Si res no inverteix la tendència dels darrers mesos, un producte de primera necessitat com és el pa experimentarà una pujada generalitzada de preus. De fet, ja s'estan veient els primers moviments, amb increments d'entre 5 i 10 cèntims, o més, en casos d'altres productes. Per exemple, els bunyols de Tots Sants, que en un any han passat de 12,50 a 14 euros el quilo en alguns llocs, i s'han arribat a pagar a 18 euros en alguns casos.
La situació és prou delicada, amb un increment desbocat dels costos de producció. «El més important ha estat la llum, si ho comparam amb l'any passat, la factura ha pujat més d'un 40 per cent», diu Antoni Ferrer, propietari des Llonguet, de Maó.
Una factura a l'alça a la qual s'han d'afegir conceptes indefugibles, com el de les matèries primeres. «Abans, les pujades normals de preus eren de l'1 o el 2 per cent, però ara són del 5 o el 7 per cent i, algunes coses, fins i tot del 12 per cent», afegeix Ferrer.
La farina és un bon exemple, apunta Diego Florit, del Forn de Can Diego, de Ciutadella. «Ha fet dues pujades grosses en tres mesos», la darrera, de «3 cèntims el quilo», i com afegeix na Mari Riudavets, de Ca na Maru, «també ha pujat molt el seu, el sucre, els ous o el cartó» que empren per als envasos. Només el sucre «ha pujat un 25 per cent», calcula.
Amb aquest panorama, la lluita per mantenir els preus és dura. A Ca Na Maru no han tingut més remei que revisar els imports. «Feia tres o quatre anys que no els canviàvem», explica Riudavets, qui apunta un augment de 5 cèntims en la barra de pa normal que ara val 95 cèntims; i de 10 en la integral, que costa 1 euro. «Però no podem estar canviant els preus cada dos per tres, als clients no els agrada», perquè encareix el producte, però «és una cadena de mai acabar», lamenta, referint-se a l'efecte que té sobre els manufacturats uns costos de producció tan volàtils.
«De moment no hem apujat preus, volem esperar a veure què passa, però si no s'aclareix, a principi d'any els haurem d'incrementar», pronostica Diego Florit, i que s'assembla al que diuen des del Forn de Can Marc, de Ferreries. «Tot ha pujat molt, però encara no hem fet nombres, esperarem a final d'any», admet Isabel Pons, conscient, a la vegada, de la competència que tenen amb el pa «congelat de baratura que hi ha per tot». És una aposta pel pa de qualitat, en què «noltros no hi hem de perdre, però també hem de mirar pel client».
Un sector tocat
Des de l'Associació Professional de Pastisseria, Forns i Afins de Menorca (Apame), el seu president José Ángel Giménez, veu ben justificat que els productors actualitzin preus. «No m'estranyaria que ho fessin, ha pujat l'electricitat, el gasoil que s'empra pel forn, les matèries primeres» i, per altra banda, «han mancat ajudes», critica. «Se'ns ha promès molt, però després hem hagut de pagar impostos d'uns doblers que feien falta per mantenir les empreses». Uns negocis que «confien que la campanya de Nadal» acompanyi i «la gent torni a fer festes» i encàrrecs de pastisseria.