En finalitzar el batxillerat tecnològic a l'IES Pasqual Calbó i Caldés de Maó, Sergio Alarcón Gener (Maó, 1983) va partir cap a Barcelona per continuar estudiant. El menorquí va dur a terme en primer lloc una diplomatura en Enginyeria Tècnica Industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) on, posteriorment, va accedir a la llicenciatura, que va finalitzar l'any 2009.
Després de deu anys a la Ciutat Comtal, Alarcón va optar per marxar a l'estranger degut a la precarietat del mercat laboral espanyol. Es va instal·lar a la ciutat britànica de Bristol el setembre de 2011 juntament amb la seva parella, també menorquina. De moment, no ha trobat feina tot i que treballa com a autònom per a una empresa de Barcelona.
Va treballar durant els anys en que va viure a Barcelona?
Sí. Després de finalitzar la diplomatura en Enginyeria Tècnica Industrial vaig treballar durant un any a una empresa de control tècnic de projectes anomenada ECA-OCT, vinculada a l'administració de Barcelona. M'encarregava de fer càlculs estructurals d'edificis industrial i habitatges, així com de portar la revisió i control dels treballs d'execució dels edificis. D'un altra banda, durant l'estiu de 2006 vaig estar treballant per dos arquitectes de Maó, Joan Enric Vilardell i Roser Roman, fent el càlcul estructural d'un edifici plurifamiliar i d'una nau industrial.
Va trobar feina després de llicenciar-se?
Vaig col·laborar durant un any amb l'empresa de Barcelona Teccon Evolution S.L. La meva tasca consistia en la millora i desenvolupament dels perfils estructurals utilitzats per l'empresa. Posteriorment, vaig començar a fer feina a l'empresa IDP Ingenieros fent estudis de projectes per licitacions. Els primers tres mesos vaig haver de dur a terme un procés de formació a Madrid, per després participar en l'apertura d'una oficina a Barcelona. L'agost de 2011 l'empresa va tancar aquesta oficina degut a la crisi.
Va ser llavors quan es va plantejar la possibilitat de marxar a l'estranger?
Sí. La precarietat laboral i les poques expectatives de millora del mercat espanyol em a portar a plantejar-me aquesta opció, juntament amb la meva parella, Asela Vidal. Ella també és de Maó, tot i que vam començar a sortir mentre els dos estàvem estudiant a Barcelona, ara fa onze anys. La nostra intenció era marxar a l'estranger a buscar feina i viure una nova experiència.
S'ho van pensar molt o va ser una decisió impulsiva?
La veritat és que vam començar a pensar en aquesta possibilitat durant el darrer any que vam viure a Barcelona. La vida a la Ciutat Comtal no ens omplia i per això vam pensar que seria una bona idea canviar de país. Després de passar les vacances d'estiu de 2011 a Menorca i una vegada l'oficina de Barcelona on treballava va tancar, quedant-me així sense feina, vam sentir que aquest era l'impuls final i definitiu per canviar d'aires.
Per què es van decantar per Bristol?
La meva idea inicial era anar a una ciutat del sud d'Anglaterra i, després de valorar diverses possibilitats, ens vam decidir per Bristol. Mai havia visitat la ciutat i no sabia com era, les úniques referències que tenia eren els consells que em va donar un amic que havia viscut allà. Una vegada hi vam arribar, la primera impressió va ser molt positiva. Bristol no és una ciutat tan grossa com Barcelona, ni tan petita com Maó.
Quan van arribar a Anglaterra?
El setembre de 2011,dos dies abans de començar el curs d'anglès que havíem contractat. Abans volíem tenir uns dies per conèixer la ciutat, estàvem molt il·lusionats per començar una nova vida. Vam recórrer els principals llocs de Bristol i ens vam adonar que estaríem molt a gust. Tot i així, la nostra visió de la ciutat ha millorat encara més al llarg del temps. La veritat és que ens trobem molt còmodes aquí.
Van fer un curs d'anglès just arribar. Els va ser d'utilitat?
Abans d'arribar a Bristol havia estudiat anglès a l'escola, com tothom. A més, havia rebut classes de repàs durant nou anys amb un professor particular. No obstant això, la major dificultat per a mi era parlar-lo, ja que més o menys el podia entendre i escriure. Per això, tot i que ens podíem defensar amb l'anglès, vam decidir fer un curs que ens va permetre notar una milloria des del principi.
Els va costar fer-se als costums britànics?
No vam tenir gaires problemes d'adaptació. Està clar que els costums són diferents als espanyols. Per exemple, si vols sopar fora, has de tenir en compte que els anglesos sopen a les 19 o les 20 hores. Per això, els restaurants estan oberts només fins les 22 o les 23 hores i, per tant, has d'anar més prest. No obstant això, nosaltres seguim diàriament uns horaris similars als d'Espanya i, en aquest sentit, no hem notat un gran canvi. El més complicat va ser adaptar-se al clima. Quasi sempre sortim al carrer amb un paraigües perquè aquí no saps mai si plourà o no.
On viuen?
