Són grans blocs dispositats sobre les terrasses litorals o sobre penya-segats. Els científics n'han trobat fins a 30 metres d'alçada i fins a 75 metres terra endins. La majoria són rectangulars, cantelluts i en trobam de tota casta i tonatge, dipositats de forma individual o formant cordons paral·lels a la costa. Però, com van ser transportats? Són fruit de tormentes o de tsunamis al llarg de la història?
El doctor en Geografia, Xisco Roig, ha presentat al congrés Iberfault les primeres hipòtesis sobre l'origen d'aquests blocs al sud de Balears, en dues ponències diferenciades sobre el cas de la nostra illa i el de Mallorca. En referència a Menorca, explica que «hem mesurat 850 blocs a la costa sud-est de l'Illa i sobre aquests s'han aplicat equacions de transport per discernir si l'acumulació és a causa de l'acció de tormentes o tsunamis. Els resultats preliminars indiquen que, en més de 186 dels blocs mesurats, un 22 per cent, a més de l'acció de l'onatge, els tsunamis han jugat un paper decisiu».
Àrea d'estudi
L'àrea d'estudi s'ha centrat en sis punts litorals de la costa sud-est de Menorca: Cala Sant Esteve, Alcalfar, Torre d'Alcalfar, Son Ganxo, Binisafúller i Binidalí. L'estudi és fruit de la recerca d'un grup científic de la UIB i la UB integrat per Xisco Roig, A. Rodríguez-Perea i J.M. Vilaplana, entre d'altres.
Segons Roig, l'estudi evidencia que «els tsunamis generats a la costa argelina tenen conseqüències al sud de Balears. Els resultats indiquen que alguns sectors de la costa sud-est de Menorca són més propensos a l'arribada d'ones associades a tsunamis».
Destaca que «només les fonts sísmiques en el nord d'Argèlia són capaces de generar tsunamis que afectin Balears, estant Menorca especialment afectada per les trajectòries de direcció nord-oest i sud-est». Una observació interessant per avalar el paper decisiu dels tsunamis és que «Menorca presenta un clima marítim caracteritzat per una alçada d'ona entre 0,5 i 1,5 metres d'alçada, amb un règim extremal que ofereix probabilitats del 90 per cent per esdeveniments anuals d'ones de 5 metres d'alçada i per periodes de recurrència de 20 a 50 anys de 7,8 i 8,3 metres, respectivament», segons explica el científic.
Així, la distribució de blocs és atribuïble, indica Roig, a l'acció dels tsunamis. «Si tenim en compte la morfologia de la costa a les sis zones estudiades i les relacionam amb les dades d'onatge, descartam l'arrabassament i transport dels blocs associats a l'onatge, ja que no es genera suficient força pel seu desplaçament a alçades significatives».
Com a curiositat, l'estudi dels blocs de Son Ganxo i Alcalfar determina que «el seu transport es produí fa més de 220 anys i podria coincidir amb l'esdeveniment de 1756 registrat en les notes de sismologia balear com 'una gran ona sísmica'». Com a conclusió, els tsunamis sí ens arriben i han jugat un paper decisiu en la configuració de la nostra costa.