Des de petit havia sentit una atracció especial pel Canadà i la vida el va portar fins a Vancouver. Manel Bosch Ovalle (Ciutadella, 1970) viu des de fa 13 anys a més de 8.000 quilòmetres de distància de la seva família i amics, però mai s'ha plantejat la possibilitat de tornar a l'Illa. La seva filla Iris el ferma amb força al Canadà i Bosch no està disposat a viure lluny d'ella.
El ciutadellenc va aterrar a Vancouver el mes de febrer de 1999 i, durant alguns anys, va fer feina a diverses botigues de fotografia fins que va optar per posar en marxa el seu propi negoci: una empresa de mudances. El projecte ha funcionat i Bosch assegurar trobar-se molt a gust a la ciutat de la costa pacífica del Canadà, de la qual destaca la seva multiculturalitat i la gran presència de zones verdes. Cada tres anys visita Menorca per retrobar-se amb els seus. No obstant això, Bosch ha tornat a la seva terra aquest mateix mes per acomiadar-se del seu pare, que va morir recentment.
Quina edat tenia quan va marxar de Menorca?
Durant alguns anys anava i venia entre Barcelona i Menorca. Mentre vivia a l'Illa feia feina al sector de l'hostaleria i després cercava alguna cosa a la Ciutat Comtal o a Mallorca . Un any vaig treballar amb en Raül Escandell a una de les "golondrines" que passegen els turistes pel port de Maó. Finalment, vaig decidir llogar una habitació a un pis on vivien altres joves per no haver d'anar a treballar cada dia des de Ciutadella. Entre els meus nous companys hi havia una canadenca i vam començar a anar junts.
Què feia ella a l'Illa?
Era professora d'anglès a Madrid i passava les seves vacances a Menorca. Sempre li havia agradat Espanya i la veritat és que tenia un bon nivell de castellà. Quan va acabar l'estiu vam decidir marxar junts a viure a Barcelona. Ella va continuar fent classes d'anglès i jo vaig fer un curs de fotografia. Després d'alguns anys a la Ciutat Comtal, la meva parella es va quedar embarassada. Va ser llavors quan ens vam plantejar la possibilitat de marxar a Vancouver.
Per què?
A la meva al·lota no li va agradar la massificació del sistema sanitari, especialment notable a una ciutat gran com Barcelona. A més, tenia ganes de viure un moment tan important a prop de la seva família. D'una altra banda, jo sempre havia tingut molta curiositat pel Canadà, des de jovenet sempre havia tingut moltes ganes de visitar el país. A Barcelona treballava per a una empresa de fotografia i just en aquell moment m'havien rescindit el contracte. Vaig pensar que aquell era el moment idoni per donar aquest pas.
Quan va arribar a Vancouver?
Al mes de febrer de 1999. Recordo que vaig donar la notícia a la meva família durant les festes de Nadal de 1998. En un primer moment, es van sorprendre, tot i que jo sempre havia anat i vingut molt. De totes maneres, crec que pel fet que jo sortís amb una al·lota canadenca ja s'esperaven que, un dia o un altre, marxaria a Vancouver.
Havia visitat la ciutat anteriorment?
No, mai. En aterrar a Vancouver estava en estat de shock perquè no sabia que em trobaria allà. Era febrer i, per tant, feia fred. Tinc una imatge gravada d'un parell de dies després d'arribar. Vaig agafar el cotxe per anar al centre de la ciutat, era un dia assolellat i recordo que vaig veure com les muntanyes grandioses sobresortien per darrera d'uns grans edificis de vidre reflector. Em va impressionar moltíssim!
Sabia parlar anglès?
Tenia algunes nocions de l'escola. A més, el fet d'haver treballat en el món turístic també em va ajudar. Tot i que podia mantenir una conversa, no dominava l'idioma a la perfecció i, per tant, vaig apuntar-me a un curs d'anglès en arribar a Vancouver. S'ha de dir que l'anglès que es parla al Canadà és més fàcil que el que es xerra a Londres. D'alguna manera, es pronuncia de la mateixa manera que s'escriu, els canadencs no allarguen tant les vocals. El curs em va anar molt bé i, a més, allà vaig conèixer molts altres immigrants de diferents països. Tenia companys indis, sud-americans, polonesos, asiàtics i ucraïnesos, entre molts altres . Eren persones que es trobaven en la mateixa situació que jo. Recordo que els primers mesos a Vancouver estava en tensió pel fet d'estar a un lloc nou on no domines l'idioma.
Es va relaxar amb el temps?
Sí! Suposo que els nervis són normals quan comences una nova vida des de zero. La meva al·lota i jo ens vam casar a un lloc anomenat Whistler, on es van celebrar les Olimpíades d'hivern de 2010. És una de les millors estacions d'esquí d'Amèrica del Nord i es troba a unes dues hores i mitja en cotxe de Vancouver. Poc després va néixer la nostra filla Iris i, només un any després, ens vam separar.
Va pensar en tornar a Menorca?
