Advocat i especialista en temes econòmics, Francesc Cabana ha estat professor associat d'Història Econòmica de la Universitat Internacional de Catalunya i és autor d'una cinquantena d'obres sobre història econòmica de Catalunya. Per altra banda, també és president de l'Ateneu Barcelonès i, per tant, una veu autoritzada sobre les institucions ateneistes. Demà, a les 20 hores, oferirà una conferència sobre "El paper dels ateneus al segle XXI", que tindrà lloc a la sala d'actes de l'Ateneu de Maó.
Tenen sentit els ateneus en el segle XXI?
Jo crec que els ateneus tenen futur. En un món tan convuls com l'actual hi ha d'haver llocs de trobada de la gent diversa per tal de fer un debat civilitzat i constructiu, en el qual ens escoltem els uns amb els altres. La gràcia de l'ateneu és que no és classista en absolut, que és popular, es pot convidar a qui vulgui perquè expliqui la seva manera de veure les coses.
No són unes institucions un poc antiquades en un món globalitzat?
Jo crec que no. El que és evident és que els ateneus d'ara no són com els de fa cent anys. El sentit propi del que va crear els primers ateneus em sembla que es manté, és a dir un lloc de trobada, de debat civilitzat i a més amb la cultura com a fons. Si el món es vol desenvolupar ha de ser amb gent culta, és una estupidesa creure que un enginyer, advocat, arquitecte o polític pot ser gran en la seva professió sense tenir cultura. I cultura de la que sigui, és a dir, des de les arts plàstiques, la literatura, el teatre, el cinema. Una persona que no tengui una sensibilitat cultural, jo ja plego, sincerament, i que consti que en trobo, però per desgràcia.
Les noves tecnologies condicionen el comportament de les persones, tothom des de ca seva pot tenir accés a qualsevol informació d'arreu del món.
El mes de juny llancem un nou portal web. Creiem que el material que generen els ateneus (conferències, taules rodones) val la pena que estigui a la disposició de tota la gent, perquè si no es perd molt. Una conferència pot ser molt interessant, però si només l'escolten cinquanta persones... Millor si es por gravar i incorporar a una web, estarà a disposició de tothom.
Els ateneus també pateixen la crisi econòmica, com a qualsevol entitat i persona. Vostès com ho afronten?
Nosaltres anem tirant amb problemes. Tenim molts socis, prop de 4.000, i amb les quotes es cobreix part de les despeses. Ara bé, també ens fan falta més aportacions, que en els últims anys les van retallant. Però, en fi, fem el que podem, mantenim els serveis, és ver que alguna cosa hem hagut de retallar.
L'any passat l'Ateneu Barcelonès i l'Ateneu de Maó van signar un conveni de col·laboració.
Entre els ateneus hi ha d'haver bona relació i col·laboració. Per cert, la setmana vinent vindrà la presidenta de l'Ateneu de Maó a fer una conferència sobre la cultura talaiòtica. Estem oberts a fer activitats conjuntes. El que convé és pensar-hi i quan es presenti l'ocasió que s'aprofiti. Tampoc es tracta de crear coses artificials, Maó ha d'anar pel seu compte i Barcelona també.
Tenen altres convenis amb ateneus de la resta d'Espanya?
Hi ha molts ateneus, però alguns són molt petitons i tenen poca vida. Ens fem amb el de Madrid amb el de Sevilla, són relacions esporàdiques. Pensem els uns amb els altres quan ens convé, per dur a terme una cosa concreta. Però han de ser ateneus de la nostra línia, que siguin oberts, generalistes.
El fonament de la societat és la joventut. Saben els ateneus atreure els joves.
Nosaltres tenim una junta directiva en la qual hi ha una noia de 25 anys i dos nois de 32 o 33 anys. Els hem encarregat que organitzin actes pensant en la joventut, no seré jo que ho faci, soc massa vell. Per altra part, tenim una cosa important, que és l'Escola d'Escriptura i els que s'inscriuen es fan socis i aquí hi ha joventut bàsicament i açò ens va molt bé.