Llicenciat en Medicina i Cirurgia i especialista en Anestesiologia-Reanimació i Terapèutica del Dolor, el doctor Jordi Moya Riera és el director de l'Institut Clínic del Dolor de Menorca i una figura cabdal dins l'associació Sine Dolore. Ens obra les portes de la seva clínica situada al carrer Doctor Camps. Unes portes on fins aleshores s'emmarcava l'Institut Clínic del Dolor i l'Associació Sine Dolore i on actualment es pot trobar l'European Fundation for health, Research and Education.
L'opció de fer visible allò invisible
On va néixer? A quina universitat va estudiar Medicina?
Vaig néixer a Menorca i vaig desplaçar-me a Oviedo (Astúries) per cursar Medicina i Cirurgia. Em vaig llicenciar enllà el 1989 i especialitzar en Anestesiologia i Terapèutica del Dolor a l'Hospital Universitario de Canarias (Tenerife) el 1995.
Què va fer inclinar-se per aquesta especialitat?
Un dia a la consulta de l'hospital va venir un senyor molt major que tenia greus dificultats per respirar. Aquell home, quan se li va intentar alleujar el dolor que patia mitjançant diferents tècniques, va començar a respirar sense dificultats. Allò em va fer veure que havia de fer tot el possible per millorar la qualitat de vida dels meus pacients i això requeria minvar el dolor.
Quin és el perfil de pacients que acudeixen a la seva consulta?
Són pacients que han passat per moltes consultes i proves mèdiques. Molts d'ells, desesperats, volen abandonar aquest dolor que els impedeix dur una vida normal.
Un dia vostè va reconèixer ser un incomprès. Què és el primer que els diu als seus pacients?
Primerament, els hi deman si saben on venen. Molts d'ells desconeixen la meva feina. No tenim un termòmetre que ens indiqui el grau del dolor o la seva existència. A la Unitat del Dolor ni curem ni fem miracles. La nostra consulta no és Lourdes! Els hi dic que hem de ser amics i, que no el puc enganar. Li dic, també, que sóc un dels pitjors doctors del món perquè no els curaré, sinó que intentaré que, amb la mateixa malaltia, puguin viure millor.
Després supòs que li deu xerrar de la seva faceta com a sastre. Què vol dir que a cada pacient li ha de fer un vestit a mida?
(El doctor Moya riu) Sí, sí, és una forma molt gràfica d'explicar al pacient la meva feina. El pacient ha de venir i jo li faré un vestit a mida amb aquells medicaments que més l'ajudin i menys li perjudiquin. Un vestit que, com a bon sastre, no estarà acabat abans dels sis mesos –com diuen els americans– i que requerirà cosir i descosir a mesura que apareguin medicaments nous i noves tecnologies.
El difícil repte
de combatre el dolor
És difícil convèncer la sanitat pública de la importància de tractar el dolor?
Uf! (exclama el doctor Moya) Açò dóna per explicar els orígens de tot aquest entramat de Sine Dolore. Després de formar-me fora de l'Illa, vaig aterrar a l'Hospital Verge del Toro (1995-1996) i va ser molt difícil fer entendre la importància de tenir una Unitat del Dolor.
Quan vaig proposar establir-ne una, em van titllar de boig. Com podien posar una unitat d'aquest tipus a la seguretat social? El gerent confiava en cada professional d'especialitat per fer aquesta tasca i no veia la necessitat de disposar-ne de cap. Fins el 1997, a més, era impossible combinar la sanitat pública amb l'àmbit privat. Quan va canviar la llei i amb l'ajuda impagable de persones de diferents àmbits va ser possible la fundació de l'associació contra el dolor Sine Dolore (2004) i tenir una clínica privada, ubicada en els seus inicis as Castell.
La gent que coneix la seva tasca dins l'àmbit privat, pot pensar que és il·lògic que ho demanés una persona que podia fer negoci.
No ho és. Sempre he tingut molt clar que no podia deixar tirats els malalts. El dolor conviu amb nosaltres i el temps m'ha donat la raó. El 20 per cent de la població pateix un dolor crònic i no tothom disposa de recursos econòmics que li permetin acudir a les clíniques privades. És primordial l'existència a la sanitat pública d'una unitat que alleugereixi el dolor i proporcioni als pacients una millor qualitat de vida.
No hi havia gaires referències de com tractar el dolor. Com s'ho va fer per obrir-se camí?
