Llicenciada en Traducció i Interpretació, Noemí Sánchez Martínez (Ferreries, 1989) dominava l'anglès, però la seva assignatura pendent era l'alemany. Amb l'objectiu de perfeccionar aquest idioma va decidir marxar al país germànic com a au-pair, una feina que li permetia conèixer nadius amb més facilitat. La ferrerienca va arribar a Potsdam el passat mes de gener i, des de llavors, viu amb una família d'acollida i fa classes d'alemany. Sánchez passarà aquest estiu lluny de Menorca, tot i que podrà visitar l'Illa durant unes setmanes. El seu contracte finalitza el mes de desembre, quan té previst tornar a Barcelona per buscar feina i continuar formant-se.
Abans de marxar a Alemanya ja havia estat una temporada a l'estranger...
Sí. Als 16 i als 17 anys vaig anar a passar un mes durant l'estiu a una ciutat anomenada Clacton on Sea amb una família anglesa que sol estiuejar a Menorca. Va ser gràcies a aquesta experiència que vaig adonar-me de la gran diferència que hi ha entre estudiar una llengua al país on es parla o al teu país natal i de la rapidesa d'aprenentatge de la llengua estrangera quan tens la possibilitat d'estar envoltat dels seus parlants. A més, el 2008 vaig marxar de nou a Anglaterra gràcies al programa Erasmus. En concret, vaig anar a la University of Westminster de Londres per seguir millorant el meu nivell d'anglès, ja que la Universitat Pompeu Fabra (UPF) obliga a fer aquestes estades a tots els alumnes de Traducció i Interpretació.
Com van anar aquestes estades a Anglaterra?
Tant els períodes amb la família anglesa com l'Erasmus van anar molt bé. És una bona oportunitat per endinsar-se no només en l'aprenentatge de les llengües, sinó també de les cultures.
Per què va decidir marxar a Alemanya?
L'alemany era la meva assignatura pendent. Durant la carrera vaig fer algunes assignatures de traducció d'alemany, però, com que pràcticament no havia estudiat l'idioma abans de començar la llicenciatura, el meu nivell no era prou bo. Per això, en acabar la carrera vaig decidir quedar un any més a Barcelona i combinar el màster de professorat d'anglès amb les classes d'alemany per preparar-me un poc més per marxar a Alemanya.
Aquesta vegada com a au-pair...
Sí. És la manera més fàcil de conèixer nadius i també la més econòmica. Venir a Alemanya exclusivament per aprendre alemany és molt car. Essent au-pair he de treballar unes 30 hores a casa, sobretot ajudant amb tot allò relacionat amb les filletes, i a canvi tinc pensió completa i em donen 300 euros al mes.
Com va conèixer la família amb la qual viu?
En un primer moment volia cercar una família alemanya a través d'una agència d'au-pairs. No obstant això, el procés era molt lent i altres persones que estaven més ficades dins d'aquest món em van recomanar cercar jo mateixa la família a través de la pàgina web aupairworld.net. Després de crear el meu perfil vaig rebre al voltant de 30 sol·licituds de diferents famílies alemanyes que cercaven au-pair, i d'entre aquestes vaig triar la família amb la qual visc. Va ser un procés molt ràpid. De fet, dues setmanes després d'inscriure'm a la pàgina web ja havia triat la família i ja tenia el contracte signat.
Quan va arribar a Potsdam?
El passat 2 de gener. Estava una mica intrigada perquè no sabia molt bé què m'hi trobaria. Això de cercar una família per internet i anar a viure amb ella és bastant atrevit i pot sortir tant bé com malament. Jo tenia molt clar que si amb la família no em trobava a gust en cercaria una altra o tornaria a Espanya. En aquest sentit no estava gaire preocupada. Quan vaig arribar a Berlín la mare i una de les filles m'estaven esperant a l'aeroport i la veritat és que tot va anar molt bé.
Per tant, no hi va haver cap problema...
No. La veritat és que fan tot el possible perquè estigui a gust a casa i també perquè conegui gent de la meva edat i tingui vida social fora de casa. No puc dir res més que coses bones. Els pares són autònoms i tenen diversos negocis relacionats amb el reciclatge d'empreses.
I els nens?
Són tres filletes de 7, 10 i 12 anys. Ja són bastant grans, així que normalment es porten bé. Les dues majors són bastant autosuficients i la més petita té un caràcter molt bo, així que no hi sol haver problemes amb això. Les filletes estan acostumades a tenir una au-pair estrangera i, per tant, de d'un primer moment van posar molt de la seva part, especialment a l'hora de comunicar-nos, tenint en compte que jo no dominava l'alemany.
Com recorda els primers dies a Potsdam?
És cert que els primers dies són un poc difícils perquè tot és nou i no acabes de trobar el teu lloc, però afortunadament la família és bastant oberta i des del primer dia em van posar en contacte amb gent de la meva edat perquè pogués sortir. A més, a per ells aquesta situació de tenir algú de fora vivint a casa és totalment normal. De fet, jo sóc la dinovena au-pair que tenen!
Llavors tenien experiència...
Sí! La mare em va posar en contacte amb una de les seves anteriors au-pairs, que encara viu a Potsdam, amb altres au-pairs de la zona i amb alguns dels seus treballadors de la meva edat perquè fos més fàcil per jo conèixer gent. Si no hagués estat així hauria estat molt més difícil, perquè, per exemple, els meus companys de classe a la Volkhochschule són molt més grans i fa bastants anys que viuen a Alemanya.
