Si fa uns dies parlàvem del pont de Santa Eularieta, avui volem parlar de la Roca de sa Paciència. És al Camí d'en Kane, a dos-cents metres de la ratlla de terme de Maó, anant cap a Alaior, a mà esquerra. Els antropòlegs valoren tant la recollida del coneixement immaterial dels individus com poder ubicar sobre el terreny allò que dóna peu a la llegenda.
La Roca de sa Paciència ja era coneguda pels nostres avantpassats. L'estudiós Josep Mascaró Passarius deixa constància de la seva existència en el Mapa General de Menorca (1946-1951). El mateix autor, en el corpus de toponímia de Menorca (2005), cita i ubica la Roca de sa Paciència, referint-se al "Folklore Menorquí. De la pagesia", de Francesc d'Albranca, d'on extreu que la gent també la coneixia com la Roca de sa Figuereta Borda.
Passarius recull un segon topònim, pròxim al lloc del qual parlam, en el mateix tram del camí: la Costa de sa Paciència, també coneguda com la Costa Llarga, la Costa de ses Quatre Milles o la Costa de Mitjan Lloc.
Fa gairebé vint anys enrere es va asfaltar el tram del Camí d'en Kane entre Maó i Alaior. Fent l'obra es va destruir una part de la penya; el fet va provocar que el grup de l'EEM presentàs al ple del Consell l'abril de 1995 una moció on es proposava la col·locació d'un cartell que senyalitzàs el lloc de la penya i s'hi detallàs el text de la llegenda. La proposta va ser aprovada per unanimitat. L'acord mai es va dur a terme.
Des del CEL consideram que és un lloc d'interès cultural, perquè dóna peu a la llegenda que Francesc Camps i Mercadal va recollir en la seva obra "Folklore menorquí. De la pagesia", que es reprodueix a continuació.
Com dèiem l'altre dia, el CEL vol agrair al conseller de Mobilitat i Projectes, Lluís Alejandre Sintes, que fes possible la senyalització de la Roca de sa Paciència, un element més del patrimoni cultural dels menorquins que, a partir d'ara, podrem gaudir.
XXV. SA ROCA DE SA PACIÈNCIA. PRIMERA PART: AMOR FILIAL
Anant per s'antiga carretera, o camí d'en Kane, dalt sa costa que a Maó en diuen sa costa de ses quatre milles, i a Alaior, sa costa de mitjan lloc, casi confrontant amb sa fita des kilòmetre 6, hi ha a sa part ombrívola, una gran roca que surt de sa paret, amb una figuereta borda i una mota de brusc arrelades dins un cucó que fa dalt com una olla, o com una florera gegantina. Quin menorquí, un poc pàtric a sa carretera veia, no coneix Sa Roca de sa Paciència?
Un homo de la pagesia d'Alaior tenia son pare vei i impedit. Eren molt pobres, i resolgué es fii dur a l'hospital de Maó a son pare.Se'l carregà a becoll –es veiet no tenia més que la crisma i no pesava gaire- i cap a Maó s'ha dit.
Es Cos Llarg li semblà més llarg que mai, i quan arribà en es Vinyet de Binianfús, no podent ja fer upa, per descansar un poc, deposità son pare. –Pren paciència, fii meu, pren paciència! –li digué es pobre veiet.
Tornà a carregar-se'l i prest tornaren a flaquejar-li ses cames, i arribats dalt sa costa de Mitjan Lloc, no podent tornar alè, s'aturà i deposità son pare a s'ombra de sa Roca de sa figuereta borda, i s'assegué ell a son costat.
−Déu te doni paciència, fii meu, molta paciència! També m'hi vaig aturar aquí, per prendre alè quan portava mon pare a l'hospital −digué es veiet.
Sentint açò, li passà sa fatiga an es fii; es carregà son pare, girà cap enrera i se'n tornà a ca seva sense fer returada, dient:
−No m'hi durà, cert, es meu, fii, a l'hospital.
D'aleshores ençà sa roca de dalt sa costa de mitjan lloc du es nom de Sa Roca de sa Paciència.
D'aleshores ençà, fins no fa gaire, els que anaven a Maó per primera vegada, besaven sa roca de sa Paciència.
SEGONA PART: SA IRONIA
Emperò sa Ironia, sa Nyefa, desinimiga de ses coses tendres i respectables, s'hi aficà per enmig; i vingué un temps en què, lo que era una deixa piadosa de l'avior, es convertí en peita que pesava damunt els que anaven a Maó per primera vegada:
−Tu no has estat mai a Maó? Idò, hauràs de besar sa Roca de sa Paciència.
Com diuen an es que per primera volta van a un lloc: −Has de besar es forrat.
No estrenyem, doncs, si a moltes coses, un temps respectables, com sa Roca de sa Paciència, els arriba un termini que les deixa a s'altura d'un forrat.
Per açò, ni solsament falta ja que sa Roca de sa Paciència perdi son nom, ni sa figura de florera gegantina, que nodreix una figuereta borda i una mota de brusc: feta sa carretera nova, per a anar a Maó i a l'hospital de Maó, avui ni sols s'hi passa, per sa Roca de sa Paciència. (Camps i Mercadal, 1986, tom II, p. 25-26)