Juntament amb Paquita Gomila aprofitàvem les consultes i els pacients de l'hospital públic per observar les operacions i la feina dels anestesistes. Record perfectament que vam aprofitar el temps i hores a contemplar i estudiar les diferents manifestacions del dolor.
Davant la ignorància dels gerents i la poca ajuda de les administracions públiques, com heu fet arribar la importància de tractar el dolor als professionals mèdics?
Ha estat una tasca complicada. Per fer-ho es creà el Multidisciplinary Mediterranean Pain Forum que el 2013 celebrarà la seva octava edició el dia 3 i 4 de maig a Menorca. El Fòrum és una excel·lent eina per a metges amb un interès en el tractament del dolor, independentment de l'especialitat. Després de les jornades, es celebra una gran Gala Sine Dolore al Teatre Principal i això acaba de convèncer els assistents d'arreu del món de la importància de tractar el dolor.
Menorca, seu universitària
I alguna projecció internacional deu proporcionar l'European Institute for Research in the Advanced Treatment of Sine Dolore, recentment aterrat a l'Illa?
Sens dubte, la Universitat Catòlica San Antonio de Murcia (UCAM) ha signat un conveni amb l'EFHRE i ha creat la Càtedra de Investigación Universitaria en Urgencias, Emergencias, Catástrofe y Cardioseguridad. Dins el mòdul d'Emergències hi ha el tractament del dolor. A la fi, el dolor té un reconeixement dins l'àmbit acadèmic i es fa present a nivell internacional. A més, la xarxa d'investigació contra el dolor -l'European Munltidisciplinary Network in Pain Researchand Education (EMNIPRE)- pretén donar respostes i recolzament científic als professionals que intervenen en aquesta tasca de suport a les famílies i, sobretot, als pacients.
Açò vol dir que ja disposem d'una nova seu universitària a Menorca?
Sí, ho he aconseguit! (El doctor Moya mostra la seva satisfacció). Em vaig adonar que l'EFHRE tenia delegacions a Madrid, Barcelona i Canàries i que volia una delegació a Balears. Ho vaig veure clar: la seu universitària havia de ser a Menorca.
Vol dir que van veure factible tenir la seva seu a l'illa petita?
No! (mou el cap de banda i banda). Vaig haver d'argumentar molt bé els avantatges que suposaria ubicar-la a Menorca. Ells només veien que l'Illa no tenia prou habitants... Em vaig decantar per explicar l'aïllament de l'Illa i la necessitat de tenir una seu on cursar estudis postuniversitaris; la Reserva de la Biosfera, l'existència d'un turisme tranquil i cultural i, sobretot, els hi vaig cedir les instal·lacions de l'associació Sine Dolore al carrer Doctor Camps de Maó.
Com serà la dinàmica d'aquests cursos, oferts per Efhre Institutes Baleares?
Són cursos de formació professional i universitària de grau i postgrau amb crèdits ECTS que es poden cursar on-line. La part pràctica sempre culminarà dins la Jornada del Fòrum a Menorca, on els docents presentaran els seus treballs de fi de curs i enriquiran, sens dubte, les jornades, el fòrum, la investigació del dolor i, com no, s'inclouran dins el llibre que recull les ponències i la feina. A Punta Prima, es clourà l'acte amb l'atorgament del Premi Padre Macián al millor treball científic i es combinarà així la formació amb la fomentació del turisme cultural i d'investigació.
La importància de la fe
davant el dolor
Quina vinculació té el Padre Macián amb la vostra entitat?
El Padre Macián curava el dolor de l'ànima. (El doctor Moya somriu, tot recordant aquell home de fe). Estant jo treballant al "Mateu Orfila" sempre ens trobàvem pels passadissos. Durant cinquanta anys va veure el dolor de molts pacients i va realitzar una tasca molt important amb els malalts. A més, un cop creada la nostra Clínica del Dolor, s'encarregà d'oficiar les misses al Toro quan molt de pacients, agraïts, oferien a la Verge ofrenes florals. A ell, i a la seva gran entesa amb la llengua llatina li devem també el nom de Sine Dolore.
Ha apadrinat una rotonda, concretament, la situada davant l'Hospital Mateu Orfila. Troba adequada la ubicació de la placa commemorativa al Padre Macián enmig d'una rotonda de Via Ronda?
