Autofitxa
Em dic Maria Lluïsa Oliva Morro però tothom em coneix per Malu Morro. Tenc 44 anys i sóc de Mallorca. Fa deu anys que visc a Menorca i fou la feina allò que em va dur cap aquí. Sóc actriu, tot i que a l'estiu faig feina de guia a l'Aeroport per omplir un poc la bossa.
Jo em dic Adriana Aguilar, tenc 34 anys i sóc de Sant Cugat del Vallès, tot i que duc més de sis anys residint a Menorca, a sa Mesquida. Sóc actriu de teatre musical i pallassa. La meva afició és la feina.
Explicau-nos com ha evolucionat la vostra passió pel món del teatre.
Malu: Vaig fer feina setze anys en animació hotelera. Vaig ser cap d'animació i d'aquí em ve la passió per aquest món. Tenia desenvolupada l'animació infantil i la del clown i un bon dia, per amistats comuns, ens vàrem trobar amb l'Adriana. Compartírem feines d'animació infantil i qui ens coneix ens deia que hi havia molta connexió entre nosaltres.
Adriana: Érem dues pallasses i aquí a Menorca n'hi ha ben poques. I vam decidir unir-nos i crear aquesta companyia. En el meu cas, des de petita tenia clar que volia ser actriu. Vaig fer una obra de teatre a vuitè d'EGB i vaig sentir una sensació, una vibració molt forta. Vaig formar part d'una companyia amateur, vaig entrar a l'Escola Memory i també a l'escola Coco Comin. En acabar em van agafar a una productora que feia una gira per Espanya de teatre infantil en anglès. Quan vaig acabar vaig decidir fer unes llargues vacances i el millor lloc era Menorca. I com que, després havia de començar de nou amb altres projectes, vaig decidir provar sort a l'Illa i aquí sóc. Estic amb projectes com "Els fabulosos viatges de na Xinxeta i en Tico" o el de músiques del món que es diu Gaiamà, a més de fer de cantant.
Com definiríeu l'espectacle que ofereixen aquestes "chachas"?
M: Jo diria que omplen l'ambient de frescor, de comicitat, a més d'expressar-ho tot en clau de clown. Des del meu punt de vista, la interacció amb el públic s'ha convertit en el segell de la companyia. Perquè qui no ens ha vist es demana què passarà, amb què es trobaran i aquesta incògnita és allò que la gent ve a descobrir.
A: Hi ha molt d'humor i molt de joc corporal. Jo inclouria la connexió entre nosaltres, fem un bon tàndem i això es nota a l'escenari. També hi hem d'afegir la part de la improvisació.
Qui són la Reme i la Joana?
M: La Reme és una dona forta, gran però amb un gran cor, que es reblaneix davant una injustícia tot i tenir un caràcter potent i pragmàtic.
A: La Joana és un personatge més fi, amb un caràcter més poruc, insegur i que es fa més preguntes per la seva por a fer un pas endavant. Però quan la Reme li proposa coses s'anima i avança fins el final.
Els textos i la interpretació són de creació pròpia?
A: Sí, totalment. Però hem de donar les gràcies a la col·laboració que rebem de Matilde Muñiz, perquè un assessorament extern, una direcció ens serveix molt per adaptar l'espectacle al públic.
Què us agradaria aconseguir amb els vostres espectacles?
M: L'any passat vam anar a Mallorca. La idea és tornar-hi i obrir-nos cap a Catalunya. Però hem de dir que del públic illenc estem molt satisfets. No sabíem com reaccionaria a un espectacle de clown, còmic. Tenim a més un Quadern de Bitàcora i és impressionant tot quant ens escriuen i diuen.