El cavaller veloç amb el seu corser negre s'obre pas entre una gernació expectant. Amb un galop net cerca en l'horitzó s'ensortilla. Ràpid s'hi atraca, però tanmateix, amb temps suficient per afinar la punteria i conduir l'asta al bell mig de l'anella, que s'enduu enfilada, ple d'emoció mentre el poble celebra el triomf.
Aquest és el moment que captà Josep Bagur Gomila, fotògraf d'«Es Diari», quan en Josep Ramon Bosch endevinà s'ensortilla el dia de Sant Joan dematí, en els assajos dels Jocs des Pla. És quan «l'alegria» envaeix el rostre. «Notes el cop de l'anella damunt s'asta, és un moment de satisfacció», admet el veterà cavaller, integrant de la colcada des de mitjans dels anys 90. «Jo vaig començar a sortir tard, ja tenia una vintena d'anys», recorda Ramon, qui, de llavors ençà, només s'ha perdut un Sant Joan, el 2001, quan temporalment deixà de fer feina al camp.
«Durant dinou anys vaig sortir sempre les tres tandes, només el 2018 vaig fallar el capvespre del Dia, perquè no em vaig trobar prou bé. Però l'any següent vaig tornar a sortir les tres vegades», diu satisfet, amb relació a la seva participació en la colcada.
En Josep Ramon Bosch amb el seu cavall, aquest dimecres, al lloc de ses Arenes de Dalt. Foto: JOSEP BAGUR GOMILA
Potent
De la imatge que il·lustra el cartell, l'amo de Ses Arenes de Dalt destaca el que representa el cavall. «Per jo, el més polit és el cavall, amb les orelles ben aixecades i amb el pit ben fort, se li veuen les venes, obrint-se pas ben valent». Perquè, destaca, «aquest cavall gaudeix quan corre, li fa falta molt poc per arrencar, i corre molt bé, molt estable, fa molt bon apuntar».
En Fantàstic té 7 anys i forma part de la trentena d'exemplars que tenen a la ramaderia de Valeriano Allès. «Amb ell vaig sortir dos anys, els dos anys vaig córrer el matí, i els dos anys me vaig endur s'ensortilla», remarca, tenint en compte que llavors l'animal tenia 4 i 5 anys.
Ensenyat en doma clàssica i molt apte per a l'enganxi, en Fantàstic «enguany no sortirà —avança el pagès—. L'any qui ve segurament que sí, però aquesta vegada trauré en Whisky i en Jesko, que encara que no bota, volem que comenci a conèixer què és Sant Joan».
L'alegria del cavaller quan s'enduu s'ensortilla representa l'expressió màxima de tot un poble, que ha viscut dos anys resignat sense unes festes molt especials, i que ell entén que «no és dels pagesos, és de tots, la feim entre tots, els de dalt i els de baix», fet que resumeix el sentiment d'un poble.