El sol penetra pels finestrals de la parròquia de Sant Antoni Maria Claret i ompl el recinte de lluminositat. Hi ha quietud perquè és un matí d'un dia feiner, tot i que ens trobam a una de les parròquies més actives de Menorca amb 220 fillets i filletes de Catequesi, una trentena de catequistes i multitud d'activitats, al front de la qual hi ha Bosco Martí com a rector. La comunitat està d'enhorabona, Guillem Ferrer Monjo (Ciutadella, 1970), coordinador de la Catequesi, serà ordenat diaca permanent pel bisbe Salvador Giménez aquest dissabte, dia 20, a les 12 del migdia a la Catedral. Guillem Ferrer fa 12 anys que està vinculat a la parròquia, quan es traslladà a viure al barri. El 1997 es casà al Santuari de la Mare de Déu del Toro amb Anna Maria Gomila Mulet, i són pares de n'Alba (12 anys), Xavier (10 anys) i David (3 anys). Els tres van ser batiats a la parròquia. Guillem Ferrer estudià als salesians, és administratiu, va fer 4 anys de seminarista, es llicencià en Estudis Eclesiàstics i té el Master en Comunicació per la Universidad Pontificia de Salamanca. Ha exercit de professor de Religió a centres de Mallorca i Menorca i d'ençà 1998 ha estat vinculat als mitjans de comunicació, com a redactor del diari "Menorca" i director de Cope-Menorca. De fet, va ser un dels impulsors del Gabinet de Premsa del Bisbat, ha estat delegat diocesà de Mitjans i director del "Full Dominical". Ha col·laborat amb IB3 i Televisió Menorquina, i ha estat corresponsal a Balears de "Ecclesia" i "Catalunya Cristiana". Una extensa trajectòria de vinculació amb l'Església que amb l'ordenació com a diaca es convertirà en un compromís permanent baix el lema "Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots" (Marc 9, 35).
Què representa per a vostè donar aquesta passa dins l'Església?
Xerram d'una vocació, per tant és la resposta pública a la crida que Déu em fa. Significa una responsabilitat personal, tot i que va acompanyada d'una alegria de poder dur a terme el que Déu m'està encomanant. La paraula vocació ve del verb llatí "vocare", que vol dir respondre. Els cristians creiem que Déu crida. Per tant, és una responsabilitat, per suposat, perquè un es veu petit davant el que la gent espera i a la vegada és una alegria per poder emprendre un camí al qual Déu m'ha cridat.
Com serà el ritual d'ordenació que acollirà la Catedral aquest dissabte?
La cerimònia es fa en el transcurs de la celebració de l'Eucaristia. Hi ha quatre parts característiques: La crida i l'acollida per part del bisbe; el compromís, amb la resposta a les preguntes que formula; quan t'estires al terra i es canten les lletanies dels sants i té lloc la imposició de mans, amb l'oració consacratòria; i el final, quan t'imposen les vestidures diaconals. La diferència del vestit del diaca respecte al del capellà és l'estola creuada; i en els actes solemnes i festius, la dalmàtica. La cerimònia acaba amb l'entrega del Llibre dels Evangelis i el bes de pau del bisbe, com a ritus d'acollida. Hi han de ser presents els altres diaques.
Qui l'acompanyarà en un acte tan assenyalat i ple de significació cristiana?
La família, la comunitat parroquial de Sant Antoni Maria Claret, les amistats i tothom que hi vulgui assistir. Les portes de la Catedral estaran obertes a tots.
A Menorca hi ha dos diaques que l'han precedit, Joan Mercadal i Vicenç Llabrés, ambdós de Maó, ordenats el juliol de 2010, però vostè serà el primer diaca de Ciutadella ordenat com a permanent...
Esperem que no sigui l'únic! El diaconat neix de la primitiva comunitat cristiana. Com a ministeri propi va tenir vigència els primers segles de la nostra era. Després la figura va desaparèixer a l'Edat Mitjana. El Concili Vaticà II recuperà el diaconat. Els diaques permanents poden ser cèlibes o casats. Per a mi, el fet de ser el primer diaca de Ciutadella encara dóna una major significació a aquesta passa.
