disseny per, de cara a un futur, poder treballar com animador en una pel·lícula. Era el meu somni. Per això vaig fer un màster en animació a la Universitat de les Illes Balears (UIB). A Palma vaig estar només un any i després vaig tornar de nou a Barcelona.
Per continuar estudiant o per trobar feina?
La meva intenció era trobar feina i ho vaig aconseguir. Vaig començar a treballar per a l'empresa Virtual Toons que, en aquell temps, s'encarregava d'un programa infantil anomenat "TPH Club" que oferia diverses sèries de dibuixos animats dintre del seu horari.
Aquesta va ser la seva primera experiència com animador de personatges?
Sí. Els presentadors eren personatges virtuals i, precisament, la nostra feina consistia, bàsicament, en modelar els personatges i aconseguir posar-los en moviment. Després de fer feina per Virtual Toons vaig decidir establir-me com a freelance i, durant cinc anys, vaig fer publicitat i videojocs.
Quan va marxar a Madrid?
L'any 2007. Em van contractar de l'empresa Ilion Animation per participar en la pre-producció de la pel·lícula d'animació "Planet 51". Formava part d'un equip d'uns 40 animadors.
En què consistia la seva feina?
Els animadors són els encarregats de donar vida als personatges que, anteriorment, s'han creat al departament de modelatge. Bàsicament, és com moure una titella que es troba dintre de l'ordinador, sempre seguint les directrius que ens dóna el director de la pel·lícula. És una feina complicada perquè cada personatge té uns 10.000 vectors de moviment.
És un procés molt llarg?
Sí. S'ha de tenir en compte que cada animador només anima uns tres segons de pel·lícula cada setmana. En el cas de "Planet 51", vam estar fent feina durant més de dos anys.
Quan va sorgir l'oportunitat de donar el salt als Estats Units?
En acabar "Planet 51", alguns animadors de l'equip ens vam quedar treballant a Ilion Animation per preparar la següent pel·lícula. No obstant això, la majoria vam enviar currículums a diverses empreses dels Estats Unit perquè, d'alguna manera, l'objectiu d'un animador és acabar treballant per alguna de les empreses més importants del món de l'animació com Blue Sky, Pixar Disney o Dreamworks.
Precisament vostè treballa ara per Blue Sky?
Sí. Dos mesos després d'haver enviat el meu currículum em van telefonar. La veritat és que no m'ho creia. Els hi havia enviat el meu currículum però en cap cas vaig pensar que aconseguiria una oportunitat. En primer lloc em van enviar un correu electrònic per dir-me que estaven interessats en fer-me una entrevista telefònica. Vam quedar a una hora i em van cridar. Jo m'havia preparat l'entrevista en anglès i, curiosament, la persona que em va telefonar era un català! Un mes després em van dir que em contractaven.
I va partir cap a Nova York...
La veritat és que vaig tenir problemes per aconseguir un visat i no vaig poder partir tan aviat com hagués volgut. Per la feina que havia de fer podia demanar un visat per estudis, però només en donen un nombre determinat cada any i, quan jo ho vaig sol·licitar, ja no en concedien més. Per això vaig haver de demanar un visat especial per a persones extraordinàries.
I com demostres que ets extraordinari?!
És complicat! Has de presentar un munt d'informació cap els Estats Units. Ells fan un informe sobre la teva vida i, si ho troben adient, et concedeixen el visat, que té una vigència de tres anys. Afortunadament a jo me'l van concedir.
Quan va arribar a la ciutat que mai dorm?
A l'agost de 2010. Recordo que la família em va acomiadar a l'aeroport plorant perquè, clar, no és el mateix viure a Madrid o Barcelona, on pots agafar un avió i anar a passar un cap de setmana a Menorca, que viure a Nova York, que està molt més enforma. Després de nou hores d'avió vaig aterrar a l'aeroport John F. Kennedy i vaig haver d'esperar una hora fins que van arribar els amics que m'havien de venir a cercar que, justament, es van trobar amb retencions. Només portava dos maletes a sobre, la resta de les meves coses les vaig deixar preparades en caixes al meu pis de Barcelona. La idea era que quan aconseguís llogar un pis a Nova York la meva mare o la meva germana m'enviessin totes les caixes. Finalment, no va ser possible!
Què va passar?
Per enviar equipatge d'aquest tipus als Estats Units has d'elaborar una mena d'inventari sobre tot el que hi ha dintre de cada caixa i fins i tot has d'explicar on has comprat cada una de les coses.
Què complicat!
Doncs, sí. Per això, la majoria de les meves coses s'han quedat a Barcelona. Tot i així, uns amics van venir a Nova York després que jo m'establís allà i em van portar algunes de les coses més importants.
Va trobar allotjament amb facilitat?
Tenia uns amics amb els que havia treballat a Ilion Animation que vivien a Nova York i em van acollir durant les primeres setmanes. Finalment, vaig trobar un pis a un poblet anomenat White Plains que es troba al nord de Nova York.
