Lluís Sintes torna a la seva terra per cantar a la seva gent. Enfora queden aquells anys que començava a l'Orfeó Maonès cantant sarssueles sota la batuta de Deseado Mercadal o Lola Mir. Aquells inicis els recordam molts dels que estàvem dins el món de la música. Ens agradava escoltar-lo, ens donava esperances d'una veu des de Menorca, i orgullosos del que podia arribar a ser. Lluís Sintes va decidir anar-se'n a Barcelona i debutà al Teatre del Liceu l'any 1992.
Des de llavors ha cantat a molts teatres de l'Estat Espanyol i d'arreu del món (França, Holanda, Ucraïna,…) sota les prestigioses batutes de directors com Uwe Mund , Ros Marbà o Nello Santi.
Ara ens ofereix un recital acompanyat de Francesc Blanco, músic amb gran experiència i vasta formació musical, professor de piano, música de cambra i d'acompanyament de cant al Conservatori de Mallorca, amb el que ha col·laborat ja en altres ocasions.
A la primera part els intèrprets faran un recorregut pel món de l'òpera italiana del romanticisme, amb àries d'òperes com "La Favorita" o "La traviatta", autors com G. Donizetti, G. Verdi o G. Puccini, i cançons de cambra estil napolità (sense ser napolitanes) amb regust mediterrani de F.P Tosti, L. Denza i A. Rotoli.
A la segona part, les cançons en llengua pròpia del noucentisme català que tant admira el baríton maonès i d'autors com E. Morera, F. Longas, E. Toldrà i A. Mestres, i les cançons d'autors menorquins com J.Calafat o D. Mercadal En realitat, aquest regust mediterrani abans esmentat impregnarà el Teatre Principal des del primer moment, es filtrarà per les escletxes de les nostres preocupacions i traspassarà els nostres cors: ens recrearem amb una música que ens connectarà amb el paisatge i les olors i els gustos de les terres banyades per la nostra mar. I l'olor d'oliveres, alzines, pins i vinya, i el blau del cel… Quant hi ha de mar en les nostres vides!
Lluís Sintes ha mostrat sempre una lloable defensa de la música escrita en llengua catalana. L'amor és el leit-motiv de les cançons que escoltarem al Teatre. Recordem que des de les àries d'òpera romàntiques fins al noucentisme català, l'amor és el tema principal embolcallat de natura i, si l'esperit romàntic del XIX pretén evadir-se una mica de la realitat introduint elements màgics i fantasiosos que permeten els protagonistes de les cançons o les òperes fugir d'una realitat que provoca dolor i patiment, al noucentisme català l'amor s'embolcalla d'una natura casolana, amable i maternal, més en harmonia amb la visió dels poetes clàssics llatins. La noia estimada, bella com un clavell florit o un gessamí blanc, els sons de fonts d'aigua, cants d'oreneta, paisatges amb horts i jardins, camins i cases..
Per acabar aquest escrit-invitació al concert, uns versos de "Per tu", la cançó del mestre D. Mercadal que tancarà el concert:
"Per tu,
no em faria res morir
si hagués d'aconseguir
aquest amor que tenc aquí.
Aquest amor, que tenc aquí!!"
Al Teatre Principal, a Maó, diumenge tenim una cita important. Menorquins i visitants ens podrem reunir al voltant de la taula de la música per escoltar en Lluís Sintes i Francesc Blanco. Us esperam!