Quina funció se li encomanarà?
Diaca ve del llatí "diaconia" que significa servir. Mentre els capellans i els bisbes tenen la presidència de la comunitat cristiana i representen Crist com a pastor, el diaconat representa a Jesucrist com a servidor. La meva funció serà servir la comunitat, fer de diaca a la meva parròquia, Sant Antoni Maria Claret. El diaca pot batiar, pot presidir noces, pot donar la comunió als malalts, com també li pertoca llegir l'Evangeli, pot predicar i fer el sermó i pot enterrar, entre les diferents funcions. Però l'important és la funció de servei. No m'he fet diaca per dur l'estola creuada a les misses, sinó per servir la comunitat i avui dia hi ha noves pobreses: aquells que viuen en l'oblit de Déu, els que es senten sols... La realitat social ha canviat, hi ha gent que no té ni per menjar.
Pot ser la figura del diaca una opció davant la manca de vocacions sacerdotals?
No ho hauria de ser. El diaconat és una resposta concreta que en un moment donat pot ajudar a la manca de capellans. La Comunitat Cristiana continua estant necessitada de capellans, diaques, catequistes, matrimonis compromesos... Un diaca no ha de substituir ningú, ve a fer la seva funció de servei.
Per a ser diaca és fonamental el suport de l'esposa si està casat, l'ha trobat en la seva dona?
Total i absolutament. De fet, la meva esposa ha autoritzat i ha signat que està d'acord amb la decisió i que ajudarà en tot el que faci falta. El document és preceptiu i és essencial.
Té tres fills de diferents edats, com han rebut la decisió del seu pare?
Si fossin majors de 18 anys, també haurien d'avalar i autoritzar la meva opció com a diaca. Els nostres fills ho veuen com una acció lògica de son pare i sa mare, no són aliens, participen de la fe perquè forma part de casa nostra. Els comentaris han estat des de 'l'ostres, papà', de n'Alba, de 12 anys; passant per 'jo, què guai', de'n Xavier que fa d'escolà; fins a en David, el petit, que diu 'es papà ajudarà en Bosco'.
Vostè és pare i ha estat en contacte amb els joves essent professor de Religió a les escoles i instituts, com troba que es poden engrescar avui dia en la fe?
Hi ha dues coses que engresquen: el que pugui fer l'acció de Déu, que crida, i el testimoni que puguem donar en fets i paraules. Tots hem passat per l'adolescència i la joventut, i és una etapa en què tot es qüestiona. L'important llavors és donar estaló, que tenguin algú al costat. Per açò és essencial ser testimonis de Jesús davant els joves i acompanyar-los.
Com a diaca entrarà a formar part del clergat de la Diòcesi menorquina, com veu l'Església de Menorca?
És una Església viva, que sempre ha sabut donar resposta a les necessitats socials. Crec que també convindria que sabés analitzar, de forma sincera i profunda, la situació actual i com fer arribar el missatge de Jesús en el context d'avui dia, donant prioritat al camp social, a l'ensenyament i a l'espiritualitat. Com les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat.
Quina serà la seva llavor com a diaca i el seu tarannà?
La llavor no crec que la posi jo, la posarà Déu. Quan m'imposin les vestidures diaconals tindré clar el missatge 'mentre vivim, per a Ell vivim; i quan morim, per a Ell morim'. La meva funció, la nostra funció com a comunitat serà la de sembrar. Anar junts vol dir renunciar al jo per col·laborar i fer feina amb tu. Aquest és l'esperit del meu servei. D'altra banda, més important que el tarannà personal i el que faré, serà com ho faré. Per açò la importància del servei. El 'leit motiv' del meu diaconat és servir estimant. I servir vol dir ajudar.
Vol dir que farà costat a la gent?
L'important és ser al costat de les persones perquè avui dia hi ha molta set de Déu. Vivim massa en la superficialitat, la gent necessita allò que ompl, i ho trobarà en la fe, l'Evangeli i el testimoni de Jesús.