Per què es va establir allà?
Perquè així estic més a prop de la feina. Els estudis de Blue Sky no es troben a l'estat de Nova York sinó a un petit estat de la vora anomenat Connecticut. Hi ha treballadors que viuen a Manhattan, però cada dia han d'agafar un tren fins a White Plains, que suposa un trajecte d'uns 20 minuts. Des de White Plains agafam l'autobús i només tenim 10 minuts de camí fins a la feina. Potser viure a Manhattan té més "glamour", però allà els pisos són molt més cars i petits i hi ha un caos de gent. A més, just abans d'acabar una pel·lícula hi ha un període que es diu "crunch time" durant el qual hem de treballar 70 o 80 hores setmanals. Per això, em va molt millor viure a prop de la feina i no perdre una hora per tornar a casa cada vespre.
Com es viu a Withe Plains?
És una zona molt tranquil·la, tot i que també és bastant cara perquè no deixa d'estar a prop de Manhattan i molta gent que treballa allà s'estima més viure a les afores. Jo visc al centre, on hi ha dos o tres carrers comercials i bloc d'apartaments de, com a màxim, cinc o sis pisos. Hi ha només dos o tres gratacels i, quan surts del centre, tot són cases unifamiliars típiques americanes.
L'anglès li ha suposat un problema?
Sé parlar anglès, quan era adolescent vaig estar a Dublín vivint a casa de diverses famílies durant alguns estius i, per tant, domino més o menys l'idioma. No obstant això, la veritat és que des que he arribat a Nova York no l'he posat gaire en pràctica. A Blue Sky treballen entre 15 i 20 espanyols i, només al meu departament, som set. Per això, parlo més en espanyol que en anglès, sobretot a la feina. Evidentment he de parlar anglès amb el meu supervisor i amb el director de la pel·lícula i també quan vaig al supermercat o al banc, però més enllà d'això, em relaciono bàsicament amb espanyols.
Va tenir dificultats per habituar-se a la seva nova vida?
No especialment, sobretot perquè vaig comptar amb l'ajuda dels amics. Tot i així, és cert que la diferència cultural és molt gran i et xoca molt en un primer moment. Als Estats Units hi ha molts contrastos, mentre en algunes coses estan molt evolucionats en altres no tant.
A què es refereix?
Per exemple, quan vas a que et donin el nombre de la seguretat social et trobes amb unes oficines molt cutres, on et donen un paper quan sembla que hauria d'estar tot informatitzat. També a l'hora de pagar-te el sou ho fan a través de xecs. Això t'obliga a anar al banc per poder cobrar. A més, una operació tan senzilla com fer una transferència a través d'internet a una altra persona és molt complicat i arriba un punt en el qual fins i tot has de cridar a un nombre de telèfon.
Com definiria els americans?
El seu món acaba als Estats Units. A vegades et sorprèn el seu desconeixement sobre la resta de països. Us posaré un exemple. El company que seu al meu costat a la feina està casat amb una dona d'Indonèsia. Un dia va portar menjar de casa i, clar, era molt picant. Em va oferir pensant que a mi m'agradaria perquè, com vaig esbrinar més endavant, considerava que el menjar espanyol i el mexicà eren similars! Els americans també són molt delicats amb el tema del racisme. D'alguna manera, es podria dir que tenen uns paràmetres diferents als nostres per mesurar el que pot ser racista o no i, a la mínima que hi ha un petit dubte sobre si algú es pot ofendre, no fan un comentari. En un principi no ho saps i pots fotre la pota. Amb el temps aprens que hi ha coses que pots dir i altres que no. També et sorprèn una mica que segueixin defensant la tinença d'armes tot i les matances que es donen.
La feina que fa a Blue Sky és la mateixa que portava a terme a Ilion Animation?
Sí, formo part del departament d'animació de personatges que, en aquest cas, està integrat per unes 70 persones. Quan vaig començar a fer feina estaven acabant la pel·lícula "Río", de la qual només vaig animar uns 40 segons. Just després vam començar amb "Ice Age 4: La formación de los continentes", que es va estrenar el passat estiu. Ara ja estem animant la següent pel·lícula, que es dirà "Epic".
Ens pot avançar alguna cosa sobre aquest nou projecte?
L'acció es centra en un bosc i els personatges són molt petits. Hi ha una lluita entre dos exèrcits, un que vol destruir el bosc i un altre que busca mantenir l'ecosistema. La veritat és que té bona pinta! Està previst que s'estreni al maig o al juny de 2013.
Per tant, el procés és més ràpid que a l'empresa madrilenya?
Sí. Blue Sky estrena una pel·lícula anual. En realitat, el procés, des que es té la idea fins que s'acaba dura uns tres o quatre anys però anem fent feina sense aturar. En aquest cas, el treball del meu departament té una duració d'entre nou i dotze mesos.
Quins són els passos a seguir?