La veritat és que no m'ho vaig plantejar mai. Em vaig quedar molt enganxat amb la meva filla i volia veure-la créixer. Potser hi ha pares que son capaços de marxar lluny dels seus fills, però jo no podia tornar a Menorca i deixar-la a Vancouver. Sempre hagués tingut el cap allà! A més, vaig veure que allà es podia viure bé, la ciutat em va agradar i em trobava a gust.
Treballava?
Sí. Durant uns anys vaig estar fent feina a diverses botigues de fotografia i fins i tot vaig treballar com a encarregat a una botiga de revelat. Finalment, una empresa familiar de venda d'antiguitats em va contractar per fer fotografies dels seus productes per il·lustrar la pàgina web. Vaig estar allà durant tres anys fins que l'empresa es va dissoldre. Va ser llavors quan vaig decidir muntar el meu propi negoci.
De què es tracta?
És una empresa de mudances anomenada Easy Around Moving. La vaig muntar l'any 2005 i, de moment, el negoci funciona bé. Vaig comprar un camió i feia feina sol fins que, a poc a poc, vaig començar a contractar altres persones i vaig arribar a tenir tres camions. D'una altra banda, vaig comprar un "fotomaton" que llogo per festes, casaments i altres esdeveniments. És una feina complementària bastant relaxada. Jo només estic allà controlant, ajudant als clients i procurant que totes les fotografies surtin bé. Treballar pel meu compte m'ha permès tenir una millor relació amb la meva filla.
En quin sentit?
Quan treballava per a altres persones em trobava amb més dificultats a l'hora de passar temps amb ella. Aquesta va ser una de les raons per les quals vaig decidir posar en marxa el meu propi negoci. Ara puc variar el meu horari en funció de les seves necessitats i, per exemple, si vull puc passar una setmana amb ella d'acampada. Tot i així, s'ha de dir que na Iris viu ara a Toronto.
Què fa allà?
Estudia a la National Ballet School, que depèn directament del National Ballet of Canada. Va marxar l'any passat, amb només 12 anys. Jo en un principi em vaig oposar, perquè pensava que era massa petita per estar tant enfora. A més, té una edat complicada i està començant a descobrir coses noves. El fet de no poder-la ajudar i recolzar en aquests moments em preocupava. Tot i així, ella va insistir molt i és una persona que quan té una cosa clara, lluita per aconseguir-la. El seu somni és dedicar-se professionalment al món de la dansa i anar a aquesta escola era una oportunitat única. Allà estudia amb altres fillets de la seva edat, segueix el curs acadèmic i entrena al mateix edifici. L'any passat vivia a una residència, però enguany viu amb la seva mare, que s'ha traslladat a Toronto per estar amb ella.
Imagino que ara viatja sovint a Toronto?
L'any passat vaig anar-hi en dues ocasions i ella també va estar a Vancouver. Ens vam veure amb assiduïtat tot i que hi ha cinc hores de viatge en avió entre ambdues ciutats i la veritat és que els bitllets són molt cars. Ara que la seva mare està amb ella estic més tranquil! Quan estem enfora xerrem per telèfon o a través de l'Skype, però ella té uns horaris complicats, especialment de dilluns a divendres. Està molt enfeinada!
Tampoc el fet que la seva filla ja no visqui a Vancouver l'ha portat a plantejar-se el retorn a Menorca?
No. Tinc la vida muntada i el fet de tenir una empresa pròpia et ferma més. Ara la gent ja em coneix i tinc un grup important de clients. A més, m'agrada la ciutat i tinc bons amics. Jugo a futbol amb un grup de xinesos. Quan xerren entre ells no entenc res de res! També vaig jugar durant una temporada a handbol, un esport bastant desconegut a Vancouver, i vaig fer amistat amb francesos, suïssos i alemanys. La veritat és que tinc amics de per tot!
A què es deu tanta diversitat ètnica?
Suposo que té relació amb la ubicació de Vancouver. La ciutat es troba a la frontera amb els Estats Units. Seattle, la capital de l'estat de Washington, està a només dues hores i mitja en tren. Molta gent que viu a Vancouver va passar allà els caps de setmana per comprar i fer turisme. A més, és la primera ciutat que es troben els asiàtics si viatgen cap a l'est i, suposo que per això hi ha tants xinesos i japonesos a Vancouver. Imagino que aquesta multiculturalitat ha convertit els vancouverites en persones molt obertes perquè estan molt acostumats a rebre gent de fora.
Quines altres característiques els defineixen?
Són molt correctes i això es nota moltíssim en els serveis d'atenció al públic. Durant la meva darrera estada a Menorca vaig telefonar a la Policia per demanar informació sobre els papers que havia de portar per renovar-me el DNI. Em van contestar de males maneres, això no passa mai a Vancouver. D'alguna manera, és com si fossin britànics, però d'Amèrica del Nord. S'ha de tenir en compte que la ciutat només té 125 anys d'història, abans era una colònia britànica i, encara avui, pots veure imatges de la Reina Isabel II en qualque edifici governamental.
Fins a quin punt arriba aquesta correcció dels canadencs?
