1.800 persones van assistir divendres al retrobament dels Ja t'ho Diré. "Si quan dúiem rodatge els minuts abans dels concerts ens provocaven nirvis, aquesta vegada aquests nirvis estaven multiplicats per mil", explicava Sente Fontestad ahir, en un moment de descans entre l'eufòria del dia anterior i els nirvis per l'actuació del vespre. Divendres, a la Sala La Mirona, de Salt (Girona), la música tornà a tenir aquell toc salat de la mar propi dels Ja t'ho Diré.
Després de deu anys sense tocar, els ciutadellencs s'atreviren amb 24 cançons. Un repàs pel repertori del grup que feu bandera de Menorca per allà on anà, i anà per moltes bandes. "Fou una nit espectacular, memorable", resumeix Fontestad. I ho fou des que començà a sonar la primera nota de la guitarra a la primera cançó escollida per a "Hi ha color", una peça que d'entrada ja recordava les senyes d'identitat del grup ciutadellenc. "Som de mar endins, un illot perdut enllà, una terra marinera, vista per quatre costats", diu. I així, amb les coses clares, la música fluí com ho feia una dècada enrere, amb tocs mariners i amb els ritmes de sempre tot i els deu anys més sobre les esquenes.
Foren unes dues hores de concert, amb moments pletòrics i altres per al recolliment. Així, els ciutadellencs volgueren tenir un record per dues persones que han marcat la seva carrera, Jordi Masferreri i Jordi Coll, que foren mànagers del grup i que han mort en els darrers dos anys. "Haguessin gaudit molt si ahir haguessin pogut veure el concert", recordava emocionat Sente Fontestad. La peça escollida, una intimista i rodona "M'allunyaré", una de les cançons més senzilles però -crec personalment- més rodones del grup ciutadellenc.
Ja sigui en els moments més íntims com en els d'eufòria sense contenir, el públic s'entregà a l'energia dels Ja t'ho Diré. "Cantaven des del principi fins al final, la complicitat fou total", recorda Fontestad. Entre els assistents, seguidors de tota la vida del grup menorquí, que havien quedat orfes del seu directe i tenien com a únic refugi els seus discs. També hi havia qui només coneixia el grup precisament pels seus discs, i mai havia vist el grup dalt un escenari. Tots, tants uns com altres, i també bastants menorquins, acabaren el concert exultants, alguns amb la veu una mica perjudicada després de més de dues hores cantant les cançons dels menorquins, algunes de les quals esdevingueren himnes de la seva joventut. "Ens ho hem passat massa bé", comentava una fan a les xarxes socials.
Dalt l'escenari, els menorquins tornaren a sentir aquella energia que els féu emprendre l'aventura, anys enrere, de viure de la música. "Havíem fet algunes petites actuacions aquests mesos, però res comparat al que suposa un concert, i ens ho hem passat tan bé que la gent ho ha notat. Hem estat tot el temps amb la pell de gallina", apuntaven els menorquins, que ja compten els dies per venir a l'Illa.