Maquillatge, plàstics, capells, màscares, ulleres exagerades i perruques, i també ahir bufandes i guants. Els mosqueters portaven abrics i les princeses una bona capa de samarretes tèrmiques sota el vestit. Quin remei. El vent i el fred van condicionar les disfresses del Dijous Jarder més gèlid que es recorda. Tot i així, es va agrair l'absència de pluja, excepte episodis esporàdics, fet que va permetre que els actes de Carnaval programats es portessin a terme en la seva major part.
Com és tradició, la festa va ser grossa sobretot a Llevant, ja que a Ponent ho deixen per a avui. Al matí va ser el torn de les escoles, en grups uniformats que van sortir a voltar pels carrers del centre dels respectius pobles. Algunes disfresses estaven realment molt treballades.Els infants desfilaven acompanyats de docents i pares, mentre eren objecte dels dispars de centenars de càmeres i mòbils. Els petits lluïen orgullosos la personalitat adoptada per un dia.
A la tarda, el torn de les festes organitzades pels diferents ajuntaments i a les mateixes escoles. Aquí guanyava més pes la individualitat, amb els clàssics com els vampirs o els pallassos, i altres més propis dels temps que corren, com personatges de videojocs o la televisió.
I fred, molt de fred.