El director i els guionistes escriuen la història. Després entra en escena el departament de "storyboard", que converteixen el guió en imatges esquemàtiques. D'aquesta manera, dos anys abans de que s'estreni una pel·lícula ens mostren l'storyboard i, per tant, ja sabem l'argument i fins i tot el final. Tot i així, sempre s'acaben fent petits canvis al llarg del procés. Després intervenen els modeladors, que creen els personatges i els escenaris i, seguidament, ens toca treballar als animadors. Nosaltres fem feina amb personatges de poca resolució, això ens permet treballar amb l'ordinador més ràpidament. Per això, després hi ha un departament que s'encarrega de posar les llums i els colors als plans.
Tenen contacte directe amb el director?
Sí. Tenim l'oportunitat de mostrar la nostra feina al director dues vegades cada dia. A les 9.30 hores podem assistir a una reunió amb ell durant la qual es projecten els plans sobre els quals estem treballant. És una mena de fòrum, ja que qualsevol animador pot intervenir per fer crítiques o suggeriments. La mateixa reunió es duu a terme abans de marxar, tot i que no és obligatori assistir a totes. D'una altra banda, els animadors disposem d'una sala amb miralls en la qual ens gravem fent els moviments que després volem traslladar als personatges. Això ens permet ser el més realistes possible. Evidentment, el director et dóna unes instruccions bàsiques però els detalls són cosa de cadascú, tot i que sempre li hem de mostrar i ell ens ha de donar el vist i plau.
Els animadors poden assistir a les estrenes?
El problema és que la majoria d'aquestes pel·lícules s'estrenen a Los Ángeles. No obstant això, l'empresa sol organitzar una projecció privada de la pel·lícula per als treballadors. Per exemple, en finalitzar "Ice Age 4" van projectar-la a un cinema de Manhattan i, seguidament, vam anar a una sala de festes a celebrar-ho.
Què fa durant el seu temps lliure?
A vegades anem a Manhattan amb els amics o, si tenim un cap de setmana llarg, lloguem un cotxe i fem alguna excursió. Ara fa un mes, per exemple, vam anar a Montreal. La veritat és que durant el primer any anava més sovint a Manhattan per fer turisme però ara em fa una mica de vessa. A l'estiu fa molta calor i, a vegades, anem a la platja. Aquest passat estiu hem anat a la platja de Rye, on es van rodar algunes seqüències de la pel·lícula "Big", protagonitzada per Tom Hanks. Està a només 20 minuts en cotxe de Withe Plains, però no té res a veure amb les platges de Menorca, tant l'aigua com l'arena estan molt brutes. A més, només per aparcar el cotxe has de pagar 10 euros i després pots escollir entre anar a la part pública, a la qual només has de pagar cinc euros, o a la part privada, que té un preu de uns altres 10 euros. La veritat és que l'única diferència entre una part i l'altra és que a la zona privada hi ha més vigilants de seguretat.
Aquest estiu va poder gaudir de les cales menorquines..
Sí, però no havia visitat Menorca des que vaig arribar a Nova York. He viatjat a Espanya dues vegades des de l'agost de 2010 però sempre he anat a Barcelona, on viu la meva germana i on també m'he trobat amb la meva mare. En aquest sentit, he de dir que als Estats Units els treballadors no tenen tantes vacances com a Espanya. Jo només tinc deu dies de vacances i si faig qualque dia més, no me'l paguen. Tinc una assegurança mèdica molt bàsica i em poden acomiadar sense pagar-me cap indemnització. Per contra, en funció de la recaptació de les pel·lícules, ens donen primes als treballadors.
La família l'ha visitat?
La meva mare va venir el primer Nadal que vaig passar allà. Va coincidir que, mentre ella estava a Nova York, va caure una gran nevada, una de les més importants dels darrers anys. Hi havia un metre de neu i vam arribar a estar 15 graus sota zero. La veritat és que el clima a Nova York és extrem, a l'hivern fa molt fred i a l'estiu fa molta calor. Recordo que quan vaig arribar els amics em van recomanar que em comprés una jaqueta gruixuda. Els hi vaig fer cas però vaig pensar que mai me la posaria. Finalment, l'he emprada moltíssim!
Té previst quedar-se a Nova York durant una llarga temporada?
De moment no em plantejo tornar perquè a Espanya no és fàcil trobar feina. Des que es va estrenar "Planet 51", Ilion Animation no ha fet res més. Tenien una pel·lícula en marxa però es va cancel·lar. Per contra, Blue Sky té vuit projectes en marxa.
El sector no nota la crisi?
No. D'alguna manera, nosaltres vivim en una mena de bombolla, sobretot, perquè treballem a una gran multinacional del món de l'animació. Tot i així, als Estats Units també hi ha una certa depressió econòmica, veus carreteres en mal estat perquè no hi ha doblers per arreglar-les o estats que es declaren en fallida. A més, aquí hi ha molta desigualtat social i, especialment la gent de raça negra és la que ho està passant pitjor.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info