Un hombre se dio a la fuga anoche tras verse involucrado en un accidente de tráfico, ocurrido en la rotonda de Sa Taula de Cala en Blanes (Ciutadella), en el que una mujer resultó herida.
La Policía Local de Ciutadella ha abierto diligencias y está buscando al conductor que abandonó el escenario del accidente y que ha podido ser identificado gracias a la información de la matrícula de su coche. Esta persona reside en Ciutadella y ya se ha contactado con su mujer. Además de las pesquisas que están realizando los agentes municipales también se ha solicitado la colaboración de la Policía Nacional para encontrarlo.
Los hechos ocurrieron a las 22.26 horas cuando por causas todavía por determinar dos vehículos colisionaron. La mujer que conducía uno de los turismos sufrió el típico latigazo cervical, mientras el otro implicado se daba a la fuga.
Al lugar de los hechos se desplazó una unidad de la Policía Local y una ambulancia del 061, que procedió a trasladar a la mujer herida a la Clínica Menorca para ser atendida de sus lesiones.
Rescate
Por otra parte, la Policía Local de Ciutadella también tuvo que intervenir ayer en un rescate de una mujer que sufrió una caída en una zona de rocas de la playa Son Saura.
Hasta la cala se desplazaron un agente motorizado y una ambulancia del 061. La mujer, que presentaba heridas leves, fue trasladada al Centro de Salud del Canal Salat para ser atendida.
Accidentes sin heridos
Durante el día de ayer, el casco urbano de Maó fue escenario de dos accidentes de circulación, que se saldaron con daños materiales, según informa la Policía Local.
El primero de ellos tuvo lugar a las 12 horas en la calle Sant Jaume cuando dos coches colisionaron.
Poco más tarde, en la Avenida Fort de l'Eau, a las 13.30 horas, un coche y una motocicleta se vieron involucrados en un accidente.
La Policía Local se encarga de los atestados abiertos en ambos accidentes.
Negrete a Flandes abans de l'assalt dels turcs En Florenci Sastre es demana per quin motiu en Negrete "era a Flandes el 1558, tot sol, sense la seva companyia, que havia restat a Menorca, comandada pel seu germà". Segons ens explica l'historiador, "s'ha intentat presentar Miquel Negrete com un estratega que fou requerit per treballar a l'estat major del Capità General Gonzalo Fernández de Córdoba, tercer Duc de Sesa; fins i tot s'ha dit que era una persona de confiança de Felip II, que el va enviar expressament a Flandes per tal que es complissin les seves ordres". Però per en Sastre la realitat és que havia estat condemnat "a 6 anys de desterrament fora de la península a causa d'haver furtat a la justícia un soldat de la seva companyia, que n'havia ferit un altre". Hi ha en aquest supòsit algunes ambigüitats o imprecisions que s'han de remarcar. Primer de tot, s'ha de dir que si en Negrete hagués estat desterrat "de la península" hauria pogut complir la seva pena perfectament a Menorca, que no està precisament a la península. Però el que em crida l'atenció és que el document que fa referència a aquest desterrament d'en Negrete i que aporta en Sastre és redactat en tercera persona per afirmar que el capità diu tal cosa. Literalment, s'informa que "El capità Negrete diu que pels alcaides d'aquesta cort fou condemnat a sis anys de desterrament d'aquests regnes...". Podria ser aquest el propi estil d'un capità a l'hora de dirigir-se a la cort de referir-se a ell mateix en tercera persona, o es va intentar posteriorment intercalar aquest desterrament per algun motiu per part d'algun censor de la Corona? De quins regnes exactament fou desterrat el capità? Sembla lògic pensar que hauria estat desterrat del regne de Mallorca, del que Menorca formava part el 1558, i segurament també de la resta de regnes peninsulars de la llavors ja anomenada Corona d'Aragó i potser encara de la resta de regnes peninsulars del rei Felip, Castella i Navarra. Potser per aquest motiu seria a Flandes, però es fa estrany que un desterrament a un capità al s. XVI afecti de forma tan selectiva els territoris de l'actual Estat espanyol i no afectés la resta de territoris de la Corona com Flandes, el Franc Comtat, Sardenya, Nàpols, Sicília... Però continuem amb les imprecisions, perquè segons la documentació, el capità "presenta una informació per la que pareix que aquest juny fa quatre anys que compleix el desterrament". Al respecte en Sastre diu que "sabem que al juliol de 1555 encara era a Menorca. Però al 1558 afirmava que el mes de juny s'acomplirien 4 anys que havia començat el desterrament a Flandes" (per tant, quan encara no faria ni 3 anys del desterrament). Per l'historiador menorquí, açò és símptoma que "els nombres no eren el seu fort, o tal vegada ho eren massa, manejant les dates segons la seva conveniència". Tal vegada sigui així, o tal vegada es pretenia presentar per algun motiu un suposat desterrament a Flandes anterior a l'accés al tro de Felip I el 1556. De fet, en una altra carta s'afirma que el 1558 ja feia sis anys que en Negrete coneixia Menorca, quan en realitat havia estat nomenat Capità de la gent de Guerra de Menorca el 23 d'abril de 1553. Per què aquesta insistència en la diferència de més d'un any en la documentació? A més, si aquesta documentació és directament del propi capità, per què diu de forma dubtosa que "pareix" que fa quatre anys que compleix el desterrament i no ho afirma amb seguretat? És que ell mateix no ho sabia del cert, pretenia confondre la Cort expressament o és que ho escrivia algú altre? En qualsevol cas, la presència de Negrete a Flandes el mateix 1558, tant si fos per un desterrament que se li hauria aixecat abans d'hora per tornar a Menorca o com a conseqüència de la confiança que li tenia el rei Felip com afirmarien altres autors, em provoca noves inquietuds: no s'haurien posat allà en contacte en Negrete i el bombarder flamenc anomenat Claudio que, pel que es veu, arribaria a Menorca poc després del capità? No devien rebre tots dos instruccions per part de la Corona espanyola sobre el paper que haurien de jugar en el ja previst assalt a l'illa per part dels turcs? L'evidència de la connexió Miguel Negrete-Claudio bombarder podria haver fet necessari confondre els rastres d'un enviament exprés del primer a Flandes per part de Felip I i es va reconvertir en la documentació en un desterrament anterior, mentre que al segon se l'hauria intentat fer passar per francès una volta mort pels menorquins i evidenciada la seva traïció. http://ciutadella1558.blogspot.com.es/2010/03/negrete-flandes-abans-de-lassalt-dels.html