El Carnaval arriba avui al seu final, amb una jornada en la que hi haurà activitats a tots els municipis de l'Illa, amb les tradicionals torrades de sobrassada i botifarró a la mitja Menorca més occidental, i amb les diferents comitives fúnebres per enterrar en Camestortes a la zona de llevant.
A Ciutadella, ahir, els usuaris de l'Esplai van avançar un dia la celebració de la tradició popular de torrar la sobrassada, un esdeveniment que s'organitza cada any per mantenir viu aquest costum centenari, i que en aquesta ocasió han gaudit més d'un centenar de socis de l'entitat.
Aquesta torrada es va avançar a les que es faran avui, a molts hortals i xalets, en què famílies i amics es reuniran per compartir unes hores de diversió. Trobades que sovint inclouen cantades al so de la guitarra, igual com es feia antany. I és que aquesta tradició és ben antiga. De fet, Josep Portella apunta al Quadern de Folklore titulat «Darrers dies de Carnaval» que aquest costum «l'he trobat documentat per primera vegada el 1887», i es referia a una tradició molt antiga que no només es feia a Ciutadella (amb sortides al camp, a Santandria, a Sa Caleta), i també a Ferreries (Sa Teulera, al Barranc d'Algendar), encara que es deixà de fer temps enrere i fou l'Associació de Vesins s'Enclusa la que la recuperà fa uns anys. Igual va passar as Mercadal, on antigament també es feien aquestes torrades, i que després de deixar-se un temps, «es va recuperar l'anada a Cala Roja» a principis dels anys 80.
Sobre l'origen d'aquestes trobades, Portella apunta a dues idees. Per una banda, per mantenir una tradició relacionada amb els orígens camperols, i per l'altra, «un ritual de consagració de la primavera» en què no només es menjava porc, sinó que també es bevia vi. Quant a la zona més oriental de Menorca, Josep Portalla assenyala que hi ha referències de finals del segle passat en les quals «es parla de la sortida del dijous jarder per anar a menjar al camp», que s'assemblaria a la que encara es manté a ponent.
La mort carnavalesca
Per contra, a Alaior, Maó, Es Castell i Sant Lluís està implantada la tradició d'enterrar en Camestortes, o en Carnestoltes, i en el cas alaiorenc, en Bernat Figuerola, esdeveniment que apareix en un dijous jarder dels anys 30.
Aquests seguicis fúnebres simbolitzen «la mort carnavalesca», tot i que ha patit un canvi estètic important. Anys enrere «les mascarades corrien per la ciutat i es llegien els testaments d'en Canuto i en Sicarismundi a les respectives societats, un costum tallat en sec per la Guerra Civil».
Aquesta tradició també es feia a Ciutadella. Portella indica referències de 1873, durant la Primera República, en què una comitiva fúnebre amb música passava pels carrers fins arribar al Castell de Sant Nicolau, «en cuyas inmediaciones se remató a tiros el desdichado monigote», acte que recorda als bujots del Diumenge de Pasqua.
Llegeixi el programa de tots els actes per avui a l'Illa a l'edició impressa o a Kiosko y Más o My News]