Durant les primeres setmanes, mentre fèiem el curs d'anglès, van viure a les afores de la ciutat amb una família jamaicana. Quan vam conèixer una mica més la ciutat i amb la perspectiva de quedar-nos tot l'any, vam agafar un estudi a una residència d'estudiants al centre de Bristol, on vam estar vivint fins el passat mes d'agost. Actualment, vivim a un pis molt a prop d'aquella residència. La zona és molt cèntrica, estem a només deu minuts dels principals llocs de la ciutat.
Ha trobat feina a Bristol?
La veritat és que la crisi no està afectant només a Espanya i les dificultats que he trobat a l'hora de cercar feina aquí han estat més o menys les esperades. A Bristol també es nota la manca de feina, sobretot al sector de la construcció. No obstant això, la situació no és tan complicada com a Espanya. La recerca de feina a Anglaterra està organitzada per sectors, hi ha agències que actuen d'intermediàries entre els treballadors i les empreses. Durant aquest darrer any, he tingut tres entrevistes a empreses d'enginyeria i, després d'haver-les fet, m'he quedat amb la sensació que la formació universitària i l'experiència laboral adquirida a Espanya no estan ajustades als requeriments que demanen a Europa.
Què vol dir?
Trobo que la major dificultat pels espanyols és adaptar els coneixements adquirits a Espanya a la resta d'Europa. Per exemple, un dels programes informàtics que utilitzo normalment pel càlcul d'estructures no és útil a l'estranger, ja que aquest programa únicament s'utilitza a Espanya. Per això he fet algun curs de programes de càlcul i disseny per adaptar els meus coneixements al que em demanen. Mentrestant, treballo com a autònom per a una empresa de Barcelona.
Què fa exactament?
Dos mesos després d'arribar a Bristol, el comercial que treballava amb mi a l'última empresa on vaig estar em va telefonar per si volia col·laborar amb ells fent estudis de projectes de redacció i planificació d'obres d'edificació i civils per licitacions. L'empresa s'anomena Estudios 365. El passat estiu em van fer una oferta de feina per incorporar-me al seu equip de treball a Barcelona, però vaig decidir arriscar-me i refusar-la perquè penso que encara puc trobar feina a Bristol. A més de continuar col·laborant amb aquesta empresa, també he col·laborat amb l'arquitecta Roser Roman en la rehabilitació d'una casa en la urbanització de Sant Antoni de Maó.
La seva parella ha tingut més sort en la recerca de feina?
Després d'adaptar-nos a la vida a Bristol durant uns mesos, va començar a treballar a una empresa que es dedica a la venta comercial de sistemes per a la millora de l'aïllament tèrmic dels habitatges. El treball era molt dur, estava entre deu i dotze hores anant de porta en porta intentant vendre el producte. Finalment, va trobar feina com a cambrera a un restaurant espanyol anomenat "La Tasca", que es troba al centre comercial de la ciutat.
Quant de temps tenen previst quedar-se a Anglaterra?
Fins que veiem que ja no estem a gust o que no tenim perspectives de futur. En termes generals, ens hem trobat quasi com a casa, ja que la gent ens ha acollit molt bé. A més, degut a l'abundància d'espais verds i a la presència del port, Bristol em recorda en molts aspectes a Menorca. Aquest tipus de coses m'han fet sentir en tot moment molt còmode aquí.
Com es viu a Bristol?
És una ciutat tranquil·la, però també hi ha molta vida al carrer i gent molt diversa. Aquesta diversitat és una de les coses que més m'agrada. Cada cap de setmana hi ha algun esdeveniment diferent com concerts, espectacles al port o qualque celebració. Com aspecte negatiu podria destacar el menjar i el temps, cosa que ja ens esperàvem quan vam arribar. Per exemple, al gener es fa fosc a les 16.30 hores i, durant l'estiu, pocs dies em superat els 25 graus de temperatura. Els dies assolellats són els que et permeten apreciar millor la bellesa de la ciutat. A més, la gent és molt amable i servicial. En general, els anglesos són molt respectuosos i educats. A més, en ser Bristol una ciutat universitària, els ciutadans estan acostumats a rebre joves estrangers.
Què espera d'aquesta experiència a l'estranger?
Espero millorar professionalment i en l'àmbit personal, aprendre una nova cultura, millorar l'anglès i tenir una visió més global en tots els aspectes. No pensava que seria capaç d'anar a viure a un altre país, ja que sempre he tingut dificultat amb els idiomes, però una vegada donat el pas, crec que és una de les millors decisions que he pres.
Els agradaria tornar a Espanya?
Si tornem a Espanya, serà a Menorca. Mai pots dir mai, però tant la meva parella com jo vam quedar un poc cansats de viure a Barcelona. Si no és per una bona oferta labora, no ens plategem tornar. La nostra intenció és tornar a viure a Menorca en un futur, si les condicions són bones. Tenim clar que l'Illa és casa nostra. De moment, intentem visitar Menorca durant les vacances de Nadal i a l'estiu, si la feina ens ho permet. En molts aspectes, trobem a faltar la família, els amics i el menjar, però també estem acostumats a viure fora, ja que fa 12 anys que vam marxar de l'Illa.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info