(El doctor Moya posa una cara un tant desconcertant). Miri! Als hospitals americans, els passadissos van plens d'orles, fotografies i títols dels diferents metges i infermeres que allà han desenvolupat la seva feina. Si en un país jove com Estats Units reconeixen la feina d'aquests professionals, sembla mentida que un país com el nostre -amb una certa història, cultura i tradició- les parets estiguin buides. És injust que després de cinquanta anys, el Padre Macián no tingui el seu merescut reconeixement. La meva intenció era ubicar la placa dins la capella de l'esmentat hospital però després resultà ser una sala polivalent. Després d'aquesta "mala criança", va sorgir la possibilitat d'apadrinar la rotonda. Si abans havia d'estar dins un forat on quasi ningú ho veiés, ara romandrà en un lloc vistós i ho veurà tothom.
Menorca es mereix tenir una de les millors Unitats del Dolor del món
Per què és important una Unitat del Dolor?
Les unitats del dolor triomfen perquè estalvien molts de doblers. El malalt normalment fa un pelegrinatge des que passa per Urgències fins que li troben el diagnòstic. A Urgències mateix, fas de les vuit del matí fins les deu del vespre i et fan mil proves que valen un dineral; el doctor que t'atén no et coneix de res; llavors, vas al traumatòleg i més i més proves. Tot açò són despeses! Si primer s'estalvia el dolor, el pacient no es desespera i, llavors, es pot seguir investigant el diagnòstic. A Menorca ens mereixem una unitat del dolor, som pioners i capdavanters! La de Menorca, hauria de ser una de les millors unitats del dolor i ho seria si tinguéssim el recolzament que es mereix. La llàstima és que només veuen que gastem!
Xerrant de doblers... Com han afectat les retallades a la sanitat pública?
Estar malalt és una desgràcia, si aquesta malaltia és crònica és una doble desgràcia; si la malaltia no té cura és una catàstrofe i, si encara no es veu, com el dolor, és la destrucció del pacient. Hi ha que lluitar perquè les autoritats sanitàries no aboquin els problemes econòmics damunt els pacients i, molt menys, que ho paguin aquells que pateixen cosa que no es pot veure ni mesurar. Estem patint les retallades a molts hospitals i Sine Dolore sempre es mobilitzarà pels drets dels seus pacients.
Tothom desconfia del dolor. Podem dir que el dolor és el gran desconegut?
El dolor no s'estudia a les universitats. Hi ha que dir que per dedicar-s'hi hi ha que ser primer anestesista, neuròleg o rehabilitador. Ara, gràcies a EFHRE, per exemple, hi ha un curs adreçat als dentistes per tal que aquests enraonin sobre els dolor dels seus pacients.
Anys enrere, el doctor tocava per les cases i, si no palpaven amb la mà volia dir que el que no tocaven no existia. Després, va aparèixer el fonendoscopi, i tot allò que es sentia, existia. Després va sortir la radiografia, i tot allò que es veia, ja pertanyia a l'existència.
Amb el TAC es veié tot allò que la radiografia era incapaç de captar, i ja no importa ressaltar la importància de la ressonància. Per tant, mai podem dir que un malalt no té res. Ara bé, tot i el misteri del dolor crònic, hem aconseguit que les assegurances el cobreixin i que la llei accepti que, qui el pateix sigui considerat un malalt.
Quin fet de la seva trajectòria laboral li ha proporcionat més satisfacció personal?
Veure la gratitud dels pacients i els seus familiars. Veure que després d'alleugerar el dolor poden dur una vida quotidiana millor. Rep moltíssimes cartes d'agraïment, fins i tot glosses! Organitzo una festa i venen prop de quatre-centes persones. Açò, a nivell personal, t'enorgulleix i et demostra que val la pena lluitar i investigar una cosa que no es veu però que fa patir, possiblement, a més de 20.000 menorquins, per no xerrar de la gent d'arreu del món.
Finalitzem l'entrevista i agafa una columna i la seva pelvis per fer-se la foto a mode de guitarra elèctrica. El doctor Moya fa visible allò invisible, allò que a casa i, per experiència, sé que et trastoca la vida. Cert, que el dolor no és veu però es sent i es pateix. Ho pateix el pacient i la família, i gràcies a persones com el doctor Moya, la unitat del dolor s'instal·la a casa per fer-te la vida més lleugera, per fer-te –amb la mateixa malaltia– una vida més feliç. Gràcies, moltes gràcies Sine Dolore, gràcies doctor Moya!