La menorquina Carolina Beltrán Andreu, de 36 anys, ha obtingut el doctorat en Economia per la UIB amb la seva tesi "Revisitant la via menorquina: crisi i permanència d'un model de creixement, 1980-2010", per la qual el tribunal li ha atorgat la màxima qualificació cum laude. Beltrán va defensar la tesi doctoral el passat dia 1 de juliol a la seu de la UIB a Alaior, tesi que ha estat dirigida pel doctor Carles Manera, del Departament d'Economia Aplicada.
Per què ha centrat la seva tesi doctoral en aquest tema?
Degut a la meva inquietud des de quan estudiava ADE, en el projecte final de carrera ja me vaig decantar per l'estudi del calçat a Menorca; una preocupació per esbrinar un poc la situació actual de l'economia insular i veure les reorientacions futures d'aquesta economia.
Quan va decaure l'anomenada via menorquina del creixement?
A finals del anys setanta i principis del vuitanta és quan es produeix aquesta ruptura gradual de l'equilibri intersectorial al que es refereixen els economistes Farré-Escofet, Marimon i Surís el 1977.
Vostè parla de la permanència d'un model de creixement, a què es refereix?
He fet un estudi entre 1980 i 2010 del sectors tradicionals de l'economia menorquina (agroalimentari, calçat i bijuteria), en què es constata la seva decadència, però a la vegada s'ha iniciat una permanència, en el sentit de que encara hi ha unes pulsacions industrials, una resistència d'aquests sectors, i és important la presència dels mateixos en el nou model de creixement.
Quin és el paper dels sector quaternari i quinari?
En una illa com Menorca tenen molta importància, perquè es basen en el coneixement i el capital humà que possibiliten que es superin les limitacions geogràfiques d'una illa i del mercat, que també és petit. També permet crear sinergies, interaccions, amb els sectors turístics i tradicionals. Per exemple, amb el sector quaternari (recerca, desenvolupament, innovació, tecnologies de la informació) permet que el producte turístic sigui conegut i pugui ser contractat, s'obren nous canals de comercialització, per competir via diferenciació i no via preus. I el quinari (cultura, educació, oci, serveis assistencials) pot permetre incrementar l'oferta complementària del sector turístic.
Vostè ha realitzat a l'Illa tota la seva formació, fins arribar al doctorat. Un gran esforç, no és ver?
Sí, però també vull destacar la importància de la UIB a les illes menors. Mitjançant les seus universitàries s'ha aproximat tant a Menorca com Eivissa amb el que açò representa pels joves. Estic molt agraïda per l'oportunitat que la UIB m'ha donat.