Què gran quan el teatre transporta el públic a un record, al que va ser i no tornarà, una època, un indret en concret i ho fa amb una història que s'hi recrea i provoca nous pensaments, reflexions, desitjos i sentiments. "Trocadero" ha estat una temptació per al públic de Maó que va exhaurir les entrades de l'estrena d'ahir, va esgotar les d'avui i ha forçat que s'hagi programat una tercera sessió demà, a les 19.30 hores també a l'Orfeó Maonès.
La veu es va començar a córrer fa setmanes, el tema portava a molts a recordar, els actors donaven que xerrar (alguns noms molt coneguts es preparaven per al debut), dos autors que sempre saben quina l'han de tramar i passen poc inadvertits. Tòfol Mus i Lluís Mangado s'havien que feien quan, impulsats sempre pel seu natural entusiasme, fixaven al Trocadero el seu objectiu.
El que havia estat un dels centres d'oci emblemàtic de la ciutat entre la postguerra i els anys 60, a pesar de tenir en dubte la seva reputació, els anava a servir de propòsit per carregar contra un passat en desacord i encarar un present difícil en què el teatre pot tenir molt a dir. L'obra ha estat dirigida per Adriana Aguilar, actriu habitual en algunes de les millors propostes dels últims anys, que debuta com a directora d'acord amb la ideologia de la peça, "estem tornant a moments molt conservadors, patim una dictadura del mercat. L'enemic abans era visible, ara no. Podem pensar que estem en democràcia però en realitat no decidim", opinava abans d'un assaig general.
"Trocadero" és teatre musical, lluny de l'espectacle de cabaret que el local oferia, l'obra té molt de dramàtica, l'argument es basa en alguna de les qüestions més crues d'un passat que no és tan llunyà, i la història que s'hi recrea deixa al descobert i sense embuts el poder de les classes socials més altes, prejudicis i falses aparences, fins i tot pors. Però també abunden els secrets, l'enamorament vertader, la confiança i la pinya per la qual una "família" com la que treballava en el local pot arribar a salvar-se mútuament tot i que al final aflori la naturalesa humana de cadascú.
Na Rosa, l'antiga desadora del Trocadero, recorda la nit de l'11 de maig de 1960 quan el local va romandre tancat, per ordre governamental, donat que aquell dia el general Franco visitava Menorca. L'obra transcórrer al llarg d'aquest dia de forma pausada i tranquil·la amb puntes dramàtiques i algunes de còmiques. Destaca també la interpretació de cançons de l'època, i algunes de noves, que rememoren la part més real del Trocadero on actuaren primeres figures vingudes de fora.
Sobre el repartiment s'ha volgut destacar, especialment, a Nito Mercadal qui interpreta el personatge del senyor Joan que posa el contrapunt dur a l'assumpte i contra qui se carrega. Arturo Bagur, que poques vegades se l'ha vist com actor, és el pianista i resulta molt natural en totes les seves intervencions. Sergi Marí fa de propietari, Aguilar, a més de dirigir interpreta amb dolça veu a la vedet, Jordi Pérez, és el cambrer i les dues desadores són Loles Pérez i Gemma Moll.