Fa tot just cinc dies que Editorial Planeta ha publicat "el llibre definitiu" sobre la figura de Vicenç Ferrer, un home que va creure en l'acció com el millor mètode per combatre les penúries al districte d'Anantapur, a l'Índia. Aquest treball duu per títol "El poder de la acción", i ha estat redactat per una menorquina, Maria Llompart, qui ha dedicat els dos darrers anys a aquest treball que vol apropar la figura de l'impulsor de la Fundació Vicenç Ferrer, i també els seus pensaments i les creences que el van dur a crear aquesta organització solidària. "Un llibre molt complet, té paraules per reflexionar, imatges per contemplar i una veu per escoltar", gràcies al CD que inclou, amb un recull d'intervencions i xerrades que Vicenç Ferrer feia als visitants de la Fundació.
Demà mateix està previst que es presenti el llibre a Palma, amb la presència de la vídua del protagonista del llibre, Anna Ferrer, així com de les persones que, junt amb ella, han fet possible l'edició d'aquest material, entre ells, Maria Llompart; el fotògraf Albert Uriach; i Cristina Ramón, una de les impulsores del treball i coautora de l'anterior llibre sobre Vicenç Ferrer ("El encuentro con la realidad", Editorial Planeta, 2003).
El destí
L'agost de 2009 Maria Llompart (Ciutadella, 1976) va visitar per primera vegada el Rural Development Trust (les instal·lacions de la Fundació a Anantapur). "Just entrar al campus vaig tenir la convicció que hi tornaria, però per quedar-m'hi".
Com explica la redactora del llibre, el destí va començar a jugar les seves cartes ben prest. Les primeres persones que va conèixer allà van ser Cristina Ramón, que fa anys que hi fa de voluntària, i un jove que aquell mateix dia tornava a Espanya després de ser a l'Índia un temps com a cooperant.
Llompart viatjà a Anantapur amb dos objectius, veure el treball i els projectes de la Fundació, i conèixer la seva filleta apadrinada, Nandini.
Aquella experiència va deixar una empremta inesborrable en la persona de la ciutadellenca, qui just tornar a Menorca va enviar un currículum a la Fundació, des que la va acceptar perquè tornés a l'Índia per fer tres mesos de voluntariat com a professora de català, de ioga i meditació, i ajudant amb les cartes entre padrins i apadrinats a l'oficina d'apadrinaments.
Només arribar, el setembre de 2010, Cristina Ramón va proposar a la jove menorquina "un projecte pendent", la redacció d'un llibre sobre Vicenç Ferrer. El primer material que va poder consultar Llompart era una recopilació de documents elaborada per una altra menorquina, la maonesa Dúnia Beltran, qui havia estat un temps a Anantapur treballant també recollint informació.
Però aquell era només el punt de partida. Hi restava molta feina a fer. Un lent procés de documentació, consultant entrevistes, discursos, reportatges, o documentals emesos per Televisió Espanyola o TV3. Aquest procés també va incloure un mes de feina a les oficines centrals de la Fundació a Barcelona.
De tot aquell material, Llompart va extreure una gran quantitat de frases, fragments, pensaments, vivències, experiències i reflexions de Vicenç Ferrer, gràcies a les quals la responsable del llibre va conèixer i va poder aprofundir sobre la figura d'aquesta persona. "Se'l pot definir com una persona d'acció, una persona amb una profunda visió de les coses, que mesurava molt el que deia. No el vaig veure mai (Llompart va arribar a Anantapur tot just cinc setmanes després de la seva mort), però sé que caminava lentament i que tenia una mirada molt intensa i molt profunda, i quan parlava et feia veure que canviar el món era possible. Contagiava la fortalesa i les ganes d'actuar", exposa l'escriptora, qui afegeix que "tenia un tarannà filosòfic". A més, "deia que volia viure cent anys, perquè així tindria temps per fer tot el que volia fer".
Un gran trencaclosques
Llompart defineix el llibre com "un gran trencaclosques, ja que cada paraula que llegirà el lector va ser pronunciada, en algun moment, per Vicenç Ferrer". Així, per a l'elaboració d'aquest document s'han encaixat, en primera persona, centenars, o potser més, frases i paraules, tot respectant la coherència original de Ferrer quan les va pronunciar.
Aquest trencaclosques es complementa amb cent frases significatives pronunciades per Ferrer, repartides al llarg del llibre, i que van acompanyades de 54 fotografies d'Albert Uriach. "Va costar molt trobar la persona adequada, és molt complicat il·lustrar frases abstractes" impregnades d'espiritualitat. Després de descartar l'ús d'il·lustracions o mandalas, es va decidir per acompanyar els textos amb fotografies.
Llompart agraeix la confiança que Anna Ferrer ha depositat en ella per realitzar aquest projecte, per creure que "era la persona adequada per dur-lo a terme"; a Cristina Ramón per donar-li l'oportunitat d'encapçalar-lo; a Albert Uriach per l'excel·lent treball en equip i la professionalitat demostrada (per fer el llibre es van fer més de 16.000 fotografies); a Editorial Planeta pel recolzament i la "subtil" intervenció a l'hora de revisar els textos, així com també a Dolors Mañé, la coautora de "El encuentro con la realidad" que també va repassar els textos.
Amb els beneficis del llibre la Fundació seguirà amb el darrer projecte iniciat per Vicenç Ferrer, per ajudar persones adultes amb discapacitats severes.