A uns dies de Sant Antoni i Sant Sebastià, «que més fred que entre tot l'any fa», Menorca es desperta amb temperatures d'entre cinc i nou graus. Aquest dilluns, el vent del nord, amb l'aire de l'àrtic en les seves ràfegues, deixava una sensació tèrmica de tres graus (i fins i tot sota zero el diumenge) poc suportables. Sobretot, per qui s'aixeca de matinada. Damunt les quatre és quan les germanes Ague i Joana Marquet posen els carrers a Ciutadella, per dir-ho de forma col·loquial. Elles són les repartidores aquí de l'edició en paper d'«Es Diari». Ahir, a més del fred, a aquesta hora els hi va caure un ruixat; «com si m'haguessin regat», comentava n'Ague resignada. A la mateixa hora agafava de tornada a Ciutadella un vaixell des d'Alcúdia Dolors Boatella, llibretera i guionista. No feien gens de gràcia els tres metres d'onades, però ella s'ho va prendre amb humor. A les cinc a.m. publicava al seu Twitter un gif de la sèrie «Vacaciones en el mar», i més tard, quan ja albirava Menorca, una imatge amb el mateix to de la pel·lícula «Titànic».
Parlant amb ella, després, va confirmar que la cosa no va ser tan dolenta com s'esperava durant les dues hores que va durar el trajecte, en una travessa que a l'hivern fan sobretot els transportistes. Hi ha gremis als quals el fred els afecta de ple.
Na Lina i n'Eulària també s'hi aixequen a les quatre de la matinada. En aquest cas, a Ferreries, on treballen, a un forn de pa. A dins s'està calentet i tots els clients que hi entren a aquesta hora frisen per tancar la porta. El fred està en boca de tothom des de primera hora, i amb la gelor i fregant mans és com es demana ara el cafè a les sis del matí al bar on treballa en Paco, molt acompanyat d'un «amb la llet calenta». A la terrassa no s'hi asseu ningú i en general, diu, la gent està com a més tensa.
Que el fred ens afecta psicològicament està més que demostrat. A l'època d'hivern es diagnostiquen més trastorns per depressió i ansietat. A la cultura anglosaxona tenen el famós blue monday, el nostre substitut de «per Sant Antoni fa un fred del dimoni», que fa referència al tercer dilluns de gener, i que és blau, com a sinònim de trist, segons una fórmula que combina diferents factors, com l'acabament de les vacances de Nadal i la tornada a la rutina, i per descomptat, les baixes temperatures.
Psicòlegs d'aquí consultats veuen el fred, però, també com una oportunitat. Durant les tramuntanades, a les quals els menorquins esteim molt acostumats, es veu la capacitat enorme que tenim d'adaptació. Vista aquí gairebé com a sinònim de la capacitat humana en general de superació. Sigui com sigui, tenim més mitjans que antany per combatre les inclemències del temps. I així ho constata la gent del camp, recordant com, antigament, en època de fred, la gent podia fer servir fins i tot papers de diari, a manca de recursos, per escalfar-se el cos.
Lluny d'açò està na Mònica, pagesa de Tirant Nou, a Fornells, qui vestida amb un bon abric de plomes va a menar les vaques a l'estable per munyir-les devers les set del matí. En aquest lloc, les troben ben ajagudes i juntes, com si els fes mandra aixecar-se; al boscarró, un poc arredossades. Els animals també tenen o noten el fred, i els domèstics, cans i moixos, estan aquests dies més dins de casa. Com els humans.
A l'institut de secundària Biel Martí ahir els alumnes no s'atrevien a sortir massa ni durant les estones del pati. La majoria aprofitava aquests moments d'esbarjo per estar al vestíbul, amb l'ardor de la calefacció, i ni una pilota van demanar a consergeria, segons fonts consultades. Per altra banda, i per aquestes edats, fent activitat física a l'aire lliure, el repte per als entrenadors està en mantenir el màxim de temps actius a tots els membres del grup, amb cues per fer les diferents activitats, per exemple, més curtes. Però el fred és necessari, i n'ha de fer quan toca. Perquè com deia l'àvia, també pagesa, de na Mònica, i que ella recorda: «el fred mata el poll», entre altres beneficis per a la natura.
Des del punt de vista de la salut, hi ha col·lectius més vulnerables a les baixes temperatures, especialment, les persones amb malalties cròniques, les cardiovasculars i respiratòries, pel sobre-estrès que genera en l'organisme. També pot afectar a les persones que prenen medicaments com els vasodilatadors. El fred afecta la salut, primer de tot, debilitant la resposta del nostre sistema defensiu. Ja ho diu el refrany català: «La setmana dels (sants) barbuts, setmana d'esternuts». Entre les recomanacions per combatre'l, figura abrigar-se amb capes, que és més útil que posar-se una peça molt gruixuda. I respirar pel nas, perquè permet que l'aire arribi més calent als pulmons.
A Menorca no és gaire habitual veure gent amb capell, i ahir era una imatge recurrent. Això i que tothom tingués el fred com a primer tema de conversa. Que sigui notícia potser és un dels efectes de les temperatures suaus que hem tingut els darrers mesos. Tant de bo que no perdem el costum.