Què és la Volkhochschule?
Equivaldria, més o menys, a l'Escola Oficial d'Idiomes. En aquest sentit, a Potsdam no hi ha gaire oferta de cursos d'alemany com a llengua estrangera fora de la Volkhochschule o la Universität Potsdam, on també hi ha cursos de llengües, però de menys hores setmanals.
Ha millorat el seu nivell?
Sí, la veritat és que des que sóc aquí he après molt i he millorat. L'alemany és una llengua plena de normes que s'han d'aprendre per poder parlar-la, i a vegades són coses que són difícils d'assimilar perquè la nostra llengua no funciona així. En ser una llengua germànica, no comparteix gaires trets amb el castellà o el català i, per tant, és més difícil d'assimilar.
A més de les classes d'alemany, quines altres activitats duu a terme durant el seu temps lliure?
Faig alguns cursos d'esport a la universitat i quedo amb els meus amics per anar a prendre alguna cosa a alguns dels bars universitaris de Potsdam. A més, la família m'ha ofert una feina a la seva oficina i estic allà com a assistent. També he aprofitat per visitar a fons la ciutat i per anar a Berlín, que és a només uns vint quilòmetres. No obstant això, fins ara he fet menys turisme del que m'hauria agradat perquè el temps és bastant dolent.
Fa fred?
Sí! Des que sóc a Potsdam pràcticament no he vist el sol, a l'hivern la temperatura no puja dels 2 graus i fins i tot a l'abril vam tenir mínimes de 19 graus sota zero.
Com es viu a Potsdam?
Pel que jo puc veure es viu bastant bé, ja que és una ciutat relativament barata. A més, és una ciutat tranquil·la, sense grans aglomeracions, però on pots trobar de tot: des de tot tipus de restaurants internacionals, fins a diversos centres d'oci, com per exemple bolera o cinema. Aquí el dia comença ben aviat i també acaba bastant d'hora. En el meu cas, el meu horari de feina és de 7 a 8 hores i de 14.30 a 18.30 hores. Normalment a les 19 ja hem sopat i entre les 20 i les 21 se'n van a dormir.
A quina zona de la ciutat viu?
Visc al barri Nördliche Vorstadt. La zona es caracteritza bàsicament per estar formada per cases unifamiliars amb jardí. És un barri molt tranquil i està just al costat del parc Neuer Garten i de diversos llacs. A més, just al costat també hi ha un bosc. És una zona molt verda.
Quins llocs de Potsdam recomanaria visitar?
Els parcs són una visita obligatòria. Al Park Sanssouci es poden visitar més de vuit castells, entre ells el castell Sanssouci i el Neues Palais; i al Neuer Garten, el castell de Cecilienhof, on els líders del bàndol aliat es van dividir Alemanya després de la 2a Guerra Mundial. A més, també recomanaria visitar el centre de la ciutat, on es troba la Porta de Brandenburg, el barri holandès i la porta Nauener Tor, antiga porta d'entrada a la ciutat.
Què me'n diu dels alemanys?
La veritat és que m'han sorprès positivament. Tenia la idea que són persones més aviat fredes, però pel que he vist no és així. Tenen un sentit de comunitat molt fort i m'han semblat persones bastant obertes. També els definiria com a persones molt organitzades i treballadores, que valoren molt la puntualitat.
Té previst tornar a Menorca aquest estiu?
Aquest estiu serà el primer que passi fora de Menorca. Fins ara sempre l'he passat a casa, normalment treballant durant els tres mesos de vacances escolars. No obstant això, d'acord amb el contracte d'au-pair em pertanyen quatre setmanes de vacances pagades, així que passaré uns dies a l'Illa al juny i a l'agost. En tinc moltes ganes!
Enyora l'Illa?
Sí. Sobretot la família i els amics. Quedar per anar a prendre alguna cosa a una terrasseta de Ferreries amb els amics o anar d'excursió a qualsevol platja de Menorca amb la família és el que més em falta aquí.
Té previst tornar a Espanya després?
Sí. M'agradaria tornar a Barcelona, perquè és una ciutat que m'encanta i on tinc molts amics. No obstant això, em preocupa un poc si realment m'ho podré permetre, perquè avui en dia és molt difícil trobar feina. A més a més, d'aquí a un parell d'anys m'agradaria poder fer un Màster relacionat amb la Traducció Juridico-econòmica, encara no sé si a Espanya o a l'estranger. De moment em queden alguns mesos a Potsdam, fins al desembre, així que encara ho veig enfora.
No es planteja regressar a Menorca?
A Menorca de moment no m'ho plantejo. Si ja és prou difícil trobar feina a una ciutat gran com Barcelona, a Menorca ho veig quasi impossible, almenys de traductora o professora d'anglès. A més, Menorca també està un poc limitada pel que fa als estudis postuniversitaris o de llengües, i per jo és molt important tenir l'opció de poder seguir estudiant, combinant-ho amb una feina.
Què espera d'aquesta estada a l'estranger?
El meu objectiu principal és tenir un bon coneixement d'alemany per poder treballar de traductora i/o intèrpret també amb aquesta llengua. Avui en dia el mercat laboral és molt competitiu i quants més coneixements tinguis, millor. També crec que una experiència a l'estranger com aquesta, on t'has d'adaptar totalment als hàbits de les persones autòctones, t'ajuda a ser més tolerant amb tot allò que t'és aliè i a entendre altres estils de vida que no et són propis. Crec que això és molt important per créixer com a persona i per entendre que aliè no vol dir millor o pitjor.