Les normes s'han de complir i, si no ho fas, la gent et recrimina. Jo he arribat a anar en velo sense casco i un senyor que no coneixia de res m'ha cridat l'atenció. "It's the law" (És la llei!"), et diuen. La veritat és que són gent molt ordenada. A mi m'agrada perquè les coses funcionen millor si la gent segueix un cert odre.
Coneixen Menorca?
La veritat és que els hi costa situar l'Illa. A l'hora d'explicar els meus orígens els hi parlo de Mallorca i d'Eivissa, que són més conegudes, i després els hi explico que Menorca és l'illa que es troba més a l'est.
A quin barri viu?
A Kitsilano, una zona molt tranquil·la i familiar que està a només 10 minuts del mar. Supòs que en ser d'una Illa, no m'hi trobo bé si no estic a prop de l'aigua. S'ha de dir que les platges de Vancouver no són com les de Menorca, en primer lloc perquè en ser un oceà, el mar sempre és més brau. A més, l'arena és de gra gruixat, però tot i així trobes raconets molt macos.
Quin temps sol fer a Vancouver?
Plou moltíssim! Si no tens una jaqueta impermeable no pots sobreviure! Tot i així, no és com a Menorca, on ningú surt si plou. Allà la gent agafa un paraigües i duu una vida normal. A l'estiu les temperatures no són extremadament altes, ens movem entre els 25 graus, tot i que qualque any arribem als 30 graus. A l'hivern fa fred, però no tant com tothom pensa. Quan estem a deu graus sota zero la sensació de fred és similar a quan a Menorca s'arriba als zero graus. D'una altra banda, només neva durant una o dues setmanes de mitja cada any. En aquest sentit, la ciutat no està gaire preparada per les nevades i durant aquella època Vancouver és un caos. Els carrers estan bruts i hi ha molts accidents de trànsit. En definitiva, vivint a Vancouver pots anar a esquiar i a la platja el mateix dia.
Què és el que més li agrada de la ciutat?
Vancouver es una ciutat molt verda. Jo surto de casa amb el meu ca, Sparky, i en només uns minuts, estic a una gran zona verda. De la mateixa manera, la meitat del centre de la ciutat és un parc enorme, el Stanley Park. Imagino que tot això afavoreix la pràctica d'esport. Sempre veus gent corrent o en velo, i fins i tot hi ha carrers especialment dedicats als ciclistes, en els quals els cotxes han de reduir la velocitat i donar prioritat a les bicicletes. Realment, hi ha una gran obsessió per l'esport i la vida saludable. Ara hi ha una gran afició pel ioga, la meditació i el menjar ecològic. Tot allò que sigui orgànic esta de moda i hi ha supermercats enormes en els quals només venen productes ecològics. En aquest sentit, també hi ha una gran preocupació per la conservació del medi ambient i es fan moltes activitats relacionades amb aquesta temàtica. L'ecologisme està molt arrelat, tant que fins i tot els taxis són elèctrics i molts particulars tenen també aquest tipus de vehicles.
La crisi no ha entorpit aquesta forma de vida?
La veritat és que no perquè, tot i que es va notar una davallada a l'any 2008, la celebració de les Olimpíades va suposar una forta injecció d'inversió estrangera i això va calmar la situació. Si vols fer feina a Vancouver i ets emprenedor no tens problemes. Si tens una idea de negoci i és viable, pots muntar una empresa en només dos dies, mentre a Espanya la burocràcia ho retura tot. El que sí s'ha de dir és que Vancouver és una ciutat cara. Jo pago uns 900 euros de lloguer per la meva casa adossada, que en realitat només té una habitació. Tot i així, el meu és un bon barri.
Troba a faltar l'Illa?
Enyor la meva família i els amics i també les platges netes i el poder anar a fer una volta en velo pel Camí de Cavalls. De totes maneres, no em plantejo tornar a curt termini. Potser en un futur la meva filla entri a formar part d'una companyia de dansa i comenci a voltar pel món. Llavors podria visitar Menorca amb més assiduïtat. Mai es pot dir. La veritat és que Menorca és un lloc increïble per viure.
Cada quan visita Menorca?
Ara vinc més o menys cada tres anys. La darrera vegada que vaig estar a l'Illa em vaig quedar durant tres setmanes. Tenia previst aquest viatge perquè el meu pare no estava bé de salut i, desgraciadament, va morir mentre jo estava allà. Ell sempre llegia el diari 'Menorca' i sé que li hagués fet molta il·lusió veure'm a aquestes pàgines explicant la meva història. Ell i la meva mare, que és natural de Màlaga, han portat l'hostal Oasis de Ciutadella durant quasi 40 anys. En aquesta ocasió, la meva filla no em va acompanyar perquè ja havia començat les classes, però ha vingut altres vegades i li agrada molt Menorca, sobretot la platja. Quan era petita es passava hores i hores nedant....
Na Iris sap parlar menorquí?
No, ella i jo hem parlat sempre en anglès. Per això, quan ve a Menorca he de fer de traductor! Quan em vaig separar de la seva mare vaig pensar que potser em rebutjaria si li començava a parlar en un altre idioma. Era inexpert i vivia una experiència nova.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info