Maó anit es tenyí de dol per acomiadar el Carnaval encarnat en la figura de Camestortes que, una volta cremat, deixà pas a s'Àvia Corema que encetà una nova celebració, originàriament molt més continguda, amb el repartiment de coca amb pinxa que degustaren tots els que suportaren estoicament a la plaça Constitució una de les nits més fredes de l'any.
El seguici fúnebre de Camestortes havia sortit de l'Orfeó Maonès, entitat que havia rebut l'encàrrec per part de l'Ajuntament de protagonitzar l'acte. Massa puntuals es dirigiren al Teatre Principal on disposaren un taüt amb el mort més viu que mai, com mana la tradició maonesa, al voltant del qual es disposaren el seguici de vídues, autoritats civils, militars i eclesiàstiques. Demés familiars, amics i coneguts foren convidats a pujar per acomiadar-se del difunt amb poc silenci i menys respecte, mentre rebien els tiquets pel sorteig que es faria una mica més tard durant la crema del ninot que substituiria ràpidament al que tant s'havia mogut.
Testament
El Notari es disposà a fer lectura del testament que reconeixia d'entrada que "només deutes ha deixat". El port de Maó es va demostrar que era una de les seves grans preocupacions, és així que diu que si l'han de dragar i treure'n els residus, que faixin una platja a "s'altra banda". També al port li deixa una grua, "rompuda però barata". La carretera de Maó a Alaior va ser la següent en rebre "biodramina i un mareig monumental" per la rotació de cotxes.
També n'hi va haver pel centralisme de l'Estat Espanyol, que té Aves sense gent, autopistes per totes bandes, li deixa un avió amb descompte de resident.
Pels polítics poca cosa, després de la Fira Medieval, deixa un escut al regidor Botella i una espasa a la Batlessa, però no va especificar que n'havien de fer. Tampoc va saber Vicenç Tur, com va reconèixer en acabar la lectura, perquè Camestortes li ha deixat una carpa per tapar el firmament del Claustre del Carme... Amant natural del seu poble, Camestortes deixa arquitecte i nous plànols a la Sala Augusta per la seva rehabilitació.
Tampoc s'oblidà dels de fora "un bòtil de Gin per oblidar a Urdangarin i l'Institut Noos" i al fruit de la colombiana i el sex símbol català, que han posat de nom Milan, un micro per cantar cançons en català i una pilota perquè jugui a fer filigranes i faixi qualque gol.
Molt agraït a Camestortes ha d'estar "Es Diari" a qui deixa un bon notari per fer inventari i el negoci aclaridor. El crit sobre la pugna amb l'altre mitjà "estrafolari" va ser unànime, notari i vídues i seguici cridaren al uníson "no i mil vegades no".