Tenia només onze anys quan aquesta celebritat de la música pujava damunt l'escenari del Teatre Principal -abillat amb pantalons curts i els calcetins ben estirats- amb l'Orquestra Simfònica. Era el primer recital d'una intensa trajectòria pianística carregada d'èxits que l'han acompanyat fins avui. I és que, aquesta nit l'insigne pianista Ramon Coll (Maó, 1941) s'acomiada de l'àmbit concertístic públic per circumstàncies de salut.
Coll s'ha vist en la tessitura de prendre una decisió "molt difícil" i que costa de prendre, però gairebé obligada. Li han detectat una malaltia a l'ull dret que, sumat al fet que de l'esquerra no hi ha vist mai per una cataracta de naixement, l'obliga a abandonar la disciplina que l'ha omplert d'alegries, sentiments, records i molta experiència. La música ha estat la seva vida, la seva passió, la seva debilitat però la salut no el permet continuar. "Ha arribat un moment en què no puc llegir partitures mentre toco el piano", assenyala. I subscriu la frase de que "una retirada a temps és una victòria".
Així és com aquesta nit s'acomiada dels concerts públics i ho fa a l'escenari on va començar la seva carrera, el Teatre Principal. L'esdeveniment, que tindrà lloc a las 21 hores, serà tristament emotiu, tant pel protagonista com pels amants de la música que l'acompanyaran en la seva darrera nota davant públic. Allò que sí té clar Coll és que en un entorn privat seguirà tocant i conversant amb el piano que tants goigs l'hi ha donat.
Aquest recital que oferirà és la promesa que va fer quan va tenir l'honor que li concedissin la Medalla d'Or de la Ciutat de Maó, un reconeixement que va ser especial pel moment, la ciutat i l'entorn. I a més, pretén que la recaptació pugui beneficiar a les persones més desfavorides i que passen dificultats. "Serà només un gra d'arena enmig de la immensa pobresa", però amb aquest acte solidar, un gran Ramon Coll es fa encara més enorme. A més, el pianista té en ment un projecte novedós. I és que vol recopilar les experiències professionals de tota la seva trajectòria per deixar-les impreses en una recopilació. Concerts i classes magistrals arreu del món i la publicació de catorze discs en són ben mereixedors.
Tot i així, el pianista maonès desvetlla que "mai he pogut fer un concert i anar-me'n a dormir tranquil". Assegura que "primer he de repassar cada peça i què puc millorar de cadascuna d'elles, ja que aquest fet és el que et fa arribar a l'esperit de les coses". I afegeix que de concerts dels quals n'hagi sortit satisfet, els pot contar amb els dits. Per a Coll, la música no és només arribar a la perfecció tècnica sinó transmetre emocions. I per assolir-ho, s'ha de comprendre bé l'estil de l'obra, de l'autor, de l'època, l'entorn on va viure el compositor, i a més, afegir-hi l'aportació del pianista i la recreació que cadascú en fa.
Aquest concert inclourà un "programa especial". Coll assegura que tot i no caracteritzar-se per la seva espectacularitat "provocarà moltes emocions". Està dedicat a Johannes Brahms, qui fou considerat el filòsof de la música. Abordarà obres de la jovenesa del compositor, però no per això menys madures que la resta. Així, tocarà les "Cuatro Baladas, opus 10" a més de la "Sonata, opus 5", de gran espectacularitat i de caràcter molt íntim.
Cal recordar que amb només catorze anys Coll va acabar els estudis al Conservatori obtenint el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions. Sens dubte, un pianista que duu la música incrustada a la sang.